| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Els quem era un grup d'amerindis dels Esta … Els quem era un grup d'amerindis dels Estats Units que es van establir al llarg dels dos marges del riu Grande en l'actual Texas, Estats Units i Coahuila, Mèxic. Se sap que s'han assentat al voltant de les actuals Eagle Pass i . també els va descriure, en 1691, com un dels sis grups d'indis que va trobar al llarg d'un rierol anomenat "Caramanchel"; això sembla que correspondria a l'actual a la part sud-oest del . Massenet implicà que tots sis grups parlaven una llengua que ara es coneix com a coahuiltec, i eren relacionats amb altres grups coahuiltecs com els ervipiame, mayeye, pajalat, quepano, solanos, i xarames. Els quems estaven entre els més destacats nadius americans que viuen entre el riu Nueces i el riu Grande. En 1689 va ser dirigit per dos guies indis al lloc de , construïda per René Robert Cavelier de La Salle al llarg de la . Un dels guies era un quem, que va afirmar que havia visitat el fort mentre encara estava ocupat pels francesos. Massenet, en el seu relat d'aquesta expedició, va registrar que el guia quems utilitzava un llenguatge de signes llavors comú en l'àrea del sud de Texas; també era tatuat. Quan fou fundada la vora l'actual Candela en 1700, alguns quems s'hi establiren; hi foren registrats sota el nom de quexamos. Poc més se sap de la tribu, llevat que entre 1726 i 1748 dues famílies, que constituïen sis persones, es van registrar com a membres de la a San Antonio. Aquí s'identifiquen per diversos noms, com ara Cems, Qems, Quimzo, i Quinze.oms, com ara Cems, Qems, Quimzo, i Quinze.
, The Quems were an indigenous people who li … The Quems were an indigenous people who lived along the Rio Grande in what is now the U.S. state of Texas and the Mexican state of Coahuila in the 17th and 18th centuries. They are known to have settled around present-day Eagle Pass and Piedras Negras. Damián Massanet also recorded them, in 1691, as one of six groups of Indians encountered along a stream called "Caramanchel"; this appears to correspond with today's in the southwestern part of Zavala County. Massenet implied that all six groups spoke a language now known as Coahuilteco. The Quems were among the most prominent Native Americans living between the Nueces River and the Rio Grande. In 1689, Alonso De León was led by two Indian guides to the site of Fort St. Louis, built by Sieur de la Salle along Matagorda Bay. One of the guides was a Quems, who claimed that he had visited the fort while it was still occupied by the French. Massenet, in his account of this expedition, recorded that the Quems guide used a sign language then common in the area of southern Texas; he was also tattooed. When the was founded near modern-day Candela in 1700, some Quems entered; they were recorded under the name Quexamos. Little else is known of the tribe, except that between 1726 and 1748 two families, constituting six people, were recorded as being in the San Antonio de Valero Mission of San Antonio. Spanish chronicallers also spelled their name Cems, Qems, Quimzo, and Quinze.their name Cems, Qems, Quimzo, and Quinze.
|
| rdfs:comment |
The Quems were an indigenous people who li … The Quems were an indigenous people who lived along the Rio Grande in what is now the U.S. state of Texas and the Mexican state of Coahuila in the 17th and 18th centuries. They are known to have settled around present-day Eagle Pass and Piedras Negras. Damián Massanet also recorded them, in 1691, as one of six groups of Indians encountered along a stream called "Caramanchel"; this appears to correspond with today's in the southwestern part of Zavala County. Massenet implied that all six groups spoke a language now known as Coahuilteco.spoke a language now known as Coahuilteco.
, Els quem era un grup d'amerindis dels Esta … Els quem era un grup d'amerindis dels Estats Units que es van establir al llarg dels dos marges del riu Grande en l'actual Texas, Estats Units i Coahuila, Mèxic. Se sap que s'han assentat al voltant de les actuals Eagle Pass i . també els va descriure, en 1691, com un dels sis grups d'indis que va trobar al llarg d'un rierol anomenat "Caramanchel"; això sembla que correspondria a l'actual a la part sud-oest del . Massenet implicà que tots sis grups parlaven una llengua que ara es coneix com a coahuiltec, i eren relacionats amb altres grups coahuiltecs com els ervipiame, mayeye, pajalat, quepano, solanos, i xarames.eye, pajalat, quepano, solanos, i xarames.
|
