| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Медиеви́стика (от лат. medius — средний и … Медиеви́стика (от лат. medius — средний и лат. aevum — век, эпоха) — раздел исторической науки, изучающий историю европейского Средневековья. В более широком, но в менее употребительном смысле медиевистика изучает историю этого периода и других регионов. Специалисты по истории Средних веков называются медиевистами.рии Средних веков называются медиевистами.
, Die Mediävistik (lateinisch medium aevum ‚ … Die Mediävistik (lateinisch medium aevum ‚mittleres Zeitalter‘), auch Mediaevistik oder Mittelalterforschung, ist die Wissenschaft des europäischen Mittelalters. Wesentliche Teilgebiete der Mediävistik:
* Die fachübergreifende Erforschung des europäischen Mittelalters durch Historiker, Philologen, Archäologen, Theologen und Wissenschaftler anderer Fächer. In Deutschland wird diese universelle Sichtweise durch den Mediävistenverband gefördert und in dessen Zeitschrift Das Mittelalter veröffentlicht.
* Die europäische mittelalterliche Geschichte in der Geschichtswissenschaft.
* Die Archäologie, insbesondere die sogenannte „Stadtarchäologie“ zur Erforschung der Lebensverhältnisse der mittelalterlichen Städte und Siedlungsformen.
* Die Germanistische Mediävistik („Altgermanistik“) ist als Teilgebiet der deutschen Sprach- und Literaturwissenschaften die Wissenschaft der deutschen Sprache und Literatur des Mittelalters bis zur frühen Neuzeit (ca. 700–1500). Entsprechend sind auch die Sprach- und Literaturwissenschaften der anderen europäischen mittelalterlichen Volkssprachen sowie die Philologie des Mittellateins Teil der Mediävistik.
* Die kunstwissenschaftliche Erforschung der mittelalterlichen Buchkunst, Malerei, Plastik und Architektur. Auch historische Hilfswissenschaften wie Paläografie, Kodikologie, Sphragistik, Numismatik und Heraldik sind für die Mediävistik bedeutsam. Bernd Schneidmüller stellte 2005 in der mediävistischen Geschichtswissenschaft eine Wendung von der Verfassungsgeschichte zur Geschichte politischer Ordnungen und Identitäten fest.olitischer Ordnungen und Identitäten fest.
, Se denomina medievalismo no solo a la cual … Se denomina medievalismo no solo a la cualidad o carácter de medieval, sino al interés por la época y los temas medievales y su estudio. Medievalista es el especialista en estas materias. Se desarrolla tanto en la historiografía como en la ficción, con representaciones de mayores o menores anacronismos o fidelidad a la época; incluso es uno de los temas más tratados en la pintura de historia. Por su parte, la arquitectura historicista del siglo XIX tuvo en la Edad Media su principal fuente de inspiración; sobre todo el neogótico, donde destacó la labor a la vez restauradora y recreadora de Eugène Viollet-le-Duc, y el neomudéjar. Los abusos románticos de la ambientación medieval, que se usaba con el simple propósito de aumentar el exotismo, igual que se recurría al orientalismo o a los temas españoles, produjo ya a mediados del siglo XIX la reacción del realismo de Honoré de Balzac (El público está harto de España, del Oriente y de la historia de Francia al modo de Walter Scott). Otro tipo de abusos son los que dan lugar a una abundante literatura pseudohistórica que llega hasta el presente, y que ha encontrado la fórmula del éxito mediático entremezclando temas esotéricos sacados de partes más o menos oscuras de la Edad Media (Archivo Secreto Vaticano, templarios, rosacruces, masones y el mismísimo Santo Grial). Algunos de ellos se vincularon al nazismo, como el alemán Otto Rahn.aron al nazismo, como el alemán Otto Rahn.
, Mezepokismo, esploroj pri Mezepoko, mezepo … Mezepokismo, esploroj pri Mezepoko, mezepokaj studoj aŭ studoj pri mezepoko estas la studado de eŭropa mezepoko. Mezepokismo oni nomas ankaŭ simplan preferon por tiu speciala fako de historio kaj art-rilatan aŭ romantikan intereson pri tiu historia periodo. Ĝi ŝajne ne fariĝis aŭtenta movado antaŭ la frua 20-a jarcento en Britio, kvankam unu el la fontoj de romantikismo ja ankaŭ estis granda intereso pri tiu periodo. Hodiaŭ, la vorto "mezepokismo" cetere rilatas al ĉia faka studado de mezepoko.e rilatas al ĉia faka studado de mezepoko.
, S'anomena medievalisme al conjunt de les c … S'anomena medievalisme al conjunt de les característiques pròpies de l'edat mitjana. L'estudiós d'aquesta època és el medievalista, que desenvolupa el seu aprenentatge mitjançant l'estudi tant de la historiografia, com de la part fictícia que conté aquest període. Del medievalisme s'extrau, a més a més, l'interès per una extensa gama de creacions culturals; literatura, música, política o religió. Per tant, parlem d'un pla interdisciplinari, on el seu èxit es veurà beneficiat en tant que el medievalista tingui la suficient perceptibilitat per entendre el funcionament intern de cada matèria en cada època. Entre les diverses escoles historiogràfiques ha existit una controvèrsia entorn la periodització de l'edat mitjana, debatent sobre l'existència d'una transició entre el feudalisme i el capitalisme, que donaria pas a l'edat moderna, que comprèn el seu conjunt del segle XVI al xviiiI. Paul Swezy va ser qui inicià el debat amb la seva crítica a l'obra de Maurice Dobb, reeditada per Robert Brenner i més tard per Rodney Hilton amb el títol La transició del Feudalisme al Capitalisme. El medievalisme inclou un període de prop de mil anys, la qual cosa deixa en evidència la propensió a estandarditzar tan extensa etapa per part dels humanistes del segle xix i xx. Mentre que a Europa el terme Edat Mitjana comença a desplaçar al de gòtic, a Anglaterra encara s'haurien d'esperar unes quantes dècades per a marcar la diferència. Per a E. R. Curtius Itàlia va delimitar el final de l'edat mitjana amb el començament del Renaixement i Alemanya ho va fer amb la Reforma, malgrat que cap d'aquests països va aconseguir la unió política abans del segle xix. Així doncs, el concepte de periodització és quelcom relativament modern. Si existeix alguna font documental que va establir les bases historiogràfiques per a contribuir en el coneixement i assimilació de la història, aquesta va ser la revista Annales, amb col·laboracions extraordinàries de grans historiadors contemporanis com G. Duby, , Fernand Braudel, etc., grans referents per a estudiosos d'avui dia. No obstant això, i malgrat que a l'edat mitjana no hi havia la percepció d'una unitat a escala continental, ja es tractava des del segle xvi la documentació existent per tal de constituir unes fonts històriques medievals que fessin una anàlisi de la història. Aquesta assimilació de la història i per una altra banda, d'un cert eurocentrisme, ha estat llegat en part, per la literatura i les arts d'aquests segles. Les importants transformacions que es donen en els àmbits polític, social i econòmic, d'ençà del segle xii, contribueixen de forma determinant en el desenvolupament de la cultura, adoptades per les institucions catedralícies. Però una tasca important de la medievalística més recent és la perquisició sobre la transcendència de la diversitat cultural de l'edat mitjana, la interrelació entre diferents estrats socials que va donar lloc a la transmissió de la cultura, tant de l'eclesiàstica com la musical o la poètica, on els joglars es van fer càrrec, amb gran capacitat, de difondre la literatura, mitjançant les seves habilitats d'escriptors, trobadors i poetes. Per a Paul Zumthor, una de les finalitats dels textos medievals, sobretot els pertanyents als segles X, XI i XII, fou la transmissió oral, anomenada per l'historiador performance, todo aquello que se comunica poéticamente, palabras y oraciones, sonoridades, ritmos, elementos visuales [...]. Especial èmfasi posa el medievalisme en l'estudi de la literatura medieval, desenvolupada en llengua vulgar, a partir fonamentalment del concili de Tours de 813, on es demanà explícitament que les homilies es fessin en llengua romana o germànica, amb l'objectiu d'arribar a un grup més gran de feligresos. Així es pot percebre l'heterogeneïtat existent de la literatura medieval, ja que aquest fet afavorí la redacció d'exemplars escrits en aquesta llengua, fent prosperar gradualment una nova literatura en langue d'oïl (llengua francesa) o (llengua occitana). Sense oblidar el llegat llatí de les llengües en vulgar, o, en paraules de Jean Frappier, «el llatí va ser com la institutriu de les literatures en vulgar», és inqüestionable el fet que la nova literatura va produir una ruptura cultural que va determinar la consolidació general de les escriptures romàniques, creant una unitat en un nou món lingüístic.reant una unitat en un nou món lingüístic.
, Le médiévisme, ou les études médiévales, est l’étude scientifique de la civilisation et de l'histoire du Moyen Âge.
, Mediewistyka – dyscyplina historyczna zajm … Mediewistyka – dyscyplina historyczna zajmująca się różnymi zagadnieniami epoki średniowiecza (m.in. społeczno-gospodarczymi, wojskowo-politycznymi). Współcześnie sięga także do rezultatów badań archeologii i etnografii. Pojęcie wywodzi się od łacińskich wyrazów medius, medii (pol. pośredni) oraz aevum, aevi (czyt. ewum, ewi; pol. wiek jako okres), które w połączeniu medii aevi znaczą tyle co wieki pośrednie – średniowiecze. Termin ten utrwalił się w XVII w.owiecze. Termin ten utrwalił się w XVII w.
, Medieval studies is the academic interdisciplinary study of the Middle Ages.
, Mediëvistiek (in de oorspronkelijke spelli … Mediëvistiek (in de oorspronkelijke spelling mediaevistiek) is de verzamelnaam voor alle wetenschappen die zich bezighouden met de middeleeuwen. Enkele belangrijke takken van de mediëvistiek zijn paleografie, geschiedenis van de middeleeuwen, middeleeuwse filosofie, heraldiek en sigillografie, kunstgeschiedenis, kerkgeschiedenis en archeologie. Dankzij deze vele wetenschapstakken kan een beter beeld worden gevormd van het leven in de middeleeuwen. Specialisten in de mediëvistiek worden mediëvisten genoemd. Zij onderscheiden zich van onder anderen en , die respectievelijk de Nieuwe Tijd (temps moderne) en de Eigentijdse Geschiedenis bestuderen.en de Eigentijdse Geschiedenis bestuderen.
, A Medievalística (ou Estudos Medievais) é uma disciplina acadêmica que estuda a Idade Média europeia (lat. medium aevum). Ela é subcategorizada em especializações interdisciplinares em várias áreas como História, Arqueologia, Literatura e Artes.
, Медієві́стика (фр. medieviste, від лат. me … Медієві́стика (фр. medieviste, від лат. mediumaevum — середньовіччя) — розділ історичної науки, який вивчає події, побут, культуру та мистецтво, що характерні для середньовіччя. Медієвіст — історик, спеціаліст із медієвістики. Сучасні медієвісти в Україні — Б. Боднарюк, Л. Войтович, О. Головко, О. Дьомін, С. Копилов, П. Котляров, В.Крекотень, О.Мишанич, І. Нємченко, С. Сорочан, М.Сулима, Л. Ушкалов та ін.о, С. Сорочан, М.Сулима, Л. Ушкалов та ін.
, La medievalistica o medievistica, parola e … La medievalistica o medievistica, parola entrata in uso in Italia negli ultimi tre decenni del XX secolo, indica l'ambito di studi relativi in senso lato al Medioevo, ambito articolato in molti settori, fra i quali possiamo citare in primis la storia medievale. Altre sottocategorie più specialistiche che possono essere ricordate sono la diplomatica, la paleografia, in particolare quella latina, la filologia medievale e umanistica, la filologia mediolatina, in parte anche la filologia bizantina, le filologie delle lingue volgari neolatine, germaniche, slave, greco-bizantine, la storia della letteratura, della Chiesa, della filosofia, dell'arte e del diritto, l'archeologia, tutte riferite allo spazio europeo e ai secoli convenzionalmente compresi nella definizione di Medioevo.te compresi nella definizione di Medioevo.
, Medievistika (někdy též medievalistika) je … Medievistika (někdy též medievalistika) je odvětví historie zabývající se obdobím středověku, např. společností, ekonomikou, vojenstvím, politikou. Využívá přitom mj. výsledky archeologických výzkumů a etnografie. Lidé, kteří se jí věnují, jsou medievisté. Slovo pochází z latinského medius, medii, střední, a aevum, aevi (čti evum, evi), věk, doba, období, společně tedy „střední doba“, středověk. Podle zaměření je pak např. bohemistická medievistika o českém středověku a podobně. V Česku se medievistikou zabývají např. následující pracoviště:
* Historický ústav AV ČR (HÚ)
* Centrum medievistických studií v Praze (společné pracoviště Filosofického ústavu AV ČR a Univerzity Karlovy)
* Centrum pro studium středověké společnosti a kultury – VIVARIUM FF OU v Ostravěnosti a kultury – VIVARIUM FF OU v Ostravě
, دراسات قروسطية هي دراسة أكاديمية متعددة التخصصات في العصور الوسطى .
|
| rdfs:comment |
A Medievalística (ou Estudos Medievais) é uma disciplina acadêmica que estuda a Idade Média europeia (lat. medium aevum). Ela é subcategorizada em especializações interdisciplinares em várias áreas como História, Arqueologia, Literatura e Artes.
, Медиеви́стика (от лат. medius — средний и … Медиеви́стика (от лат. medius — средний и лат. aevum — век, эпоха) — раздел исторической науки, изучающий историю европейского Средневековья. В более широком, но в менее употребительном смысле медиевистика изучает историю этого периода и других регионов. Специалисты по истории Средних веков называются медиевистами.рии Средних веков называются медиевистами.
, Die Mediävistik (lateinisch medium aevum ‚ … Die Mediävistik (lateinisch medium aevum ‚mittleres Zeitalter‘), auch Mediaevistik oder Mittelalterforschung, ist die Wissenschaft des europäischen Mittelalters. Wesentliche Teilgebiete der Mediävistik: Auch historische Hilfswissenschaften wie Paläografie, Kodikologie, Sphragistik, Numismatik und Heraldik sind für die Mediävistik bedeutsam. Bernd Schneidmüller stellte 2005 in der mediävistischen Geschichtswissenschaft eine Wendung von der Verfassungsgeschichte zur Geschichte politischer Ordnungen und Identitäten fest.olitischer Ordnungen und Identitäten fest.
, Se denomina medievalismo no solo a la cual … Se denomina medievalismo no solo a la cualidad o carácter de medieval, sino al interés por la época y los temas medievales y su estudio. Medievalista es el especialista en estas materias. Se desarrolla tanto en la historiografía como en la ficción, con representaciones de mayores o menores anacronismos o fidelidad a la época; incluso es uno de los temas más tratados en la pintura de historia. Por su parte, la arquitectura historicista del siglo XIX tuvo en la Edad Media su principal fuente de inspiración; sobre todo el neogótico, donde destacó la labor a la vez restauradora y recreadora de Eugène Viollet-le-Duc, y el neomudéjar.de Eugène Viollet-le-Duc, y el neomudéjar.
, Medieval studies is the academic interdisciplinary study of the Middle Ages.
, Медієві́стика (фр. medieviste, від лат. me … Медієві́стика (фр. medieviste, від лат. mediumaevum — середньовіччя) — розділ історичної науки, який вивчає події, побут, культуру та мистецтво, що характерні для середньовіччя. Медієвіст — історик, спеціаліст із медієвістики. Сучасні медієвісти в Україні — Б. Боднарюк, Л. Войтович, О. Головко, О. Дьомін, С. Копилов, П. Котляров, В.Крекотень, О.Мишанич, І. Нємченко, С. Сорочан, М.Сулима, Л. Ушкалов та ін.о, С. Сорочан, М.Сулима, Л. Ушкалов та ін.
, دراسات قروسطية هي دراسة أكاديمية متعددة التخصصات في العصور الوسطى .
, La medievalistica o medievistica, parola e … La medievalistica o medievistica, parola entrata in uso in Italia negli ultimi tre decenni del XX secolo, indica l'ambito di studi relativi in senso lato al Medioevo, ambito articolato in molti settori, fra i quali possiamo citare in primis la storia medievale.iamo citare in primis la storia medievale.
, Mezepokismo, esploroj pri Mezepoko, mezepo … Mezepokismo, esploroj pri Mezepoko, mezepokaj studoj aŭ studoj pri mezepoko estas la studado de eŭropa mezepoko. Mezepokismo oni nomas ankaŭ simplan preferon por tiu speciala fako de historio kaj art-rilatan aŭ romantikan intereson pri tiu historia periodo. Ĝi ŝajne ne fariĝis aŭtenta movado antaŭ la frua 20-a jarcento en Britio, kvankam unu el la fontoj de romantikismo ja ankaŭ estis granda intereso pri tiu periodo. Hodiaŭ, la vorto "mezepokismo" cetere rilatas al ĉia faka studado de mezepoko.e rilatas al ĉia faka studado de mezepoko.
, S'anomena medievalisme al conjunt de les c … S'anomena medievalisme al conjunt de les característiques pròpies de l'edat mitjana. L'estudiós d'aquesta època és el medievalista, que desenvolupa el seu aprenentatge mitjançant l'estudi tant de la historiografia, com de la part fictícia que conté aquest període. Del medievalisme s'extrau, a més a més, l'interès per una extensa gama de creacions culturals; literatura, música, política o religió. Per tant, parlem d'un pla interdisciplinari, on el seu èxit es veurà beneficiat en tant que el medievalista tingui la suficient perceptibilitat per entendre el funcionament intern de cada matèria en cada època.ment intern de cada matèria en cada època.
, Medievistika (někdy též medievalistika) je … Medievistika (někdy též medievalistika) je odvětví historie zabývající se obdobím středověku, např. společností, ekonomikou, vojenstvím, politikou. Využívá přitom mj. výsledky archeologických výzkumů a etnografie. Lidé, kteří se jí věnují, jsou medievisté. Slovo pochází z latinského medius, medii, střední, a aevum, aevi (čti evum, evi), věk, doba, období, společně tedy „střední doba“, středověk. Podle zaměření je pak např. bohemistická medievistika o českém středověku a podobně. V Česku se medievistikou zabývají např. následující pracoviště:kou zabývají např. následující pracoviště:
, Mediewistyka – dyscyplina historyczna zajm … Mediewistyka – dyscyplina historyczna zajmująca się różnymi zagadnieniami epoki średniowiecza (m.in. społeczno-gospodarczymi, wojskowo-politycznymi). Współcześnie sięga także do rezultatów badań archeologii i etnografii. Pojęcie wywodzi się od łacińskich wyrazów medius, medii (pol. pośredni) oraz aevum, aevi (czyt. ewum, ewi; pol. wiek jako okres), które w połączeniu medii aevi znaczą tyle co wieki pośrednie – średniowiecze. Termin ten utrwalił się w XVII w.owiecze. Termin ten utrwalił się w XVII w.
, Le médiévisme, ou les études médiévales, est l’étude scientifique de la civilisation et de l'histoire du Moyen Âge.
, Mediëvistiek (in de oorspronkelijke spelli … Mediëvistiek (in de oorspronkelijke spelling mediaevistiek) is de verzamelnaam voor alle wetenschappen die zich bezighouden met de middeleeuwen. Enkele belangrijke takken van de mediëvistiek zijn paleografie, geschiedenis van de middeleeuwen, middeleeuwse filosofie, heraldiek en sigillografie, kunstgeschiedenis, kerkgeschiedenis en archeologie. Dankzij deze vele wetenschapstakken kan een beter beeld worden gevormd van het leven in de middeleeuwen. Specialisten in de mediëvistiek worden mediëvisten genoemd. Zij onderscheiden zich van onder anderen en , die respectievelijk de Nieuwe Tijd (temps moderne) en de Eigentijdse Geschiedenis bestuderen.en de Eigentijdse Geschiedenis bestuderen.
|
