| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Mardaitai (bahasa Yunani: Μαρδαΐται) atau … Mardaitai (bahasa Yunani: Μαρδαΐται) atau al-Jarajima (bahasa Suryani: ܡܪ̈ܕܝܐ; bahasa Arab: الجراجمة / : al-Jarājimah), adalah etnis Marda yang mendiami wilayah dataran tinggi (sekarang masuk wilayah Turki). Orang-orang Marda adalah penganut Kristen mula-mula yang mengikuti Miafisitisme atau Monotelitisme dan mungkin memiliki hubungan, tetapi belum terkonfirmasi, dengan . Tidak banyak yang diketahui tentang etnis mereka, berkembang spekulasi bahwa mereka mungkin orang Persia atau Armenia, namun sumber lain mengklaim bahwa mereka adalah penduduk asli Levant atau bahkan mungkin dari semenanjung Arab. Nama Arab mereka yang lain adalah al-Jarājimah, menunjukkan bahwa beberapa adalah penduduk asli kota di Kilikia, namun nama itu juga ada dalam bahasa Arab dan diterjemahkan menjadi "Sakit" atau "Gila" seperti halnya kata "Mareed", karena gaya bertarungnya yang sengit dan pembalasan terhadap serangan. Mereka kemudian bergabung dengan berbagai budak dan petani yang melarikan diri selama terjadi pemberontakan dan dikatakan telah mengklaim wilayah dari "Kota Suci" ke "Gunung Hitam".ilayah dari "Kota Suci" ke "Gunung Hitam".
, Els mardaïtes, en singular mardaïta, en àr … Els mardaïtes, en singular mardaïta, en àrab المردة o Djaradjima o Jarajima, en siríac Gargumaye) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Djurdjuma situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia. entre Bayas i Buka. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la djizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del segle vii (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Djurdjumani (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa Al-Walid I ibn Abd-al-Malik, 705–715) a l'expedició de Maslama ibn Abd al-Malik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707. Efectivament Maslama ibn Abd al-Malik va fer una expedició contra la comarca de Djurdjuma i va ocupar la seva fortalesa i la va destruir. Però els mardaïtes van rebre el favor especial de poder conservar la fe cristiana i no pagar la djizya i el dret de participar en expedicions podent participar en el botí. Molts es van establir al nord de Síria (Tizin i Laylun) i altres a Homs i a Antioquia de l'Orontes; una part important es va dispersar per tot l'Imperi Romà d'Orient però especialment a Pamfília (Antalya) on van tenir el seu propi catepà, deixant un fort substrat siríac en la població local. Els establerts en territori musulmà encara estaven al servei del califat en època abbàssida, però al-Mutawàkkil els va imposar la djazya. Alguns maronites del Líban reclamen ascendència mardaïta. A la guerra civil del Líban es va crear la Brigada Marada, en un intent de preservar una identitat ètnica no àrab.de preservar una identitat ètnica no àrab.
, Mardaici (syryjski: ܡܪ̈ܕܝܐ, arabski: المردة/ al-Mardah, grecki: Μαρδαΐται) – nazwa ludów zamieszkujących wyżynne regiony południowej Azji Mniejszej, Izaurii, Syrii i Libanu. Pierwsza wzmianka o Mardaitach pojawia się w VII wieku.
, I Mardaiti (in arabo: المردة, in greco: Μα … I Mardaiti (in arabo: المردة, in greco: Μαρδαΐται) erano un insieme di gruppi tribali di lingua aramaica che abitavano le zone montuose dell'Anatolia meridionale, dell'Isauria, della Siria e del Libano. Le loro origini sono sconosciute, ma si suppone che posano essere di origine armena. Erano di religione cristiana, professando il monofisismo o il monotelismo. Secondo alcuni storici, dopo la conquista delle provincie orientali dell'Impero bizantino da parte del Califfato, i Mardaiti ottennero di potersi stabilire nelle montagne del Libano. Il Califfato li impiegò come milizie di frontiera, ma queste popolazioni non disdegnarono di intraprendere a più riprese azioni di guerriglia e disturbo contro le forze arabe, incoraggiati in questo dai Bizantini. Nel 677 una spedizione mardaita giunse a colpire la stessa Gerusalemme. Nel 690 ca. in seguito ad accordi tra l'Impero bizantino e gli Arabi molti di loro vennero trasferiti per volontà di Giustiniano II in province spopolate dell'Impero, in Asia minore, in Epiro e nel Peloponneso. Molti di essi entrarono nei ranghi della marina bizantina. Coloro che erano rimasti in Libano furono dispersi in Siria dopo che la loro fortezza principale venne presa da Maslama ibn Abd al-Malik nel 708. Alcuni di essi entrarono nel suo esercito.Alcuni di essi entrarono nel suo esercito.
, Marada war eine Gruppe unabhängiger Gemein … Marada war eine Gruppe unabhängiger Gemeinschaften im Libanon und dem umliegenden Hochland nach der Eroberung Syriens durch die arabischen Kalifen in den 630er-Jahren. Während einige Historiker darlegen, dass die Marada „Staaten“ bildeten, die von einer maronitischen aramäisch-sprechenden christlichen Kriegerelite, den geführt wurden, tendieren andere Historiker dazu, ihre Bedeutung herunterzuspielen, und beschreiben ein komplexeres Szenario. Splitter von christlich-aramäischen Stammesgruppen schafften es, im zerklüfteten Hinterland der Küstenkette des Libanongebirges sich eine relative Autonomie zu erhalten, die damals die Grenzlinie zwischen Umayyaden und Byzantinern war. Die byzantinische Expansion zwischen 985 und 1025 verursachte die Einwanderung der Maroniten aus dem Tal des Orontes in die nördlichen Teile des Libanongebirges, hauptsächlich im Bereich des Wadi Qadischa. Die maronitischen Gruppen siedelten hier als ein Zusammenschluss von Stammesclans mit dem Patriarchen als ihrem Oberhaupt. Während des libanesischen Bürgerkrieges nannte sich eine der maronitischen Milizen „Marada-Brigade“.er maronitischen Milizen „Marada-Brigade“.
, 馬代特人（希臘語：Μαρδαΐται，英語：Mardaites；英文當中又寫作al- … 馬代特人（希臘語：Μαρδαΐται，英語：Mardaites；英文當中又寫作al-Jarajima，敘利亞語：ܡܪ̈ܕܝܐ，阿拉伯语：الجراجمة / 美國圖書館協會-國會圖書館轉寫：al-Jarājimah）是歷史上曾經居住在土耳其努爾山脈高地一帶的族群。馬代特人是信奉一性論或一志論的早期基督徒，可能與馬龍尼人存在關聯，但未被證實。人們對馬代特人的種族身份知之甚少，衹是推測他們擁有波斯人或亞美尼亞人血統，而其他看法則認爲其最早源自黎凡特乃至阿拉伯半島。該族群的阿拉伯語名稱「al-Jarājimah」指出他們當中的部分人來自奇里乞亚一個叫做加爾吉姆（Jurjum）的城鎮，據傳這些人當中包括經由暴亂而逃亡的奴隸與農夫，曾經宣稱擁有從「聖城」到「黑山」的一片土地。些人當中包括經由暴亂而逃亡的奴隸與農夫，曾經宣稱擁有從「聖城」到「黑山」的一片土地。
, Les Mardaïtes sont un groupement confessionnel chrétien du Proche-Orient dont se réclament les actuels maronites et qui habitaient les plateaux de l'Anatolie méridionale : Pamphylie, Isaurie, Cilicie, ainsi que les actuels Syrie et Liban.
, De Mardaieten waren een bevolkingsgroep, v … De Mardaieten waren een bevolkingsgroep, verwant met de of Amardi, een Iraanse stam afkomstig van het Kaspische Zeegebied. Door de tijd heen vermengden ze zich met Arameeërs en bekeerden zich tot het Christendom en meer bepaald tot het miafysitisme. In de 7de eeuw leefden de meeste Mardaieten rond het Libanongebergte.eeste Mardaieten rond het Libanongebergte.
, Os Mardaítas (em siríaco: ܡܪ̈ܕܝܐ; em árabe … Os Mardaítas (em siríaco: ܡܪ̈ܕܝܐ; em árabe: المردة / : al-Mardah; em grego: Μαρδαΐται) foram um povo que habitava as regiões altas do sul da Anatólia, Isáuria, Síria, e Líbano. As suas origens são pouco conhecidas, mas poderão ter origem arménia (do ). Sabe-se com certeza que eram cristãos, provavelmente ou monotelitas. Os imperadores bizantinos utilizaram-nos como mercenários para a guerrilha nos territórios dirigidos pelo califado. Em certas ocasiões, os Mardaítas fizeram raides até às cidades mais importantes, como Damasco. Eram também hábeis marinheiros militares, em especial na frota cibirreota cuja base estava em Adália.ota cibirreota cuja base estava em Adália.
, The Mardaites (Medieval Greek: Μαρδαΐται) … The Mardaites (Medieval Greek: Μαρδαΐται) or al-Jarajima (Syriac: ܡܪ̈ܕܝܐ; Arabic: ٱلْجَرَاجِمَة / ALA-LC: al-Jarājimah), inhabited the highland regions of the Nur Mountains.The Mardaites were early Christians following either Miaphysitism or Monothelitism. Little is known about their ethnicity, but it has been speculated that they might have been Persians (see, for a purely linguistic hypothesis, the Amardi, located south of the Caspian sea in classical times) or Armenians, yet other sources claim them to have been native to the Levant or possibly even from the Arabian peninsula. Their other Arabic name, al-Jarājimah, suggests that some were natives of the town in Cilicia; the name Marada in Arabic is the plural of Mared which could mean a giant, a supernatural beings like Jinn, a high mountain or a rebel. Whether their name was due to their existence outside of legitimate political authority or their residence in the mountains is not known. They were joined later by various escaped slaves and peasants during their insurgency and were said to have claimed territory from "the Holy City" to the "Black Mountain" (Nur Mountains)." to the "Black Mountain" (Nur Mountains).
, الجراجمة أو المَرَدة هم مجموعة سكانية موطن … الجراجمة أو المَرَدة هم مجموعة سكانية موطنهم الأصلي المناطق المحيطة بجبال الأمانوس. ظهروا في التاريخ كشعب قاوم الأمويين في مناطق الثغور. لا يعرف الكثير عن أصلهم غير أنه من المرجح اعتناقهم المسيحية الميافيزية أو المونوثيليتية، ويرجح مؤرخون كونهم مجموعة أرمنية أو إيرانية. كما تلمح تسميتهم بالجراجم بالمصادر السريانية والعربية انحدارهم من مدينة جرجم بقيليقيا. والعربية انحدارهم من مدينة جرجم بقيليقيا.
, Los mardaítas o al-Jarajima (en siríaco, ܡ … Los mardaítas o al-Jarajima (en siríaco, ܡܪ̈ܕܝܐ; en árabe, الجراجمة / ALA-LC: al-Jarājimah; en griego, Μαρδαΐται) fueron un pueblo que habitaba las regiones altas de los montes Amanus. Los mardaítas fueron cristianos que seguían o bien el miafisismo o el monotelismo. Se conoce poco sobre su etnia, y se ha especulado con que podrían ser iranios o armenios. Su otro nombre en siriaco/árabe "Gargumaye"/"Jarajima" sugiere que algunos eran nativos de la ciudad de en Cilicia. Aparentemente, se les unieron más adelante esclavos griegos y campesinos arameos durante su insurrección.mpesinos arameos durante su insurrección.
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageExternalLink
|
http://www2.egiklopedia.gr/imeportal/Forms/fLemmaBodyExtended.aspx%3FlemmaID=7807 +
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageID
|
1615988
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageLength
|
8035
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageRevisionID
|
1119137185
|
| http://dbpedia.org/ontology/wikiPageWikiLink
|
http://dbpedia.org/resource/Maslama_ibn_Abd_al-Malik +
, http://dbpedia.org/resource/Basra +
, http://dbpedia.org/resource/Marines +
, http://dbpedia.org/resource/Principality_of_Iberia +
, http://dbpedia.org/resource/Jerusalem +
, http://dbpedia.org/resource/Byzantine_navy +
, http://dbpedia.org/resource/Constantine_IV +
, http://dbpedia.org/resource/Greece +
, http://dbpedia.org/resource/ALA-LC +
, http://dbpedia.org/resource/Category:History_of_the_Maronites +
, http://dbpedia.org/resource/Al-Jazira_%28caliphal_province%29 +
, http://dbpedia.org/resource/Umayyad_Caliphate +
, http://dbpedia.org/resource/Epirus +
, http://dbpedia.org/resource/Byzantine_Empire +
, http://dbpedia.org/resource/Cyrrhestica +
, http://dbpedia.org/resource/Amardi +
, http://dbpedia.org/resource/Muawiyah_I +
, http://dbpedia.org/resource/Armenia +
, http://dbpedia.org/resource/Peloponnese +
, http://dbpedia.org/resource/Amanian_Gate +
, http://dbpedia.org/resource/List_of_Byzantine_emperors +
, http://dbpedia.org/resource/Bilad_al-Sham +
, http://dbpedia.org/resource/Miaphysitism +
, http://dbpedia.org/resource/Cyprus +
, http://dbpedia.org/resource/Persian_people +
, http://dbpedia.org/resource/Lebanese_Civil_War +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Rebellions_against_the_Umayyad_Caliphate +
, http://dbpedia.org/resource/Abu_al-Faraj_al-Isfahani +
, http://dbpedia.org/resource/Anatolia +
, http://dbpedia.org/resource/Justinian_II +
, http://dbpedia.org/resource/Caucasus_Mountains +
, http://dbpedia.org/resource/Abna%27 +
, http://dbpedia.org/resource/Cyrrhus +
, http://dbpedia.org/resource/Maronites +
, http://dbpedia.org/resource/Marada_Movement +
, http://dbpedia.org/resource/Muslim_conquest_of_the_Levant +
, http://dbpedia.org/resource/Levant +
, http://dbpedia.org/resource/Armenians +
, http://dbpedia.org/resource/Al-as%C4%81wira +
, http://dbpedia.org/resource/Kufa +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Medieval_Syria +
, http://dbpedia.org/resource/Kitab_al-Aghani +
, http://dbpedia.org/resource/Jurjum +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Military_units_and_formations_of_the_Byzantine_Empire +
, http://dbpedia.org/resource/Druze +
, http://dbpedia.org/resource/Al-%27Awasim +
, http://dbpedia.org/resource/Monothelitism +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Byzantine_navy +
, http://dbpedia.org/resource/Cilicia +
, http://dbpedia.org/resource/Nur_Mountains +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Medieval_Lebanon +
|
| http://dbpedia.org/property/bot
|
InternetArchiveBot
|
| http://dbpedia.org/property/date
|
January 2018
|
| http://dbpedia.org/property/fixAttempted
|
yes
|
| http://dbpedia.org/property/wikiPageUsesTemplate
|
http://dbpedia.org/resource/Template:Maronites +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Lang-grc-x-medieval +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Citation_needed +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Citation +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Main +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Dead_link +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Reflist +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Lang-syr +
, http://dbpedia.org/resource/Template:Redirect +
|
| http://purl.org/dc/terms/subject
|
http://dbpedia.org/resource/Category:Medieval_Lebanon +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Medieval_Syria +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Rebellions_against_the_Umayyad_Caliphate +
, http://dbpedia.org/resource/Category:History_of_the_Maronites +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Byzantine_navy +
, http://dbpedia.org/resource/Category:Military_units_and_formations_of_the_Byzantine_Empire +
|
| http://purl.org/linguistics/gold/hypernym
|
http://dbpedia.org/resource/Christians +
|
| http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
|
http://en.wikipedia.org/wiki/Mardaites?oldid=1119137185&ns=0 +
|
| http://xmlns.com/foaf/0.1/isPrimaryTopicOf
|
http://en.wikipedia.org/wiki/Mardaites +
|
| owl:sameAs |
http://rdf.freebase.com/ns/m.05gxfv +
, http://ca.dbpedia.org/resource/Marda%C3%AFta +
, http://pt.dbpedia.org/resource/Marda%C3%ADtas +
, http://es.dbpedia.org/resource/Marda%C3%ADta +
, http://yago-knowledge.org/resource/Mardaites +
, http://tr.dbpedia.org/resource/Merdeiler +
, http://www.wikidata.org/entity/Q1641135 +
, http://ar.dbpedia.org/resource/%D8%AC%D8%B1%D8%A7%D8%AC%D9%85%D8%A9 +
, http://de.dbpedia.org/resource/Marada +
, http://fr.dbpedia.org/resource/Marda%C3%AFtes +
, http://id.dbpedia.org/resource/Mardaitai +
, http://fi.dbpedia.org/resource/Mardaitit +
, http://nl.dbpedia.org/resource/Mardaieten +
, http://pl.dbpedia.org/resource/Mardaici +
, http://zh.dbpedia.org/resource/%E9%A6%AC%E4%BB%A3%E7%89%B9%E4%BA%BA +
, http://fa.dbpedia.org/resource/%D8%AC%D8%B1%D8%A7%D8%AC%D9%85%D9%87 +
, https://global.dbpedia.org/id/cfog +
, http://dbpedia.org/resource/Mardaites +
, http://it.dbpedia.org/resource/Mardaiti +
|
| rdf:type |
http://dbpedia.org/class/yago/Person100007846 +
, http://dbpedia.org/ontology/ChristianBishop +
, http://dbpedia.org/class/yago/YagoLegalActorGeo +
, http://dbpedia.org/class/yago/YagoLegalActor +
, http://dbpedia.org/class/yago/Object100002684 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Whole100003553 +
, http://dbpedia.org/class/yago/CausalAgent100007347 +
, http://dbpedia.org/class/yago/WikicatSyrianPeople +
, http://dbpedia.org/class/yago/PhysicalEntity100001930 +
, http://dbpedia.org/class/yago/Organism100004475 +
, http://dbpedia.org/class/yago/LivingThing100004258 +
|
| rdfs:comment |
Marada war eine Gruppe unabhängiger Gemein … Marada war eine Gruppe unabhängiger Gemeinschaften im Libanon und dem umliegenden Hochland nach der Eroberung Syriens durch die arabischen Kalifen in den 630er-Jahren. Während einige Historiker darlegen, dass die Marada „Staaten“ bildeten, die von einer maronitischen aramäisch-sprechenden christlichen Kriegerelite, den geführt wurden, tendieren andere Historiker dazu, ihre Bedeutung herunterzuspielen, und beschreiben ein komplexeres Szenario. Splitter von christlich-aramäischen Stammesgruppen schafften es, im zerklüfteten Hinterland der Küstenkette des Libanongebirges sich eine relative Autonomie zu erhalten, die damals die Grenzlinie zwischen Umayyaden und Byzantinern war. Die byzantinische Expansion zwischen 985 und 1025 verursachte die Einwanderung der Maroniten aus dem Tal des Orontesrung der Maroniten aus dem Tal des Orontes
, De Mardaieten waren een bevolkingsgroep, v … De Mardaieten waren een bevolkingsgroep, verwant met de of Amardi, een Iraanse stam afkomstig van het Kaspische Zeegebied. Door de tijd heen vermengden ze zich met Arameeërs en bekeerden zich tot het Christendom en meer bepaald tot het miafysitisme. In de 7de eeuw leefden de meeste Mardaieten rond het Libanongebergte.eeste Mardaieten rond het Libanongebergte.
, Els mardaïtes, en singular mardaïta, en àr … Els mardaïtes, en singular mardaïta, en àrab المردة o Djaradjima o Jarajima, en siríac Gargumaye) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). Els establerts en territori musulmà encara estaven al servei del califat en època abbàssida, però al-Mutawàkkil els va imposar la djazya. Alguns maronites del Líban reclamen ascendència mardaïta. A la guerra civil del Líban es va crear la Brigada Marada, en un intent de preservar una identitat ètnica no àrab.de preservar una identitat ètnica no àrab.
, The Mardaites (Medieval Greek: Μαρδαΐται) … The Mardaites (Medieval Greek: Μαρδαΐται) or al-Jarajima (Syriac: ܡܪ̈ܕܝܐ; Arabic: ٱلْجَرَاجِمَة / ALA-LC: al-Jarājimah), inhabited the highland regions of the Nur Mountains.The Mardaites were early Christians following either Miaphysitism or Monothelitism. Little is known about their ethnicity, but it has been speculated that they might have been Persians (see, for a purely linguistic hypothesis, the Amardi, located south of the Caspian sea in classical times) or Armenians, yet other sources claim them to have been native to the Levant or possibly even from the Arabian peninsula. Their other Arabic name, al-Jarājimah, suggests that some were natives of the town in Cilicia; the name Marada in Arabic is the plural of Mared which could mean a giant, a supernatural beings like Jinn, a high moa supernatural beings like Jinn, a high mo
, Mardaitai (bahasa Yunani: Μαρδαΐται) atau … Mardaitai (bahasa Yunani: Μαρδαΐται) atau al-Jarajima (bahasa Suryani: ܡܪ̈ܕܝܐ; bahasa Arab: الجراجمة / : al-Jarājimah), adalah etnis Marda yang mendiami wilayah dataran tinggi (sekarang masuk wilayah Turki). Orang-orang Marda adalah penganut Kristen mula-mula yang mengikuti Miafisitisme atau Monotelitisme dan mungkin memiliki hubungan, tetapi belum terkonfirmasi, dengan . Tidak banyak yang diketahui tentang etnis mereka, berkembang spekulasi bahwa mereka mungkin orang Persia atau Armenia, namun sumber lain mengklaim bahwa mereka adalah penduduk asli Levant atau bahkan mungkin dari semenanjung Arab. Nama Arab mereka yang lain adalah al-Jarājimah, menunjukkan bahwa beberapa adalah penduduk asli kota di Kilikia, namun nama itu juga ada dalam bahasa Arab dan diterjemahkan menjadi "Sakit" at Arab dan diterjemahkan menjadi "Sakit" at
, 馬代特人（希臘語：Μαρδαΐται，英語：Mardaites；英文當中又寫作al- … 馬代特人（希臘語：Μαρδαΐται，英語：Mardaites；英文當中又寫作al-Jarajima，敘利亞語：ܡܪ̈ܕܝܐ，阿拉伯语：الجراجمة / 美國圖書館協會-國會圖書館轉寫：al-Jarājimah）是歷史上曾經居住在土耳其努爾山脈高地一帶的族群。馬代特人是信奉一性論或一志論的早期基督徒，可能與馬龍尼人存在關聯，但未被證實。人們對馬代特人的種族身份知之甚少，衹是推測他們擁有波斯人或亞美尼亞人血統，而其他看法則認爲其最早源自黎凡特乃至阿拉伯半島。該族群的阿拉伯語名稱「al-Jarājimah」指出他們當中的部分人來自奇里乞亚一個叫做加爾吉姆（Jurjum）的城鎮，據傳這些人當中包括經由暴亂而逃亡的奴隸與農夫，曾經宣稱擁有從「聖城」到「黑山」的一片土地。些人當中包括經由暴亂而逃亡的奴隸與農夫，曾經宣稱擁有從「聖城」到「黑山」的一片土地。
, Les Mardaïtes sont un groupement confessionnel chrétien du Proche-Orient dont se réclament les actuels maronites et qui habitaient les plateaux de l'Anatolie méridionale : Pamphylie, Isaurie, Cilicie, ainsi que les actuels Syrie et Liban.
, Los mardaítas o al-Jarajima (en siríaco, ܡ … Los mardaítas o al-Jarajima (en siríaco, ܡܪ̈ܕܝܐ; en árabe, الجراجمة / ALA-LC: al-Jarājimah; en griego, Μαρδαΐται) fueron un pueblo que habitaba las regiones altas de los montes Amanus. Los mardaítas fueron cristianos que seguían o bien el miafisismo o el monotelismo. Se conoce poco sobre su etnia, y se ha especulado con que podrían ser iranios o armenios. Su otro nombre en siriaco/árabe "Gargumaye"/"Jarajima" sugiere que algunos eran nativos de la ciudad de en Cilicia. Aparentemente, se les unieron más adelante esclavos griegos y campesinos arameos durante su insurrección.mpesinos arameos durante su insurrección.
, Mardaici (syryjski: ܡܪ̈ܕܝܐ, arabski: المردة/ al-Mardah, grecki: Μαρδαΐται) – nazwa ludów zamieszkujących wyżynne regiony południowej Azji Mniejszej, Izaurii, Syrii i Libanu. Pierwsza wzmianka o Mardaitach pojawia się w VII wieku.
, I Mardaiti (in arabo: المردة, in greco: Μα … I Mardaiti (in arabo: المردة, in greco: Μαρδαΐται) erano un insieme di gruppi tribali di lingua aramaica che abitavano le zone montuose dell'Anatolia meridionale, dell'Isauria, della Siria e del Libano. Le loro origini sono sconosciute, ma si suppone che posano essere di origine armena. Erano di religione cristiana, professando il monofisismo o il monotelismo.ofessando il monofisismo o il monotelismo.
, الجراجمة أو المَرَدة هم مجموعة سكانية موطن … الجراجمة أو المَرَدة هم مجموعة سكانية موطنهم الأصلي المناطق المحيطة بجبال الأمانوس. ظهروا في التاريخ كشعب قاوم الأمويين في مناطق الثغور. لا يعرف الكثير عن أصلهم غير أنه من المرجح اعتناقهم المسيحية الميافيزية أو المونوثيليتية، ويرجح مؤرخون كونهم مجموعة أرمنية أو إيرانية. كما تلمح تسميتهم بالجراجم بالمصادر السريانية والعربية انحدارهم من مدينة جرجم بقيليقيا. والعربية انحدارهم من مدينة جرجم بقيليقيا.
, Os Mardaítas (em siríaco: ܡܪ̈ܕܝܐ; em árabe … Os Mardaítas (em siríaco: ܡܪ̈ܕܝܐ; em árabe: المردة / : al-Mardah; em grego: Μαρδαΐται) foram um povo que habitava as regiões altas do sul da Anatólia, Isáuria, Síria, e Líbano. As suas origens são pouco conhecidas, mas poderão ter origem arménia (do ). Sabe-se com certeza que eram cristãos, provavelmente ou monotelitas.am cristãos, provavelmente ou monotelitas.
|
| rdfs:label |
Mardaitai
, Mardaïtes
, Mardaiti
, Mardaítas
, Mardaïta
, 馬代特人
, Mardaici
, Mardaíta
, Mardaites
, جراجمة
, Mardaieten
, Marada
|
