| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Paršua (Assyrisch) of Barsua (Urartisch) w … Paršua (Assyrisch) of Barsua (Urartisch) was een land in het huidige Iran, in sanandaj De oudst bekende vermelding is in , als zijn heerser schatting betaalt aan Salmanasser III van Assyrië.Vanwege de sterk gelijkende naam, is wel verondersteld dat de inwoners van Parsua de Perzen zijn, die later zuidelijker woonden, in Fars. Dit is echter twijfelachtig. Meestal neemt men aan dat de naam van beide gebieden is afgeleid van een oud-Iraans woord *Parsava 'grensland'. Een derde mogelijkheid is dat beide volken afsplitsingen van hetzelfde volk zijn.ken afsplitsingen van hetzelfde volk zijn.
, Parsua (také Paršua, akkadsky Parsuaš, sta … Parsua (také Paršua, akkadsky Parsuaš, stará perština 𐎱𐎠𐎼𐎿) byl starověký stát v období 9.–7. století př. n. l., který se nacházel v centrálním Zagrosu, jižně od Urmijského jezera, v sousedství dalších starověkých států (Lullubi) a , na severozápadě dnešního Íránu. Název Parsua pochází ze staroíránského Parsava, znamenající hranici, pohraničí. Stejně se nazývali i kmeny, které toto území obývaly. Zmínky o Parsui jsou zachovány v záznamech z Asýrie a Urartu. Pravděpodobně (např. podle Salviniho) zde žilo vícero kmenů se samostatnými vládci, protože v archívech Salmanassara III. je uvedeno, že měli mnoho králů.V podstatě se o Parsui dovídáme jen díky asyrským válečným tažením na sever, např. Sargon II. zde nechal asyrskou posádku při válce proti Urartu. Asyrský král Asarhaddon z Parsui kupoval koně pro svá vojska. Zablokování obchodní cesty mezi Ninive a Parsuou vedlo k válce mezi Novoasyrskou říší a . V 7. století př. n. l. název Parsua ze záznamů úplně mizí, později se objevuje patrně v novějším názvu íránské provincie Fárs.ě v novějším názvu íránské provincie Fárs.
, Parsua (earlier Parsuash, Parsumash) was a … Parsua (earlier Parsuash, Parsumash) was an ancient tribal kingdom/chiefdom (860-600 BC) located between Zamua (formerly: Lullubi) and Ellipi, in central Zagros to the southwest of Sanandaj, western Iran. The name Parsua is from an old Iranian word and it is presumed to mean border or borderland. Parsua was distinct from Persis, another region to the southeast, now known as Fars province in Iran. Some accounts suggest that Teispes, the ancestor of the Achaemenid dynasty, led a migration from Parsua to Persis, formerly the Elamite state of Anshan.sis, formerly the Elamite state of Anshan.
, Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un … Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC. Els estudis recents localitzen aquest territori a la comarca de la moderna sanandaj, a l'Iran occidental. No s'ha de confondre amb Parsuwash, que apareix també sota els noms Parsumash, Parsamish, Parsuash, Parsuah o Parsa, i que estava molt més al sud (el modern Fars). Parsua tenia al sud el país de Namri i a l'est el Misu (Misianda). Salmanassar III esmenta una campanya empresa a Parsua o Parsuah, el país dels perses l'any 16 del seu regnat (845/844 aC).Aquesta fou la seva segona expedició a Zamua i Namri. A Namri, governava un príncep de nom Marduk-shum-udanmiiq, d'origen babiloni, que fou expulsat pels assiris i un príncep local del districte de Bit-Khamban, de nom (o títol) Yanzu, fou posat al seu lloc. Al cap de 8 anys (836 aC), el nou príncep va refusar el tribut anual i el rei Salmanassar va creuar el Zab i va envair altre cop el país. Yanzu va fugir a les muntanyes i el país fou assolat i deixat buit (finalment, fou atrapat i portat a Assíria). Salmanassar, content amb aquest petit èxit, es va dirigir llavors cap al nord a territori de Parsua, que estava dividit en almenys 27 prínceps, els quals van pagar tribut; després, girant cap a l'est, va entrar al país d'Ellipi, que era habitat pels madai (pels clans medes), on diverses ciutats foren saquejades, si bé no va passar de ser una ràtzia de saqueig; va retornar per la via del sud, passant prop de la moderna Hulwan. Aquesta és la primera referència escrita de la segona migració de les tribus indo-europees que entrarien en relació amb les cultures de l'Antic Orient. El 829 aC [13] el rei d'Assíria Salmanassar III va enviar un exèrcit a Khubushkia manat pel tartan Ashur-Dayan, que va atacar els districtes fronterers i va reclamar el tribut al príncep local (avui ) que es deia Datana, que va pagar immediatament. Després, l'exèrcit assiri va passar al Mutsatsir o Musasir (entre el mont Djelo i l'Ushnu), que no va poder sotmetre tot i ocupar la fortalesa de Sapparia i devastar altres 50 pobles. L'exèrcit assiri va entrar al regne de Gilzan (regió de Salmas, al nord-oest del llac Urmia) on el rei Upu va acceptar de pagar tribut. D'allí, els assiris es van dirigir a Man o Minni (Manna), a la zona del llac Urmia, (al sud de la ciutat d'Urmia) on era rei Ualki, que va fugir a les muntanyes sense sotmetre's, però la seva capital Zirta (Izirta) fou destruïda, i la regió assolada i cremada en la manera habitual. Va tornar per la part sud del llac, on diversos petits estats foren saquejats i arribà a Parsua, on altre cop fou cobrat el tribut que va pagar el príncep Mannash de Burir (un dels 27 principats de Parsua) i el príncep d'Andria (o Andia?); altres territoris de Parsua foren saquejats, entre els quals les ciutats de Shalatamanu, Bastu i Kiniyamana. Seguidament, la terra de Namri fou envaïda; els habitants van fugir a les muntanyes i abandonaren tots els seus béns; el tartan va saquejar, destruir i cremar 250 pobles i retornà a Assíria per Hulwan. La tercera campanya de Shamshi-Adad V, el 819 aC, fou contra la part oriental i el nord de l'imperi amb la idea de prevenir una aliança entre Manna, els clans medes i Urartu. Els països de Khubuskia i de Parsua foren els objectius; el rei Dadi de Khubuskia va pagar tribut, igual que els prínceps de Parsua (ara eren 28), on les ciutats de Samasha i Karsibuta foren conquerides per rendició, el país de Guinunbuda es va sotmetre i la fortalesa d'Urash ocupada; el rei Pirishati fou fet presoner. Després de creuar aquests territoris, l'exèrcit va arribar a la costes del llac Urmia i després cap a Mataa (Mèdia), on les forces medes foren derrotades i perseguides fins a la Muntanya Blanca (potser l'Helwand prop d'Ecbàtana), on va aniquilar 2.300 guerrers del príncep mede Khanaziruka; la capital Sagbita fou destruïda, igual que un bon nombre de ciutats; en la tornada, els assiris van matar mil guerrers del príncep Munisuarta d'Araziash. El nom dels 28 reis de Parsua es donen en la inscripció junt amb el nom dels seus principats; molts en porten noms preiranians però almenys 10 en porten noms iranians. En els següents anys, Parsua no s'esmenta però les llistes d'epònims informen de set expedicions contra Mataa (809, 800, 799, 793, 792, 788 i 766 aC) i dues contra Manna (807 i 806). Segons una inscripció del 802 aC, l'imperi reclamava sobirania sobre Ellipi, Ḫaṛḫar, Araziaš, Messi, Mataa, “tot el Gizilbundi”, Manna, Parsua, Allabria, Abdadana i Andia. Al segle viii aC, l'enfrontament entre el partit militar dirigit pel mateix rei, i el partit dels sacerdots i comerciants, van portar la decadència a Assíria, cosa que va aprofitar Urartu per avançar posicions i es va apoderar de part del territori de Manna i de Parsua. Els intents d'Assíria de recuperar aquests territoris no van reeixir . El 744 aC, l'exèrcit assiri va remuntar el Diyala, va creuar el territori de Namar (Namri) i va entrar a Bīt-Ḫamban i a Parsua, que va ocupar. En una ciutat, Teglatfalassar III va alliberar alguns presoners després de tallar-los els dits perquè no poguessin tornar a combatre, però sí treballar. Un fragment parla de la conquesta del poble d'Erinziaš a l'Iran occidental, de la fugida de Ramatea, príncep d'Araziaš, i que els assiris es van apoderar de ramats i de lapislàtzuli emmagatzemat. El resultat principal de la campanya fou la conversió de Parsua i Bit Hamban (Bīt-Ḫamban, Bit Khamban) en províncies assíries (amb aquests noms) a les quals es van afegir algunes regions perifèriques (especialment Bit Zittti o Bīt-Zitti, inclosa Parsua), províncies que van restar part d'Assíria fins al final de l'imperi. A Parsua, a mitjan segle viii aC, un líder de nom Tunaka havia iniciat la unificació i s'havia apoderat de diversos districtes veïns, segurament aliat a Urartu, cosa que havia obligat els assiris a reaccionar. En els annals, s'esmenta la capital de Tunaka, que era Nikur o Niqur, que després fou capital de la província de Parsua. En una expedició del 740 aC, Teglatfalassar III va imposar a les terres situades entre Parsua (al nord) i Mataa (al sud) un tribut de 9 tones de lapislàtzuli i 15 tones d'objectes de bronze. Aquesta àrea és identificada com a Parsuah per una inscripció de Sargon II (vers 721-705 aC) i en aquest moment era una província assíria. Sargon II va envair (716 aC) la Mèdia occidental, on va derrotar el príncep o governador de Kishesim (Kišesim), que tenia un nom assiri (Bel-Shar-usur) segurament perquè la influència assíria a la zona ja tenia uns anys; es va establir el culte assiri i el nom de la ciutat fou canviat a Kar Adar, i s'hi va erigir una estela; la zona fou erigida en província amb capital a Kar Adar i abraçava la major part de Parsua, amb els districtes de Bit Sagbat, Bit Khirmani, Bit Umargi i altres ciutats. La ciutat de Kharkhar (Ḫaṛḫar), el governant de la qual havia estat expulsat, va seguir la mateixa sort i el seu nom va esdevenir Kar-Sharrukin (Ciutat de Sargon) i fou colonitzada per captius i erigida en capital d'una nova província (anomenada Kharkhar). Karallu fou unida a la província de Lullume (Lullu, Lullubi/Zamua). Altres territoris foren agregats a la província de Parsua. Itti, rei d'Allabria, fou deportat a Hamath i el tron concedit a Bēlapaliddina (Belapalidin), que fou un lleial vassall asiri. Més tard, els assiris van crear les províncies de Kār-Kašši o Bīt-Kāri (Kar Kassi, o Bit Kari), de Saparda, i de Mādāya (Mèdia), que van conservar, això no obstant, una àmplia autonomia interna. El 708 aC, va fer una expedició a l'est cap al Zab Inferior i el Diyala, i establí la frontera al nord, a les muntanyes Gizilbundi (Qāflān-kūh) i a la regió de Zandjan-Qazvín (Zanǰān-Qazvīn), mentre al sud la frontera passava pel mont Alvand, al nord de la vall de Kermanshah i les valls tributàries del Diyala. Dins del territori assegurat, hi havia Zamua, Parsua, Bit Hamban, Kishesim i Kharkhar. Sennàquerib (704-681 aC), el fill de Sargon II, va fer una expedició a Ellipi, contra el príncep Aspabara (de nom irànic), fill de Talta, a qui els assiris havien posat al tron el 708 aC. La província de Bit Barrua (Bīt-Barrūa) fou segregada d'Ellipi i agregada a Kharkhar. Al final de la campanya, es va cobrar tribut dels "llunyans medes" que mai n'havien pagat abans. El 692 aC, els babilonis, dirigits per Mushezib-Marduk (Mušezib-Marduk), van preparar una coalició amb les tribus dels Zagros (Parsua, Ellipi, Puqudu, Gambuli), alguns estats caldeus entre els quals s'assenyala el príncep Samunu o Nabu Shuma Ishkun de Bit Yakuni (Bit Yakin), fill de Merodac-baladan, i amb els elamites, al nou rei dels quals, Umman-minanu o Humbanumena III (Ḫumban-nimena II), van oferir els tresors de l'antic temple d'E-sagila com a estímul perquè es posés al seu costat. Molts pobles de les províncies assíries de nova creació es van posar també contra els assiris. El cap militar elamita fou Humban-untash (Ḫumban-untaš); es va lliurar la Batalla d'Halule prop del Tigris (a la zona de la moderna Samarra), a Mesopotàmia, on Senaquerib considera que va obtenir la victòria absoluta, però els babilonis diuen que no va tenir resultat decisiu. Durant el regnat d'Assarhaddon (680-669 aC), els escites-cimmeris assentats a la regió que després fou la Sacasene van començar a atacar la frontera assíria. El 679 aC, el rei cimmerioescita Teušpa va envair Assíria, però fou rebutjat; en aquest temps, ja un cos d'escites servien en l'exèrcit assiri. Entre 679 i 677 aC, els assiris van atacar els revoltats maneus o manneus (de Manna) aliats als escites, dirigits per Ishpakaia (Išpakaia) i els assiris van fer una incursió a l'est fins a Patusharra (Patušarra, antic persa Pātišuvari, elamita Pattišmarriš, persa mitjà Padišxwārgar, grec Choarene, situat a l'est de Māzandarān), al nord-est del mont Bikni. El 676 aC, uns caps medes, Uppis de Partakka (grec Paraitakene, llatí Paraetacene, seria la moderna Isfahan), Zanasana de Partukka (a Hircània, lloc desconegut), i Ramataia d'Urakazabarna (Hircània, modern Gorgān, atacats per prínceps veïns o per caps escites, van demanar ajut a Assíria. Com que les expedicions a l'est cada vegada costaven més, el rei va decidir dedicar-se a consolidar el seu poder a Zamua, Parsua i Mèdia i, el 672 aC, va concertar tractats en aquest sentit amb els prínceps medes. Els medes es van desplaçar al sud mentre els cimmerioescites s'establien a Parsua. Vers el 671 aC, les províncies medes es van revoltar. La direcció va correspondre a Kaštariti de Karkašši, Dusanni de Saparda, i Mamitiaršu de Maday o Mataa, que van aconseguir l'aliança de Manna, dels cimmeris i dels escites (aquests dirigits per Partatua). Kishesim i la província a l'oest d'aquesta, Bit Hamban, foren atacades. Vers el 670, la regió de Kišesim o Kishesim (també Kišesi, Kišasa, Kišusimai, probablement al nord-oest de Hamadan) fou atacada pels medes i la seva capital Kišasa (probablement Ecbàtana/Hamadan) fou capturada (o almenys va estar a punt de ser-ho). Assíria va intentar negociar i el rei escita va demanar la mà d'una princesa assíria, i en el document agafa el títol de rei del país d'Ishkuza (Iškuza), que no ha estat identificat i es pensa que podria estar cap a Elam. El resultat final no es coneix, però els assiris van conservar essencialment Parsua, Zamua, Kishesim i Kharkhar, però Mèdia es va fer independent. El 669 aC, una carta dels arxius reials assiris l'esmenta com estat independent junt amb Urartu, Manna i Khubushkia (Hubuškia) i això es repeteix en el període del 669 al 662 aC, tot i que formalment Assíria en reclamava encara la sobirania. Els escites i cimmeris es van aliar a Manna, van conquerir la fortalesa de Dūr-Ellil i van atacar l'establiment de Šarru-iqbi, que van ocupar. Els territoris perifèrics com Allabria foren també ocupats i Manna i Assíria van esdevenir frontereres des de Mèdia al Gran Zab. Però sota Assurbanipal, vers el 659 aC, els assiris van recuperar el control; arribaren a Izirtu, la capital de Manna (que no van poder ocupar) i el poble es va revoltar contra el rei Akhsheri (Ahšeri) i el van matar i van passejar el seu cadàver pels carrers. Els seus germans, família i clan foren morts per les armes. Un fill, Ualli, es va escapar de la matança i va esdevenir després rei, i va esdevenir aliat assiri, assegurant així la seguretat al nord de Parsua. Després de la derrota d'Elam, el 643 aC, el rei Kurash (Kuraš) de Parsuwash, que dirigia un grup de tribus iràniques, va enviar a Níniveh com a ostatge el seu fill gran Arukku, amb diversos regals. Per un temps, els perses van reconèixer la sobirania d'Assíria en comptes de la d'Elam; però vers el 626 aC l'imperi va entrar en descomposició. Nabopolassar es va revoltar a Babilònia, però només va poder dominar les ciutats del nord (el centre i sud va romandre lleial a Assíria); el 623 aC, els rebels van ocupar Der, el 616 aC Uruk, el 615 aC Nippur, i el mateix any els babilonis pujaven cap al Khabur i el Balikh. Manna, com a estat, va romandre lleial a Assíria i la província de Parsua tampoc no va donar cap símptoma conegut de rebel·lia. Les forces assíries i mannees van ser derrotades pels babilonis a Qablinu (probablement al curs mitjà de l'Eufrates) i aquest èxit va alarmar el faraó Psammètic I, que va optar per enviar-hi ajut, que fou poc efectiu. El 615 aC, va ser assetjada Assur pels babilonis, però el setge va haver de ser aixecat amb fortes pèrdues i llavors van obtenir l'aliança de Ciaxares de Mèdia, que es va apoderar de Manna i d'Arrapkha (615 aC), deixà sense sotmetre Parsua i es va dirigir a Nínive; no la va poder ocupar, però sí que va conquerir Assur (614 aC); el 612 aC, els medes eren altre cop davant Nínive i al cap de tres mesos (agost del 612 aC) la van ocupar. Tota la part oriental, amb Parsua i les altres províncies, van passar als medes.s altres províncies, van passar als medes.
, Das Land Parsua oder Parsuasch (persisch پ … Das Land Parsua oder Parsuasch (persisch پارسوآش, DMG Pārsūaš; avestisch Parsava; auch Parsumasch, persisch پارسوماش, DMG Pārsumāš, und ähnlich), das aus assyrischen und urartäischen Inschriften bekannt ist, wird in älteren Forschungen mit dem Siedlungsgebiet persischer Stämme gleichgesetzt. Salmanasser III. berichtet von den vielen Königen der Nairi, woraus Salvini auf eine persische Stammesgesellschaft mit vielen Häuptlingen schließen will. Die Stele von Karagündüz erwähnt um 815 Mešta und Paršua als Ziel eines Feldzugs. Zur Zeit von Argišti I. (3. Regierungsjahr, um 784) lag Paršua am oberen Dijala. Salvini lokalisiert Parsua in Urartu und will dies mit einer Wanderung der persischen Stämme erklären, wobei einzelne Stämme im alten Siedlungsgebiet zurückbleiben konnten, eine Ansicht, der Gershevitch, Fisher und Boyle entschieden widersprechen.isher und Boyle entschieden widersprechen.
, Parsua, też Parsuasz i Parsumasz – staroży … Parsua, też Parsuasz i Parsumasz – starożytna kraina w górach Zagros, lokalizowana w rejonie współczesnego irańskiego miasta Sanandadż. Znana głównie ze źródeł asyryjskich z 1 połowy I tys. p.n.e. W krainie tej znajdował się szereg małych królestw, z których każde posiadało swego własnego króla. Zgodnie z inskrypcjami asyryjskiego króla Salmanasara III (858-824 p.n.e.) Parsua znaleźć się miała wśród krain i miast zniszczonych przez niego w trakcie jego kampanii wojennej prowadzonej w 843 r. p.n.e. w rejonie górnego biegu rzeki Dijali i gór Zagros. Kilka lat później, w 835 r. p.n.e., w trakcie kolejnej wyprawy w ten rejon, 27 królów Parsuy złożyć miało dobrowolnie trybut Salmanasarowi III. Kiedy w 828 r. p.n.e. Dajan-Aszur, naczelny dowódca asyryjskich wojsk (turtānu), prowadził w zastępstwie króla działania wojenne w krainie Parsua, szereg jej królów złożyło mu trybut. Miasta tych królów, którzy odmówili złożenia trybutu, Dajan-Aszur zdobył i splądrował. W następnym roku Dajan-Aszur poprowadził kolejną wyprawę do Parsuy, zdobywając i niszcząc szereg miast, w tym ufortyfikowane miasta Pusztu, Szalahamanu i Kinihamanu. Szamszi-Adad V (823-811 p.n.e.), syn i następca Salmanasara III, otrzymać miał trybut od wysłanników z Parsuy w trakcie swej trzeciej wyprawy do krainy Nairi. W 781 r. p.n.e. Parsua była jedną z krain przeciw którym wyprawił się Argiszti I (786-764 p.n.e.), król Urartu. Asyryjski król Adad-nirari III (810-782 p.n.e.) wymienia Parsuę wśród podbitych przez siebie krain leżących w północno-wschodniej Nezopotamii i północno-zachodnim Iranie. Kolejnego najazdu na tę krainę dokonał w 744 r. p.n.e. Tiglat-Pileser III (744-727 p.n.e.) w trakcie swej wyprawy przeciw Namri i innym krainom w górach Zagros. Efektem tej wyprawy było zajęcie Parsuy, która przyłączona została jako nowa prowincja do Asyrii. Stolicą prowincji Parsua było miasto Nikkur. Stąd też w źródłach asyryjskich prowincja ta nazywana była czasem prowincją Nikkur. Jako asyryjska prowincja Parsua wiernie trwała przy Asyrii w trudnych początkowych latach panowania Sargona II (722-705 p.n.e.), kiedy to wiele innych asyryjskich prowincji w regionie przy wsparciu Urartu zbuntowało się przeciw temu królowi. W trakcie swych kampanii przeciw buntownikom w 716 i 714 r. p.n.e. Sargon II nagrodził Parsuę za jej wierność przyłączając do jej terytorium zdobyte przez siebie miasta w sąsiednich krainach. Po śmierci Sargona II Parsua bardzo rzadko pojawia się już w źródłach asyryjskich. Mowa jest jeszcze o niej w jednym z listów skierowanych do Asarhaddona (680-669 p.n.e.). Odniesienie do niej znajduje się też w inskrypcji na „pryzmie Aszurbanipala”, która wspomina o tym, iż po zwycięstwie Aszurbanipala (669-627? p.n.e.) nad Elamem w 653 r. p.n.e. trybut przysłał mu Kurasz, król Parsumasz. Na tej wzmiance urywają się źródła pisane dotyczące Parsuy.rywają się źródła pisane dotyczące Parsuy.
, パルスア（Parsua、初期の表記はParsuashまたはParsumash）は、古 … パルスア（Parsua、初期の表記はParsuashまたはParsumash）は、古代のイラン西部に存在した部族王国/首長国。紀元前860年から紀元前600年まで、ザグロス山脈の中央部、（旧称：）との間に位置し、サナンダジュの南西に位置していた。パルスアとは、古代ペルシア語のParsavaに由来する言葉で、原義は「国境」や「国境地帯(辺境)」だと推定されている。 パルスアは、南東に位置するペルシス（現在イランのファールス州として知られている）とは異なる。いくつかの報告は、アケメネス朝の祖先であるテイスペス（アケメネスの息子）はパルスアからペルシス（もとはエラム人の中心都市アンシャンの所在地）への移住を主導したことを示唆している。 紀元前一千年紀の前半から主にアッシリアの記録に登場している。この地には多数の小王国が存在し、それぞれに王がいた。 アッシリア王シャルマネセル3世（紀元前858年-紀元前824年）の碑文によれば、紀元前843年のディヤーラー川の源流域とザグロス山脈の中の地域への彼の軍事遠征によって、パルスアの国土と都市は破壊された。次に紀元前835年に、同じ地域にもう一度遠征していた際に、27人のパルスアの王達が、自発的にシャルマネセル3世に貢納してきた。紀元前828年には、アッシリアの将軍（タルタン）ダヤン・アッシュール（Dajan-Aššur）がパルスアの地での戦争を指揮していた時に、多数の王達が貢納を申し出た。この王達の都市はいずれも、申し出を却下した将軍によって占領され略奪された。翌年、ダヤン・アッシュールは再度パルスアに遠征して、城塞都市のPusztu、Shalahaman、Kinihamanを含む多数の都市を占領し破壊した。シャルマネセル3世の息子で後継王のシャムシ・アダド5世（紀元前823年-紀元前811年）は、彼の3度目の巡幸での地に行った際に、パルスアの使節から貢納を受けた。前811年）は、彼の3度目の巡幸での地に行った際に、パルスアの使節から貢納を受けた。
|
