| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Si definisce fisica moderna l'insieme degl … Si definisce fisica moderna l'insieme degli sviluppi teorico-sperimentali che a partire dal XX secolo hanno segnato un salto concettuale rispetto alla fisica classica, elaborata a partire dal XVII secolo. Comprende in particolare gli avanzamenti nella fisica atomica, fisica nucleare, fisica delle particelle, fisica della materia condensata, astrofisica e cosmologia. Queste discipline studiano dall'infinitamente piccolo all'infinitamente grande: dalle particelle e le interazioni fondamentali, alla struttura, nascita ed evoluzione dell'Universo, passando per tutti quei fenomeni descrivibili solo con la meccanica quantistica. Tutte le teorie validate della fisica moderna comprendono al limite le teorie classiche.comprendono al limite le teorie classiche.
, Modern physics is a branch of physics that … Modern physics is a branch of physics that developed in the early 20th century and onward or branches greatly influenced by early 20th century physics. Notable branches of modern physics include quantum mechanics, special relativity and general relativity. Classical physics is typically concerned with everyday conditions: speeds are much lower than the speed of light, sizes are much greater than that of atoms, and energies are relatively small. Modern physics, however, is concerned with more extreme conditions, such as high velocities that are comparable to the speed of light (special relativity), small distances comparable to the atomic radius (quantum mechanics), and very high energies (relativity). In general, quantum and relativistic effects are believed to exist across all scales, although these effects may be very small at human scale. While quantum mechanics is compatible with special relativity (See: Relativistic quantum mechanics), one of the unsolved problems in physics is the unification of quantum mechanics and general relativity, which the Standard Model of particle physics currently cannot account for. Modern physics is an effort to understand the underlying processes of the interactions of matter using the tools of science & engineering. In a literal sense, the term modern physics means up-to-date physics. In this sense, a significant portion of so-called classical physics is modern. However, since roughly 1890, new discoveries have caused significant paradigm shifts: especially the advent of quantum mechanics (QM) and relativity (ER). Physics that incorporates elements of either QM or ER (or both) is said to be modern physics. It is in this latter sense that the term is generally used. Modern physics is often encountered when dealing with extreme conditions. Quantum mechanical effects tend to appear when dealing with "lows" (low temperatures, small distances), while relativistic effects tend to appear when dealing with "highs" (high velocities, large distances), the "middles" being classical behavior. For example, when analyzing the behavior of a gas at room temperature, most phenomena will involve the (classical) Maxwell–Boltzmann distribution. However near absolute zero, the Maxwell–Boltzmann distribution fails to account for the observed behavior of the gas, and the (modern) Fermi–Dirac or Bose–Einstein distributions have to be used instead. Very often, it is possible to find – or "retrieve" – the classical behavior from the modern description by analyzing the modern description at low speeds and large distances (by taking a limit, or by making an approximation). When doing so, the result is called the classical limit. the result is called the classical limit.
, Met de moderne natuurkunde of moderne fysi … Met de moderne natuurkunde of moderne fysica bedoelt men de ontwikkelingen die de natuurkunde doormaakte vanaf het begin van de twintigste eeuw. In het bijzonder ontstonden toen de relativiteitstheorie en kwantummechanica, die een zeer vernieuwende kijk op de fundamentele natuurwetten van het universum vereisten. Ook de latere theorieën die hieruit voortvloeiden - zoals de kwantumveldentheorie en het standaardmodel van de deeltjesfysica - duidt men aan met 'moderne natuurkunde'. Tegenover de moderne fysica staan de oudere natuurkundige theorieën, zoals de wetten van Newton en de wetten van Maxwell, die men vaak aanduidt met de term klassieke natuurkunde.anduidt met de term klassieke natuurkunde.
, Modern fysik är ett samlingsnamn som använ … Modern fysik är ett samlingsnamn som används för den fysik som presenterades på 1900-talet. Begreppet ”modern” syftar till att fysiken inte enbart baseras på Newtons mekanik. För att klassas som modern fysik bör teorierna innehålla delar från antingen kvantfysik eller från Einsteins relativitetsteorier, eller från båda dessa teorier.Modern fysik behandlar ofta extrema förhållanden såtillvida att den beskriver hur saker och ting beter sig vid höga hastigheter (nära ljushastigheten) och på små längdskalor (i storleksordningen nanometer). Fysik som inte använder någon av de två teorierna (eller, alternativt, fysik som inte tar hänsyn till kvanteffekter) kallas klassisk. Typisk modern fysik är atomfysik, molekylfysik och subatomär fysik. Den moderna fysikens början brukar sättas till 14 december 1900 då Max Planck lade fram sin teori om svartkroppsstrålningen. fram sin teori om svartkroppsstrålningen.
, Als moderne Physik gilt die Phase innerhal … Als moderne Physik gilt die Phase innerhalb der Entwicklung physikalischer Ideen, in der wesentliche Konzepte der klassischen Physik aufgehoben oder deren Grenzen bewusst gemacht wurden. Ihr Beginn ist etwa auf die Jahrhundertwende des 19. zum 20. Jahrhundert zu datieren. Wesentliche Aspekte waren 1.
* die Entdeckung der kleinsten Einheiten von Materie (zunächst Atome) und Strahlung (zunächst Lichtquanten); 2.
* die Überwindung des Determinismus der Naturgesetze, die mehr und mehr als Wahrscheinlichkeitsgesetze formuliert werden mussten, um mit den Beobachtungen in Einklang gebracht zu werden. 3.
* die Entdeckung des Doppelcharakters aller physikalischen Teilchen und Strahlen, indem sie sowohl Wellen- als auch Teilcheneigenschaften aufweisen (Welle-Teilchen-Dualismus). Während dieser Zeit entstanden viele Theorien der modernen Physik, die Auswirkungen auf praktisch alle Fächer der Physik haben: die Quantenphysik und die Spezielle Relativitätstheorie. Wichtige frühe Wegbereiter der neuen Konzepte waren 1.
* Max Planck (1900) mit seiner Quantenhypothese, der Grundlage für die Entwicklung der Quantenmechanik, Atomphysik, Kernphysik etc.; 2.
* Albert Einstein (1905) mit seiner Anwendung der Quantenhypothese auf den Photoeffekt und die Schaffung der Speziellen Relativitätstheorie, mit der unter anderem das Konzept des Äthers als Trägermedium des Lichts abgeschafft, ein neues Verständnis des Begriffs der Gleichzeitigkeit geschaffen, Materie mit Energie gleichgesetzt (E = mc²) und die zentrale Bedeutung der konstanten Ausbreitungsgeschwindigkeit des Lichts gezeigt wurde; 3.
* Niels Bohr (1913) mit seiner Anwendung der Quantentheorie auf die Atome, womit deren Aufbau aus subatomaren Teilchen theoretisch zugänglich wurde. Damit einher gingen wichtige Experimente, deren Ergebnisse für die neuen Theorien die Grundlage bildeten: 1.
* das Michelson-Morley-Experiment (1887), das zeigte, dass die Ausbreitungsgeschwindigkeit des Lichts richtungsunabhängig ist, und dass Auswirkungen eines (hypothetischen) Äthers, gegen den sich die Erde bewegt, nicht feststellbar sind; 2.
* die Entdeckung und Erforschung der Röntgenstrahlen (ab 1895); 3.
* die Entdeckung und Erforschung der Radioaktivität (ab 1896); 4.
* die Entdeckung und Erforschung der Kathodenstrahlen (ab 1869); 5.
* die Entdeckung des Aufbaus der Atome aus Atomkern und Atomhülle (ab 1911). Der Begriff moderne Physik ist relativ zu sehen. Mittlerweile sind manche der älteren Theorien der „modernen Physik“ teilweise ebenso eingeschränkt gültig, wie es manche der klassischen Theorien ihrerzeit waren. Die zeitgenössische Physik orientiert sich, sofern es um elementare Objekte geht, am Konzept der Feldquanten und deren Wechselwirkung. der Feldquanten und deren Wechselwirkung.
, Física moderna é a denominação dada ao con … Física moderna é a denominação dada ao conjunto de teorias surgidas no começo do século XX, principiando com a Mecânica Quântica e a Teoria da Relatividade e as alterações no entendimento científico daí decorrentes, bem como todas as teorias posteriores. De fato, destas duas teorias resultaram drásticas alterações no entendimento das noções do espaço, tempo, medida, causalidade, simultaneidade, trajetória e localidade. A mecânica quântica surgiu inicialmente dos trabalhos de Max Planck e de Albert Einstein. Um dos mais importantes problemas de física não resolvidos no final do século XIX, era o da radiação do corpo negro. Planck resolve este problema em 1901, utilizando como hipótese ad hoc que a energia deste não tem um espectro contínuo, mas pelo contrário é discreta ou, em outras palavras, quantizada. Einstein utiliza esta mesma hipótese para resolver o problema do efeito fotoeléctrico, em 1905. Mas vai mais longe, propondo que esta é na realidade a verdadeira natureza da luz. A essa quantidade discreta de luz se chama quantum de luz ou fóton. Nasce assim a Mecânica Quântica que será posteriormente desenvolvida pelo trabalho de muitos outros cientistas como Niels Bohr, Erwin Schrödinger, Werner Heisenberg, Einstein, Louis de Broglie, Max Born, Wolfgang Pauli ou Paul Dirac, citando apenas os mais importantes. A hipótese de que a energia é quantizada permite então resolver muitos dos problemas pendentes da Física do início do séc. XX. Einstein utiliza-a para explicar o calor específico dos sólidos e Niels Bohr para explicar a estabilidade do átomo. O primeiro modelo atómico, chamado modelo de Bohr, é posteriormente melhorado por Sommerfeld e outros cientistas acima referidos dando origem à moderna teoria quântica, com uma formalização em moldes mais rigorosos. Tal desenvolvimento também se deu pelos esforços do matemático John von Neumann. Dentre esses desenvolvimentos, a teoria quântica abandonou parcialmente a noção de trajetória e da localidade, em função do princípio da incerteza de Heisenberg. Assim tem-se a noção da trajetória, de natureza determinista, substituída pela noção de função de onda, de natureza probabilística. Essa interpretação da função de onda, como medida da potencialidade de localização de uma partícula, foi dada pela análise e correta interpretação de Max Born. Bohr contribui decisivamente também para esse desenvolvimento ulterior da mecânica quântica. Ele e seus seguidores (incluindo Heisenberg) ajudaram a formar a chamada Interpretação de Copenhaga. Nessa interpretação, dá-se a explicação quântica da medida. Uma medida realizada sobre um sistema quântico resulta da interação do observador - um aparelho de medida geralmente clássico - com um sistema quântico. Como a medida resulta numa certeza sobre um valor de uma grandeza (observável) ao passo que a função de onda associada representa uma função de probabilidades em termos da posição e tempo, tal conjectura implica dizer que o ato de medir acarreta um colapso da função de onda: o ato de medir destrói um possível emaranhamento quântico e literalmente cria a realidade experimentalmente mensurada. Também em 1905, Einstein publica a teoria da relatividade restrita, nesta a idéia clássica que se tinha da simultaniedade foi abandonada, em decorrência da finitude da velocidade de transmissão das interações electromagnéticas, que resulta da teoria clássica do electromagnetismo de Maxwell. A simultaneidade passa a depender do referencial que se está adotando para se analisar uma dada situação física. É assim, a invariância da velocidade da luz (que corresponde precisamente à velocidade de transmissão das interações) implica que as noções de espaço e tempo se mesclam em um novo conceito, o espaço-tempo. Para a teoria da relatividade restrita contribuíram decisivamente também Henri Poincaré, Hendrik Lorentz e Hermann Minkowski. Assim se encerra de modo consistente a teoria da electrodinâmica clássica. Posteriormente, em 1915, Einstein leva mais longe os conceitos da teoria da relatividade ao generalizar o conceito de finitude da velocidade de transmissão das interações à interação gravitacional. Do desenvolvimento desta ideia resulta a moderna teoria da gravitação, conhecida por teoria da relatividade geral. É Dirac quem posteriormente formaliza a teoria da Electrodinâmica Quântica que une de modo consistente a teoria quântica e a electrodinâmica clássica, baseando-se em trabalho anterior de Oskar Klein, Walter Gordon e Vladimir Fock. As tentativas de lhes juntar também a teoria da relatividade geral foram até hoje infrutíferas, sendo este um dos maiores problemas em aberto da física moderna.res problemas em aberto da física moderna.
, Fisika modern adalah salah satu cabang kei … Fisika modern adalah salah satu cabang keilmuan fisika yang mempelajari perilaku materi dan energi pada ukuran atom dan partikel-partikel sub-atom atau gelombang. Prinsip fisika modern mirip dengan fisika klasik, tetapi berbeda dalam hal kecepatan. Pada fisika modern, materi dianalisa pada kecepatan tinggi. Pembahasan secara terpisah dilakukan dalam teori relativitas khusus untuk partikel yang bergerak dengan kecepatan mendekati atau sama dengan kecepatan cahaya, Perkembangan ilmu fisika modern dimulai pada awal abad 20 Masehi akibat ketidakmampuan fisika klasik dalam merumuskan fenomena-fenomena yang terjadi pada materi yang sangat kecil. Hipotes Planck mengawali ilmu fisika modern dengan pernyataan bahwa besaran energi suatu benda yang berosilasi tidak lagi bersifat berkesinambungan, tetapi bersifat diskrit. Fisika modern mengawali perkembangan fisika kuantum dan penemuan konsep dualisme partikel-gelombang yang merupakan dasar dari fisika modern. Fisika modern merupakan ilmu yang membahas tentang perilaku materi dan energi pada skala atomik dan partikel-partikel sub-atomik atau gelombang. Fisika modern membahas tentang benda-benda yang ukuranya sangat kecil dan kecepatan benda mendekati kecepatan cahaya (relativitas). mendekati kecepatan cahaya (relativitas).
, 近代物理學（Modern physics）所涉及的物理學領域包括量子力學與相對論，與牛頓力學為核心的古典物理學相異。近代物理研究的對象有時小於原子或分子尺寸，用來描述微觀世界的物理現象。愛因斯坦創立的相對論經常被視為近代物理學的範疇。
, La física moderna és la concepció post-new … La física moderna és la concepció post-newtoniana de la física. Això implica que les descripcions clàssiques dels fenòmens no tenen, i precisen, uns "moderna" descripció de naturalesa i requereixen teories per incorporar elements de la mecànica quàntica o la relativitat d'Einstein, o totes dues. En general, el terme s'utilitza per referir-se a qualsevol branca de la física, ja sigui desenvolupada en el segle xx o més endavant, o branques molt influenciades per la física a principis del segle xx. Les velocitats petites i grans distàncies sol ser l'àmbit de la física clàssica. La física moderna, però, implica sovint condicions extremes: els efectes quàntics impliquen típicament distàncies comparables als àtoms (aproximadament ), mentre que els efectes relativistes solen incloure velocitats comparables a la velocitat de la llum (aproximadament ). En general, hi ha efectes quàntics i relativistes a totes les escales, encara que aquests efectes poden ser molt petites en la vida quotidiana.en ser molt petites en la vida quotidiana.
, 현대물리학(現代物理學, 영어: modern physics)은 19세기 말엽부 … 현대물리학(現代物理學, 영어: modern physics)은 19세기 말엽부터 이루어진 물리 활동을 이르는 것이다. 현대물리학은 양자역학과 상대성 이론, 이 두 갈래에서 큰 발전이 있었다. 양자역학의 핵심은 에너지가 연속적이지 않고 띄엄띄엄한 양이라는 것이다. 양자 가설은 원자의 분자의 구조를 이해하는 데 핵심적인 역할을 하였으며, 양자 역학의 결론을 철학적으로 이해하기 위한 노력의 결과 불확정성 원리와 상보성 원리가 등장하였다. 상대성 이론은 전통적이고 일상의 경험과 잘 맞는 3차원 공간과 시간을 4차원 시공간으로 이해하게 하였다. 양자역학과 상대성 이론은 자연 현상이 일상 경험과 일치하고 인과적인 법칙을 따르기 때문에 언제나 정확하게 예측 가능하다는 결정론적 세계관을 포기하게 만들었다. 양자역학이나 상대성 이론은 물리학자들이 연구실에서 연필이나 종이를 가지고 끝없이 머리 속으로 생각한 끝에 만들어낸 것으로 생각하기 쉽다. 그러나 사실은 전혀 그렇지 않았다. 19세기 말부터 20세기 초에 실험실에서는 새로운 방법과 정밀한 장비 덕분에 기존 이론에서 미처 설명하지 못했던 부분들의 실마리를 찾을 수 있게 되었다. 이 결과들을 통합적으로 설명할 수 있는 물리학 이론을 세우려는 과학자들의 노력이 결실을 맺은 것이 현대물리학이다. 양자역학과 상대성 이론도 이 중의 하나이다. 20세기는 1901년부터 시작되었지만 현대물리학은 이보다 앞선 1895년에 독일의 빌헬름 콘라트 뢴트겐이 엑스선을 발견하면서 시작되었다고 할 수 있다.. 엑스선 발견에 뒤이은 방사선의 발견, 전자의 발견 등은 한결같이 19세기 물리학이 성취한 업적이 의문을 제기하였으며, 이 의문을 해소하기 위해서는 새로운 이론과 관점이 필요했기 때문이다였으며, 이 의문을 해소하기 위해서는 새로운 이론과 관점이 필요했기 때문이다
, La física moderna comienza entre a finales … La física moderna comienza entre a finales del siglo XIX y a principios del siglo XX. La física moderna se refiere a los desarrollos dentro de los enfoques relativista (teoría de la relatividad) y cuántico (física cuántica). Aunque también durante el siglo XX se hicieron avances en otros campos de la física clásica, como la teoría del caos. Aunque se han realizado experimentos de física moderna con anterioridad, se considera como punto de inicio de la física moderna el año 1900, cuando el alemán Max Planck propone la idea del «cuanto de acción». Planck propuso la idea de que la energía se dividía en , y que ésta no era continua como decía la física clásica; es decir, que todos los niveles de energía posibles son múltiplos de un nivel de energía mínimo llamado cuanto. Por ello nace esta nueva rama de la física, que estudia las manifestaciones que se producen en los átomos, los comportamientos de estas partículas que forman la materia y las fuerzas que las rigen. Se conoce, generalmente, por estudiar los fenómenos que se producen a la velocidad de la luz o valores cercanos a ella, o cuyas escalas espaciales son del orden del tamaño del átomo o inferiores.Los temas anteriormente tratados de la física clásica no servían para resolver los problemas presentados, ya que estos se basan en certezas y la física moderna en probabilidades, lo que provocó dificultades para adaptarse a las nuevas ideas. Uno de los enfoques de la física actual es comprender la relación entre las fuerzas que rigen la naturaleza, la gravedad, el electromagnetismo, la fuerza nuclear fuerte y la fuerza nuclear débil. Comprender y lograr una teoría de unificación, para así poder entender el universo y sus partículas. La física moderna se suele dividir en dos ramas principales, la mecánica cuántica, útil para abordar temas como la física nuclear, atómica o molecular, y la teoría de la relatividad, útil para abordar temas como la cosmología.il para abordar temas como la cosmología.
, يشير مصطلح الفيزياء الحديثة إلى ما بعد مفه … يشير مصطلح الفيزياء الحديثة إلى ما بعد مفهوم نيوتن للفيزياء، أي انتهاء سيطرة الوصف الكلاسيكي للظواهر الفيزيائية، وبالتالي فإن الوصف الدقيق «الحديث» للواقع يتطلب نظريات تدرج عناصر ميكانيكا الكم أو نسبية أينشتاين أو كلاهما، ويستخدم عادة هذا المصطلح للإشارة إلى أي فرع من فروع الفيزياء طور في بداية القرن العشرين أو بعد ذلك أوتأثر بشكل كبير بفيزياء بداية القرن العشرين. غالباً ما تتضمن الفيزياء الحديثة حالات قصوى مثل تضمن ميكانيكا الكم مسافات مقاربة للأبعاد الذرية (10−9 متر)، وتضمن النسبية سرعات تقارب سرعة الضوء (108 م/ث)، حيث أن المسافات الكبيرة والسرعات الصغيرة تنطوي ضمن الميكانيكا الكلاسيكية.ت الصغيرة تنطوي ضمن الميكانيكا الكلاسيكية.
, 現代物理学（げんだいぶつりがく）は、おおむね20世紀以降の物理学のこと。相対性理論および量子力学以後の物理学を指す。
|
| rdfs:comment |
Si definisce fisica moderna l'insieme degli sviluppi teorico-sperimentali che a partire dal XX secolo hanno segnato un salto concettuale rispetto alla fisica classica, elaborata a partire dal XVII secolo.
, La física moderna és la concepció post-new … La física moderna és la concepció post-newtoniana de la física. Això implica que les descripcions clàssiques dels fenòmens no tenen, i precisen, uns "moderna" descripció de naturalesa i requereixen teories per incorporar elements de la mecànica quàntica o la relativitat d'Einstein, o totes dues. En general, el terme s'utilitza per referir-se a qualsevol branca de la física, ja sigui desenvolupada en el segle xx o més endavant, o branques molt influenciades per la física a principis del segle xx.es per la física a principis del segle xx.
, 現代物理学（げんだいぶつりがく）は、おおむね20世紀以降の物理学のこと。相対性理論および量子力学以後の物理学を指す。
, Física moderna é a denominação dada ao con … Física moderna é a denominação dada ao conjunto de teorias surgidas no começo do século XX, principiando com a Mecânica Quântica e a Teoria da Relatividade e as alterações no entendimento científico daí decorrentes, bem como todas as teorias posteriores. De fato, destas duas teorias resultaram drásticas alterações no entendimento das noções do espaço, tempo, medida, causalidade, simultaneidade, trajetória e localidade., simultaneidade, trajetória e localidade.
, Modern fysik är ett samlingsnamn som använ … Modern fysik är ett samlingsnamn som används för den fysik som presenterades på 1900-talet. Begreppet ”modern” syftar till att fysiken inte enbart baseras på Newtons mekanik. För att klassas som modern fysik bör teorierna innehålla delar från antingen kvantfysik eller från Einsteins relativitetsteorier, eller från båda dessa teorier.Modern fysik behandlar ofta extrema förhållanden såtillvida att den beskriver hur saker och ting beter sig vid höga hastigheter (nära ljushastigheten) och på små längdskalor (i storleksordningen nanometer). Fysik som inte använder någon av de två teorierna (eller, alternativt, fysik som inte tar hänsyn till kvanteffekter) kallas klassisk.änsyn till kvanteffekter) kallas klassisk.
, Fisika modern adalah salah satu cabang kei … Fisika modern adalah salah satu cabang keilmuan fisika yang mempelajari perilaku materi dan energi pada ukuran atom dan partikel-partikel sub-atom atau gelombang. Prinsip fisika modern mirip dengan fisika klasik, tetapi berbeda dalam hal kecepatan. Pada fisika modern, materi dianalisa pada kecepatan tinggi. Pembahasan secara terpisah dilakukan dalam teori relativitas khusus untuk partikel yang bergerak dengan kecepatan mendekati atau sama dengan kecepatan cahaya, Perkembangan ilmu fisika modern dimulai pada awal abad 20 Masehi akibat ketidakmampuan fisika klasik dalam merumuskan fenomena-fenomena yang terjadi pada materi yang sangat kecil. Hipotes Planck mengawali ilmu fisika modern dengan pernyataan bahwa besaran energi suatu benda yang berosilasi tidak lagi bersifat berkesinambungan, tet tidak lagi bersifat berkesinambungan, tet
, 近代物理學（Modern physics）所涉及的物理學領域包括量子力學與相對論，與牛頓力學為核心的古典物理學相異。近代物理研究的對象有時小於原子或分子尺寸，用來描述微觀世界的物理現象。愛因斯坦創立的相對論經常被視為近代物理學的範疇。
, Modern physics is a branch of physics that … Modern physics is a branch of physics that developed in the early 20th century and onward or branches greatly influenced by early 20th century physics. Notable branches of modern physics include quantum mechanics, special relativity and general relativity. Very often, it is possible to find – or "retrieve" – the classical behavior from the modern description by analyzing the modern description at low speeds and large distances (by taking a limit, or by making an approximation). When doing so, the result is called the classical limit. the result is called the classical limit.
, Als moderne Physik gilt die Phase innerhal … Als moderne Physik gilt die Phase innerhalb der Entwicklung physikalischer Ideen, in der wesentliche Konzepte der klassischen Physik aufgehoben oder deren Grenzen bewusst gemacht wurden. Ihr Beginn ist etwa auf die Jahrhundertwende des 19. zum 20. Jahrhundert zu datieren. Wesentliche Aspekte waren Während dieser Zeit entstanden viele Theorien der modernen Physik, die Auswirkungen auf praktisch alle Fächer der Physik haben: die Quantenphysik und die Spezielle Relativitätstheorie. Wichtige frühe Wegbereiter der neuen Konzepte warenfrühe Wegbereiter der neuen Konzepte waren
, La física moderna comienza entre a finales … La física moderna comienza entre a finales del siglo XIX y a principios del siglo XX. La física moderna se refiere a los desarrollos dentro de los enfoques relativista (teoría de la relatividad) y cuántico (física cuántica). Aunque también durante el siglo XX se hicieron avances en otros campos de la física clásica, como la teoría del caos. La física moderna se suele dividir en dos ramas principales, la mecánica cuántica, útil para abordar temas como la física nuclear, atómica o molecular, y la teoría de la relatividad, útil para abordar temas como la cosmología.il para abordar temas como la cosmología.
, 현대물리학(現代物理學, 영어: modern physics)은 19세기 말엽부 … 현대물리학(現代物理學, 영어: modern physics)은 19세기 말엽부터 이루어진 물리 활동을 이르는 것이다. 현대물리학은 양자역학과 상대성 이론, 이 두 갈래에서 큰 발전이 있었다. 양자역학의 핵심은 에너지가 연속적이지 않고 띄엄띄엄한 양이라는 것이다. 양자 가설은 원자의 분자의 구조를 이해하는 데 핵심적인 역할을 하였으며, 양자 역학의 결론을 철학적으로 이해하기 위한 노력의 결과 불확정성 원리와 상보성 원리가 등장하였다. 상대성 이론은 전통적이고 일상의 경험과 잘 맞는 3차원 공간과 시간을 4차원 시공간으로 이해하게 하였다. 양자역학과 상대성 이론은 자연 현상이 일상 경험과 일치하고 인과적인 법칙을 따르기 때문에 언제나 정확하게 예측 가능하다는 결정론적 세계관을 포기하게 만들었다.때문에 언제나 정확하게 예측 가능하다는 결정론적 세계관을 포기하게 만들었다.
, يشير مصطلح الفيزياء الحديثة إلى ما بعد مفه … يشير مصطلح الفيزياء الحديثة إلى ما بعد مفهوم نيوتن للفيزياء، أي انتهاء سيطرة الوصف الكلاسيكي للظواهر الفيزيائية، وبالتالي فإن الوصف الدقيق «الحديث» للواقع يتطلب نظريات تدرج عناصر ميكانيكا الكم أو نسبية أينشتاين أو كلاهما، ويستخدم عادة هذا المصطلح للإشارة إلى أي فرع من فروع الفيزياء طور في بداية القرن العشرين أو بعد ذلك أوتأثر بشكل كبير بفيزياء بداية القرن العشرين. غالباً ما تتضمن الفيزياء الحديثة حالات قصوى مثل تضمن ميكانيكا الكم مسافات مقاربة للأبعاد الذرية (10−9 متر)، وتضمن النسبية سرعات تقارب سرعة الضوء (108 م/ث)، حيث أن المسافات الكبيرة والسرعات الصغيرة تنطوي ضمن الميكانيكا الكلاسيكية.ت الصغيرة تنطوي ضمن الميكانيكا الكلاسيكية.
, Met de moderne natuurkunde of moderne fysi … Met de moderne natuurkunde of moderne fysica bedoelt men de ontwikkelingen die de natuurkunde doormaakte vanaf het begin van de twintigste eeuw. In het bijzonder ontstonden toen de relativiteitstheorie en kwantummechanica, die een zeer vernieuwende kijk op de fundamentele natuurwetten van het universum vereisten. Ook de latere theorieën die hieruit voortvloeiden - zoals de kwantumveldentheorie en het standaardmodel van de deeltjesfysica - duidt men aan met 'moderne natuurkunde'. Tegenover de moderne fysica staan de oudere natuurkundige theorieën, zoals de wetten van Newton en de wetten van Maxwell, die men vaak aanduidt met de term klassieke natuurkunde.anduidt met de term klassieke natuurkunde.
|
