| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
紫外破綻（英語: ultraviolet catastrophe）もしくはレイリー・ … 紫外破綻（英語: ultraviolet catastrophe）もしくはレイリー・ジーンズの破綻（英語: Rayleigh–Jeans catastrophe）は、熱平衡状態にある理想的な黒体は全ての周波数範囲で放射し、周波数が高くなるにつれてより多くのエネルギーを放出するという19世紀後半から20世紀初頭における古典物理学の予測。放射されたエネルギーの総量（すなわち、全ての周波数範囲における放射の合計）を計算することにより、黒体が任意に大量のエネルギーを放出する可能性が高いことを示すことができる。これは全ての物質が絶対零度に近づくまでそのエネルギーの全てを瞬時に放射することになり、黒体の振る舞いに関して新たなモデルが必要であることを示している。 紫外破綻という言葉は1911年にポール・エーレンフェストにより最初に使われたが、この概念は1900年のレイリー・ジーンズの法則の統計的導出より生じた。これはレイリー・ジーンズの法則が105 GHz未満の放射周波数の実験結果を正確に予測するが、これらの周波数が電磁スペクトルの紫外線領域に到達するころに経験的観察とは異なり始めるという事実を指す。この言葉が登場して以来、量子電磁力学やなどの場合と同じように同様の現象の予測に使われてきた。が登場して以来、量子電磁力学やなどの場合と同じように同様の現象の予測に使われてきた。
, La catàstrofe ultraviolada, és un error de … La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient. D'acord amb les prediccions de l'electromagnetisme clàssic, un cos negre ideal en equilibri tèrmic havia d'emetre energia en tots els rangs de freqüència, de manera que a major freqüència, major energia. Així ho van mostrar Rayleigh i Jeans, però amb el problema de la catàstrofe ultraviolada, també coneguda com a catàstrofe de Rayleigh-Jeans . D'acord amb la llei que ells enunciaren, la densitat d'energia emesa per a cada freqüència havia de ser proporcional al quadrat de l'última, la qual cosa implica que les emissions a altes freqüències (en l'ultraviolat) han de portar enormes quantitats d'energia. Tant és així, que en calcular la quantitat total d'energia radiada (és a dir, la suma de les emissions en tots els rangs de freqüència), s'aprecia que aquesta és infinita, fet que posa en risc els postulats de conservació de l'energia. L'anterior és la formulació matemàtica de la Llei de Rayleigh-Jeans, on és la constant de Boltzmann, T és la temperatura i c és la velocitat de la llum. Com ja s'ha dit abans, aquesta llei és el resultat de l'anàlisi des de la teoria clàssica. Els experiments per mesurar la radiació a baixes freqüències (en l'infraroig) van donar resultats d'acord amb la teoria, però aquesta implicava que tots els objectes estarien emetent constantment radiació visible, és a dir, que actuarien com a fonts de llum tot el temps, cosa que evidentment és falsa. Posteriorment, quan es van desenvolupar tècniques de mesura apropiades, es va estudiar la radiació en el visible i en l'ultraviolat, i l'observació experimental va mostrar clarament que la predicció de l'electromagnetisme clàssic, resumida en la llei de Rayleigh-Jeans, era falsa, perquè en realitat, encara que l'energia augmenta amb el quadrat de la freqüència quan aquesta és baixa, en augmentar més, l'energia tendeix a zero. Sovint l'anàlisi del cas es fa tenint en compte la longitud d'ona en lloc de la freqüència, la qual cosa és equivalent, ja que les dues quantitats són inversament proporcionals. A la gràfica del costat es mostra com varia en la pràctica la densitat d'energia emesa en relació amb la longitud d'ona per a cossos negres a diferents temperatures i s'observa que aquesta densitat tendeix a zero en els dos extrems, tant per a les longituds d'ona curtes (altes freqüències) com per les "llargues" (freqüències baixes). Wilhelm Wien va estudiar la corba obtinguda experimentalment. El 1893 va trobar que podia representar aproximadament mitjançant la fórmula següent: On i són constants arbitràries. Encara que aquesta equació només s'aproxima a la corba, demostra que el fenomen té un comportament molt diferent al previst per la física clàssica. Aquest va ser un dels primers indicis que hi ha problemes irresolubles en el marc de la física clàssica. La solució a aquest problema va ser plantejada per Max Planck el 1900, amb el que es coneix ara com Llei de Planck. Aquest moment es considera com el principi de la Mecànica quàntica. La raó per la qual la física clàssica no és capaç d'explicar el fenomen és que el Teorema d'equipartició de l'energia no és vàlid quan l'energia tèrmica és molt menor que l'energia relacionada amb la freqüència de la radiació.acionada amb la freqüència de la radiació.
, The ultraviolet catastrophe, also called t … The ultraviolet catastrophe, also called the Rayleigh–Jeans catastrophe, was the prediction of late 19th century/early 20th century classical physics that an ideal black body at thermal equilibrium would emit an unbounded quantity of energy as wavelength decreased into the ultraviolet range. The term "ultraviolet catastrophe" was first used in 1911 by Paul Ehrenfest, but the concept originated with the 1900 statistical derivation of the Rayleigh–Jeans law. The phrase refers to the fact that the Rayleigh–Jeans law accurately predicts experimental results at radiative frequencies below 100 THz, but begins to diverge from empirical observations as these frequencies reach the ultraviolet region of the electromagnetic spectrum. Since the first use of this term, it has also been used for other predictions of a similar nature, as in quantum electrodynamics and such cases as ultraviolet divergence. and such cases as ultraviolet divergence.
, De ultravioletcatastrofe, ook wel de Rayle … De ultravioletcatastrofe, ook wel de Rayleigh-Jeans-catastrofe, was een paradox van de laat-19e-eeuwse klassieke natuurkunde, waarbij uit het equipartitiebeginsel zou volgen dat een ideaal zwart lichaam in thermisch evenwicht straling met oneindige kracht uitzendt. Deze werd opgelost met de introductie van kwantummechanica.t met de introductie van kwantummechanica.
, La catastrofe ultravioletta, chiamata anch … La catastrofe ultravioletta, chiamata anche catastrofe di Rayleigh-Jeans, è la predizione della fisica d'inizio XX secolo, evidentemente falsa, secondo la quale un corpo nero ideale in equilibrio termico con l'ambiente avrebbe dovuto emettere radiazione elettromagnetica con potenza infinita, come risultava dall'applicazione delle equazioni di Maxwell. Essa costituì una delle prime indicazioni dei limiti intrinseci della fisica classica. La soluzione a questo problema attraverso la legge di Planck portò allo sviluppo della meccanica quantistica.allo sviluppo della meccanica quantistica.
, كارثة فوق بنفسجية (بالإنجليزية: ultraviole … كارثة فوق بنفسجية (بالإنجليزية: ultraviolet catastrophe) وتسمى أيضًا كارثة رالي - جينز (بالإنجليزية: Rayleigh-Jeans catastrophe): تنبأت بها الفيزياء الكلاسيكية في بدايات القرن العشرين، تنص على أن الجسم الأسود المثالي عند التوازن الحراري سيصدر إشعاعًا ذا قدرة لا نهائية.ن الحراري سيصدر إشعاعًا ذا قدرة لا نهائية.
, Dalam fisika, bencana ultraungu (Bahasa In … Dalam fisika, bencana ultraungu (Bahasa Inggris: ultraviolet catastrophe), yang disebut juga "bencana Rayleigh-Jeans", adalah peramalan klasik, yang dibuat pada akhir abad ke-19, bahwa benda hitam ideal pada kesetimbangan termal akan memancarkan radiasi dengan daya tak hingga. Walaupun ramalan ini terbukti salah berdasarkan pengamatan, ramalan ini merupakan tanda-tanda awal adanya masalah pada fisika klasik. Pada tahun 1900, pemecahan Max Planck terhadap masalah ini bermuara pada bagian-bagian awal mekanika kuantum. Ramalan ini disebut bencana ultraungu karena radiasi ultraungu memiliki frekuensi tertinggi dari semua radiasi yang dikenal pada saat itu (sinar-X dan sinar gama belum ditemukan). Bencana ultraungu kadang disingkat menjadi "bencana ungu". Sejak munculnya istilah ini, istilah yang sama digunakan juga untuk sifat yang mirip, misalnya dalam elektrodinamika kuantum (yang disebut juga: divergensi ultraungu).(yang disebut juga: divergensi ultraungu).
, 자외선 파탄은 고전적인 복사 이론에서 자외선보다 짧은 파장대의 복사가 실제보 … 자외선 파탄은 고전적인 복사 이론에서 자외선보다 짧은 파장대의 복사가 실제보다 과대하게 예측되어 에너지가 무한대가 되어 버리는 것을 의미한다. "자외선 파탄"이라는 단어는 1900년의 에서 어원을 따내어 1911년 파울 에렌페스트가 만들어냈다. 은 105GHz 이하의 방사성 주파수에 대해서는 정확하게 예측하였으나, 자외선의 주파수를 넘어가면 전자기 스펙트럼이 실험에 의한 결과와는 서서히 멀어져가는 모습을 보였다. 처음 이 단어가 나왔을 때는 양자 전기역학과 같은 학문에서 비슷한 예측을 위해 사용되기도 했다.을 때는 양자 전기역학과 같은 학문에서 비슷한 예측을 위해 사용되기도 했다.
, A catástrofe do ultravioleta, também chama … A catástrofe do ultravioleta, também chamada catástrofe de Rayleigh-Jeans, é uma falha da teoria clássica do electromagnetismo para explicar a emissão electromagnética de um corpo em equilíbrio térmico com o ambiente, ou um corpo negro. Foi uma previsão da física classica do final do século XIX e começo do século XX, que um corpo negro ideal no equílibrio térmico emite radiação com energia infinita. O termo catástrofe do ultravioleta foi primeiramente usado em 1911 por (Paul Ehrenfest), apesar de o conceito ser utilizado em 1900 com a primeira derivação de dependência de da lei de Rayleigh-Jeans; a palavra "ultravioleta" refere-se ao fato de que o o problema aparece na região de pequeno comprimento de onda do espectro eletromagnético. Desde a primeira aparição desse termo, ele tem sido, também, utilizado para previsões de natureza similar, como um e em casos como a divergência ultravioleta. De acordo com as previsões do electromagnetismo clássico, um corpo negro ideal em equilíbrio térmico deve emitir uma certa quantidade de energia em cada frequência. Quando se calcula a quantidade total de energia emitida de acordo com a teoria clássica, observa-se que para comprimentos de onda maiores a teoria clássica concorda com a observação experimental, mas para comprimentos de ondas menores a intensidade da radiação emitida tende para o infinito, que não concorda com os experimentos, daí o nome de catástrofe do ultravioleta. Teve-se, então, uma das primeiras indicações de que existia problemas irresolúveis no campo da física clássica. A solução para este problema levou ao desenvolvimento das primeiras formas de física quântica.o das primeiras formas de física quântica.
, Ультрафіолетова катастрофа — фізичний терм … Ультрафіолетова катастрофа — фізичний термін, що описує парадокс класичної фізики, який полягає в тому, що повна потужність теплового випромінювання будь-якого нагрітого тіла має бути нескінченною. Свою назву парадокс отримав через те, що спектральна густина потужності випромінювання мала б нескінченно зростати при скороченні довжини хвилі за законом Релея-Джинса. По суті цей парадокс показав якщо не внутрішню суперечливість класичної фізики, то принаймні вкрай різке (абсурдне) розходження із результатами елементарних спостережень та експериментів. Оскільки це і справді не узгоджується з дослідними спостереженнями, наприкінці XIX століття виникали труднощі при описі фотометричних характеристик фізичних тіл. Проблему було розв'язано за допомогою квантової теорії випромінювання, розробленої Максом Планком у 1900 році.я, розробленої Максом Планком у 1900 році.
, Ультрафиоле́товая катастро́фа — парадокс к … Ультрафиоле́товая катастро́фа — парадокс классической физики, состоящий в том, что полная мощность теплового излучения любого нагретого тела, согласно закону Рэлея — Джинса, должна быть бесконечной. Название парадокс получил из-за того, что спектральная плотность энергии излучения должна была неограниченно расти по мере сокращения длины волны. По сути, этот парадокс показал в своё время если не внутреннюю противоречивость классической физики, то, во всяком случае, крайне резкое расхождение с элементарными наблюдениями и экспериментом. Так как это не согласуется с экспериментальным наблюдением, в конце XIX века возникали трудности в описании фотометрических характеристик тел. Проблема была вынужденно решена Максом Планком 14 декабря 1900 года при помощи квантовой теории излучения, путём введения так называемой гипотезы Планка, заключающейся в том, что при тепловом излучении энергия испускается и поглощается не непрерывно, а отдельными квантами (порциями). Каждая такая порция-квант имеет энергию , пропорциональную частоте излучения: где или — коэффициент пропорциональности, названный впоследствии постоянной Планка.На основе этой гипотезы он предложил теоретический вывод соотношения между температурой тела и испускаемым этим телом излучением — формулу Планка. Принятие этой гипотезы позволило Планку построить теорию теплового излучения, прекрасно согласующуюся с экспериментом. Позднее гипотеза Планка была подтверждена экспериментально. Выдвижение данной гипотезы считается моментом рождения квантовой механики.ется моментом рождения квантовой механики.
, La catastrophe ultraviolette est l'express … La catastrophe ultraviolette est l'expression utilisée par le physicien autrichien Paul Ehrenfest pour qualifier les résultats des premières expériences qui étaient en contradiction avec la physique classique. Réalisées entre 1880 et 1900, ces expériences concernaient le rayonnement thermique émis par un corps chauffé, le rayonnement du corps noir. L'échec de la résolution de ce problème à partir de modèles de la physique classique (lois de Wien et de Rayleigh-Jeans) poussera Max Planck à introduire un nouveau concept, le quantum d'énergie, qui sera à la base de la création d'une toute nouvelle physique, la physique quantique. nouvelle physique, la physique quantique.
, 紫外灾变（英語：ultraviolet catastrophe），也被稱為瑞利-金斯災變，指的是19世紀末/20世紀初，科學家面對黑體輻射問題，透過以古典物理學為背景之瑞利-金斯定律，來计算黑体辐射强度與能量間之關係，卻發現以古典物理學理論所計算之黑體輻射強度會隨辐射频率上昇，而趋向于放出无穷大之能量，其結果與实验数据无法吻合的歷史事件。 紫外災變這一名詞在1911年首次被保羅·埃倫費斯特使用，但其概念是源自於1900年所推導的瑞利-金斯定律。
, La catástrofe del ultravioleta es un fallo … La catástrofe del ultravioleta es un fallo de la teoría clásica del electromagnetismo al explicar la emisión electromagnética de un cuerpo en equilibrio térmico con el ambiente. De acuerdo con las predicciones del electromagnetismo clásico, un cuerpo negro ideal en equilibrio térmico debía emitir energía en todos los rangos de frecuencia; de manera que a mayor frecuencia, mayor energía. Así lo mostraron Rayleigh y Jeans, por quienes la catástrofe ultravioleta también se conoce como catástrofe de Rayleigh-Jeans. De acuerdo con la ley que ellos enunciaron, la densidad de energía emitida para cada frecuencia debía ser proporcional al cuadrado de la última, lo que implica que las emisiones a altas frecuencias (en el ultravioleta) deben portar enormes cantidades de energía. Tanto es así, que al calcular la cantidad total de energía radiada (es decir, la suma de las emisiones en todos los rangos de frecuencia), se aprecia que ésta es infinita, hecho que pone en riesgo los postulados de conservación de la energía. La anterior es la formulación matemática de la Ley de Rayleigh-Jeans, en donde es la radiancia espectral (intensidad de radiación) para la frecuencia , es la constante de Boltzmann, T es la temperatura y c es la velocidad de la luz. Es importante resaltar que esta ley es el resultado del análisis desde la teoría del electromagnetismo clásico. Los experimentos para medir la radiación a bajas frecuencias (en el infrarrojo) arrojaron resultados acordes con la teoría; pero ésta implicaba que todos los objetos estarían emitiendo constantemente radiación visible, es decir, que actuarían como fuentes de luz todo el tiempo. Esto, sin embargo, es falso. Posteriormente, cuando se desarrollaron técnicas de medición apropiadas, se estudió la radiación en el visible y en el ultravioleta, y la observación experimental mostró claramente que la predicción del electromagnetismo clásico, resumida en la ley de Rayleigh-Jeans, no se cumplía en dichos intervalos de radiación. En realidad, aunque la energía aumenta con el cuadrado de la frecuencia cuando esta es baja, al aumentarla más, la energía tiende a cero. En la gráfica se muestra cómo varía en la práctica la densidad de energía emitida en relación con la longitud de onda para cuerpos negros a diferentes temperaturas y se observa que dicha densidad tiende a cero en los dos extremos, tanto para las longitudes de onda cortas (altas frecuencias) como para las "largas" (frecuencias bajas). Wilhelm Wien estudió la curva obtenida experimentalmente. En 1893 encontró que podía representarla aproximadamente mediante la siguiente fórmula: donde y son constantes arbitrarias. Aunque esta ecuación sólo se aproxima a la curva, demuestra que el fenómeno tiene un comportamiento muy distinto al previsto por la física clásica. Éste fue uno de los primeros indicios de que existen problemas irresolubles en el marco de la física clásica. La solución a este problema fue planteada por Max Planck en 1900, con lo que se conoce ahora como ley de Planck. Ese momento se considera como el principio de la Mecánica cuántica. La razón por la cual la física clásica no es capaz de explicar el fenómeno consiste en que el Teorema de equipartición de la energía no es válido cuando la energía térmica es mucho menor que la energía cinética relacionada con la frecuencia de la radiación. En este caso, el sistema está en un estado estacionario/congelado. está en un estado estacionario/congelado.
, Den ultravioletta katastrofen är en beteck … Den ultravioletta katastrofen är en beteckning inom fysiken på resultatet man får om man försöker förena termodynamik och elektromagnetism för att få fram en formel för svartkroppsstrålning. Gör man detta med enbart klassisk fysik får man resultatet att strålningen från en svartkropp kommer innehålla obegränsade mängder energi vid korta våglängder. Detta var mycket bekymmersamt för det sena 1800-talets fysiker eftersom man visste att verkligheten såg annorlunda ut. Lord Kelvin gav ett tal där han talade om "två mörka moln", där den ultravioletta katastrofen var det ena och resultatet av Michelson–Morleys experiment var det andra. Problemet kunde inte lösas innan Max Planck, i sina försök att få de två i övrigt väl fungerande teorierna att stämma med varandra, år 1900 införde antagandet att energin i svartkroppen är kvantiserad. Även om detta stred mot all tidigare erfarenhet så stämmer det väl och gav bland annat den lag som Wilhelm Wien hade föreslagit år 1896 och som stämde för korta våglängder men inte långa.tämde för korta våglängder men inte långa.
, Ultrafialová katastrofa je výraz vyjadřují … Ultrafialová katastrofa je výraz vyjadřující, že z klasické fyziky vyplývá nesprávná předpověď, že absolutně černé těleso vydává tepelné záření o nekonečném výkonu. Vychází totiž, že s klesající vlnovou délkou by spektrální intenzita vyzařování měla růst do nekonečna. Zásadní nesoulad s experimentem se objevuje od oblasti ultrafialového záření (proto ultrafialová). Tento výsledek, Rayleigh-Jeansův zákon, byl poprvé odvozen na začátku 20. století. Ultrafialová katastrofa a další problémy nalezené v té době ukázaly na nepoužitelnost klasické fyziky pro popis některých jevů a vedly ke zrodu kvantové fyziky.ých jevů a vedly ke zrodu kvantové fyziky.
|
| rdfs:comment |
Dalam fisika, bencana ultraungu (Bahasa In … Dalam fisika, bencana ultraungu (Bahasa Inggris: ultraviolet catastrophe), yang disebut juga "bencana Rayleigh-Jeans", adalah peramalan klasik, yang dibuat pada akhir abad ke-19, bahwa benda hitam ideal pada kesetimbangan termal akan memancarkan radiasi dengan daya tak hingga. Walaupun ramalan ini terbukti salah berdasarkan pengamatan, ramalan ini merupakan tanda-tanda awal adanya masalah pada fisika klasik. Pada tahun 1900, pemecahan Max Planck terhadap masalah ini bermuara pada bagian-bagian awal mekanika kuantum. pada bagian-bagian awal mekanika kuantum.
, Ultrafialová katastrofa je výraz vyjadřují … Ultrafialová katastrofa je výraz vyjadřující, že z klasické fyziky vyplývá nesprávná předpověď, že absolutně černé těleso vydává tepelné záření o nekonečném výkonu. Vychází totiž, že s klesající vlnovou délkou by spektrální intenzita vyzařování měla růst do nekonečna. Zásadní nesoulad s experimentem se objevuje od oblasti ultrafialového záření (proto ultrafialová). Tento výsledek, Rayleigh-Jeansův zákon, byl poprvé odvozen na začátku 20. století. Ultrafialová katastrofa a další problémy nalezené v té době ukázaly na nepoužitelnost klasické fyziky pro popis některých jevů a vedly ke zrodu kvantové fyziky.ých jevů a vedly ke zrodu kvantové fyziky.
, 자외선 파탄은 고전적인 복사 이론에서 자외선보다 짧은 파장대의 복사가 실제보 … 자외선 파탄은 고전적인 복사 이론에서 자외선보다 짧은 파장대의 복사가 실제보다 과대하게 예측되어 에너지가 무한대가 되어 버리는 것을 의미한다. "자외선 파탄"이라는 단어는 1900년의 에서 어원을 따내어 1911년 파울 에렌페스트가 만들어냈다. 은 105GHz 이하의 방사성 주파수에 대해서는 정확하게 예측하였으나, 자외선의 주파수를 넘어가면 전자기 스펙트럼이 실험에 의한 결과와는 서서히 멀어져가는 모습을 보였다. 처음 이 단어가 나왔을 때는 양자 전기역학과 같은 학문에서 비슷한 예측을 위해 사용되기도 했다.을 때는 양자 전기역학과 같은 학문에서 비슷한 예측을 위해 사용되기도 했다.
, La catastrofe ultravioletta, chiamata anch … La catastrofe ultravioletta, chiamata anche catastrofe di Rayleigh-Jeans, è la predizione della fisica d'inizio XX secolo, evidentemente falsa, secondo la quale un corpo nero ideale in equilibrio termico con l'ambiente avrebbe dovuto emettere radiazione elettromagnetica con potenza infinita, come risultava dall'applicazione delle equazioni di Maxwell. Essa costituì una delle prime indicazioni dei limiti intrinseci della fisica classica. La soluzione a questo problema attraverso la legge di Planck portò allo sviluppo della meccanica quantistica.allo sviluppo della meccanica quantistica.
, La catàstrofe ultraviolada, és un error de … La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient. D'acord amb les prediccions de l'electromagnetisme clàssic, un cos negre ideal en equilibri tèrmic havia d'emetre energia en tots els rangs de freqüència, de manera que a major freqüència, major energia. Sovint l'anàlisi del cas es fa tenint en compte la longitud d'ona en lloc de la freqüència, la qual cosa és equivalent, ja que les dues quantitats són inversament proporcionals. quantitats són inversament proporcionals.
, كارثة فوق بنفسجية (بالإنجليزية: ultraviole … كارثة فوق بنفسجية (بالإنجليزية: ultraviolet catastrophe) وتسمى أيضًا كارثة رالي - جينز (بالإنجليزية: Rayleigh-Jeans catastrophe): تنبأت بها الفيزياء الكلاسيكية في بدايات القرن العشرين، تنص على أن الجسم الأسود المثالي عند التوازن الحراري سيصدر إشعاعًا ذا قدرة لا نهائية.ن الحراري سيصدر إشعاعًا ذا قدرة لا نهائية.
, Ультрафіолетова катастрофа — фізичний терм … Ультрафіолетова катастрофа — фізичний термін, що описує парадокс класичної фізики, який полягає в тому, що повна потужність теплового випромінювання будь-якого нагрітого тіла має бути нескінченною. Свою назву парадокс отримав через те, що спектральна густина потужності випромінювання мала б нескінченно зростати при скороченні довжини хвилі за законом Релея-Джинса. По суті цей парадокс показав якщо не внутрішню суперечливість класичної фізики, то принаймні вкрай різке (абсурдне) розходження із результатами елементарних спостережень та експериментів.лементарних спостережень та експериментів.
, La catastrophe ultraviolette est l'express … La catastrophe ultraviolette est l'expression utilisée par le physicien autrichien Paul Ehrenfest pour qualifier les résultats des premières expériences qui étaient en contradiction avec la physique classique. Réalisées entre 1880 et 1900, ces expériences concernaient le rayonnement thermique émis par un corps chauffé, le rayonnement du corps noir.rps chauffé, le rayonnement du corps noir.
, 紫外灾变（英語：ultraviolet catastrophe），也被稱為瑞利-金斯災變，指的是19世紀末/20世紀初，科學家面對黑體輻射問題，透過以古典物理學為背景之瑞利-金斯定律，來计算黑体辐射强度與能量間之關係，卻發現以古典物理學理論所計算之黑體輻射強度會隨辐射频率上昇，而趋向于放出无穷大之能量，其結果與实验数据无法吻合的歷史事件。 紫外災變這一名詞在1911年首次被保羅·埃倫費斯特使用，但其概念是源自於1900年所推導的瑞利-金斯定律。
, La catástrofe del ultravioleta es un fallo … La catástrofe del ultravioleta es un fallo de la teoría clásica del electromagnetismo al explicar la emisión electromagnética de un cuerpo en equilibrio térmico con el ambiente. De acuerdo con las predicciones del electromagnetismo clásico, un cuerpo negro ideal en equilibrio térmico debía emitir energía en todos los rangos de frecuencia; de manera que a mayor frecuencia, mayor energía. Wilhelm Wien estudió la curva obtenida experimentalmente. En 1893 encontró que podía representarla aproximadamente mediante la siguiente fórmula:ximadamente mediante la siguiente fórmula:
, De ultravioletcatastrofe, ook wel de Rayle … De ultravioletcatastrofe, ook wel de Rayleigh-Jeans-catastrofe, was een paradox van de laat-19e-eeuwse klassieke natuurkunde, waarbij uit het equipartitiebeginsel zou volgen dat een ideaal zwart lichaam in thermisch evenwicht straling met oneindige kracht uitzendt. Deze werd opgelost met de introductie van kwantummechanica.t met de introductie van kwantummechanica.
, 紫外破綻（英語: ultraviolet catastrophe）もしくはレイリー・ … 紫外破綻（英語: ultraviolet catastrophe）もしくはレイリー・ジーンズの破綻（英語: Rayleigh–Jeans catastrophe）は、熱平衡状態にある理想的な黒体は全ての周波数範囲で放射し、周波数が高くなるにつれてより多くのエネルギーを放出するという19世紀後半から20世紀初頭における古典物理学の予測。放射されたエネルギーの総量（すなわち、全ての周波数範囲における放射の合計）を計算することにより、黒体が任意に大量のエネルギーを放出する可能性が高いことを示すことができる。これは全ての物質が絶対零度に近づくまでそのエネルギーの全てを瞬時に放射することになり、黒体の振る舞いに関して新たなモデルが必要であることを示している。 紫外破綻という言葉は1911年にポール・エーレンフェストにより最初に使われたが、この概念は1900年のレイリー・ジーンズの法則の統計的導出より生じた。これはレイリー・ジーンズの法則が105 GHz未満の放射周波数の実験結果を正確に予測するが、これらの周波数が電磁スペクトルの紫外線領域に到達するころに経験的観察とは異なり始めるという事実を指す。この言葉が登場して以来、量子電磁力学やなどの場合と同じように同様の現象の予測に使われてきた。が登場して以来、量子電磁力学やなどの場合と同じように同様の現象の予測に使われてきた。
, Den ultravioletta katastrofen är en beteck … Den ultravioletta katastrofen är en beteckning inom fysiken på resultatet man får om man försöker förena termodynamik och elektromagnetism för att få fram en formel för svartkroppsstrålning. Gör man detta med enbart klassisk fysik får man resultatet att strålningen från en svartkropp kommer innehålla obegränsade mängder energi vid korta våglängder.nsade mängder energi vid korta våglängder.
, The ultraviolet catastrophe, also called t … The ultraviolet catastrophe, also called the Rayleigh–Jeans catastrophe, was the prediction of late 19th century/early 20th century classical physics that an ideal black body at thermal equilibrium would emit an unbounded quantity of energy as wavelength decreased into the ultraviolet range. Since the first use of this term, it has also been used for other predictions of a similar nature, as in quantum electrodynamics and such cases as ultraviolet divergence. and such cases as ultraviolet divergence.
, A catástrofe do ultravioleta, também chama … A catástrofe do ultravioleta, também chamada catástrofe de Rayleigh-Jeans, é uma falha da teoria clássica do electromagnetismo para explicar a emissão electromagnética de um corpo em equilíbrio térmico com o ambiente, ou um corpo negro. Foi uma previsão da física classica do final do século XIX e começo do século XX, que um corpo negro ideal no equílibrio térmico emite radiação com energia infinita.rmico emite radiação com energia infinita.
, Ультрафиоле́товая катастро́фа — парадокс к … Ультрафиоле́товая катастро́фа — парадокс классической физики, состоящий в том, что полная мощность теплового излучения любого нагретого тела, согласно закону Рэлея — Джинса, должна быть бесконечной. Название парадокс получил из-за того, что спектральная плотность энергии излучения должна была неограниченно расти по мере сокращения длины волны. Позднее гипотеза Планка была подтверждена экспериментально. Выдвижение данной гипотезы считается моментом рождения квантовой механики.ется моментом рождения квантовой механики.
|
