| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
This list of ancient Roman collegia (Latin … This list of ancient Roman collegia (Latin singular collegium, meaning "joined together"; English for "college") denotes a subset of professional, religious, and burial associations that existed during the Roman Republic and Roman Empire. The other major legal form of Roman associations were political clubs, known as sodalitates. The collegia played a critical sociological role in organizing Roman society, particularly among slaves and the other lower classes. Concurrently, much of the history of collegia were left unrecorded by Roman historians, as the aristocratic authors of the time were predominantly uninterested in chronicling the labor union activities, cult worshiping rituals, and general social practices of the working classes. Exceptions to this rule existed, such as the notable and prestigious , the college of bakers, which received wealth, political status in the Roman Senate, and some historical attention in ancient Rome. The most powerful of these professional collegia often had considerable political influence, including over legislation and magistrate appointments. This professional class of collegia were modeled in the same manner as a public corporation. However, under Roman law, collegia never were granted the same legal rights of personhood as modern corporations. The main demarcation in the study of ancient Roman collegia concerns their legal statuses with the Roman authorities. A collegium was either classified as being collegium legitimum or collegium illicitum, respective as to whether the collegium was lawful or unlawful. This classification went through several paradigms throughout the course of Roman history, with various Senates and Emperors being either strict or lax with the legal requirements of a collegium. In many of these stricter periods, enforcement of collegial law remained lax and the majority of collegia in operation were done so unlawfully. The most famous of these unlawful collegia was Christianity. Furthermore, local governors and other magistrates often had liberal discretion over banning or sanctioning collegia within their jurisdictions. For these reasons, the same collegium would occasionally be disbanded and reconstituted, depending on the policies of the Roman authorities. For example, the Collegium Bacchus was the first recorded collegium to be outlawed. In 186 BC, the worship of Bacchus was banned by Senate decree. Subsequently, restored, the Collegium Bacchus was banned, for a brief period, a second time by the Roman Republic, in 64 BC. Magistrate attitudes towards collegia were notably distinct between the central government in Italia and the Eastern Roman Empire. In 21 BC, under the reign of Emperor Augustus, the Roman Senate passed the Iulia lex collegiis. The effect of Iulia lex collegiis granted collegia with a certain legal capacity, including property rights and legal standing in judicial proceedings as both a defendant and plaintiff. Throughout the imperial era, the collegia also acquired the ability to receive inheritances.uired the ability to receive inheritances.
, Aquesta llista de collegia de l'antiga Rom … Aquesta llista de collegia de l'antiga Roma (llatí singular , que significa «unit»; «col·legi professional» en català) designa un subconjunt d'associacions professionals, religioses i d'enterrament que existien durant la República Romana i l'Imperi Romà. L'altra forma jurídica principal de les associacions romaneses eren els clubs polítics, coneguts com a sodalitates. Els collegia van tenir un paper sociològic crític en l'organització de la societat romana, especialment entre els esclaus i les altres classes baixes. Al mateix temps, gran part de la història dels collegia no va ser registrada pels historiadors romans, ja que els autors aristocràtics de l'època eren predominantment desinteressats en la cronologia de les activitats sindicals, els rituals de culte i les pràctiques socials generals de les classes treballadores. Existeixen excepcions a aquesta norma, com el notable i prestigiós (Col·legi dels flequers) que va rebre riqueses, estatus polític al Senat romà i una atenció històrica a l'antiga Roma. El més poderós d'aquests collegia professionals sovint tenia una influència política considerable, incloent-hi la legislació i els nomenaments de magistrats. Aquesta classe professional dels colegia es va modelar de la mateixa manera que una corporació pública. No obstant això, en virtut de la llei romana, els collegia mai van rebre els mateixos drets legals de personalitat que les corporacions modernes. La principal demarcació en l'estudi dels collegia de l'antiga Roma afecta els seus estats legals amb les autoritats romanes. Un collegium es classificava com a collegium legitima o collegium illicita, respectivament si el collegium era lícit o il·legal. Aquesta classificació va passar per diversos paradigmes al llarg de la història romana, amb diversos senadors i emperadors, ja siguin estrictes o descontents amb els requisits legals d'un collegium. En molts d'aquests períodes més estrictes, l'aplicació de la llei col·legial es va mantenir laxa i la majoria de collegia en funcionament es van fer de forma il·legal. El més famós d'aquests collegia il·legals era el cristianisme. A més, els governadors locals i altres magistrats sovint tenien una discreció liberal sobre prohibir o sancionar els collegia dins de les seves jurisdiccions. Per aquests motius, el mateix collegium ocasionalment es dissolia i es reconstituïa després, depenent de les polítiques de les autoritats romanes. Per exemple, el Collegium Bacchus (Col·legi de culte a Baco) va ser el primer collegium del que es conserva un registre que va ser il·legalitzat. El 186 aC, el culte de Baco va ser prohibit pel decret del Senat. Posteriorment restaurat, el Collegium Bacchus va ser prohibit per segona vegada, per un breu període, durant la República Romana, el 64 aC. Les actituds dels magistrats cap als collegia van ser notablement diferents entre el govern central a Itàlia i l'Imperi Romà d'Orient. El 21 aC, sota el regnat de l'emperador August, el senat romà va aprovar la . L'efecte de la Iulia lex collegiis va atorgar als collegia una capacitat jurídica determinada, inclosos els drets de propietat i la posició legal en els procediments judicials, tant com a demandat com a demandant. Al llarg de l'època imperial, els collegia també va adquirir la capacitat de rebre herències. adquirir la capacitat de rebre herències.
|
| rdfs:comment |
This list of ancient Roman collegia (Latin … This list of ancient Roman collegia (Latin singular collegium, meaning "joined together"; English for "college") denotes a subset of professional, religious, and burial associations that existed during the Roman Republic and Roman Empire. The other major legal form of Roman associations were political clubs, known as sodalitates. The collegia played a critical sociological role in organizing Roman society, particularly among slaves and the other lower classes. Concurrently, much of the history of collegia were left unrecorded by Roman historians, as the aristocratic authors of the time were predominantly uninterested in chronicling the labor union activities, cult worshiping rituals, and general social practices of the working classes. Exceptions to this rule existed, such as the notable ao this rule existed, such as the notable a
, Aquesta llista de collegia de l'antiga Rom … Aquesta llista de collegia de l'antiga Roma (llatí singular , que significa «unit»; «col·legi professional» en català) designa un subconjunt d'associacions professionals, religioses i d'enterrament que existien durant la República Romana i l'Imperi Romà. L'altra forma jurídica principal de les associacions romaneses eren els clubs polítics, coneguts com a sodalitates. Els collegia van tenir un paper sociològic crític en l'organització de la societat romana, especialment entre els esclaus i les altres classes baixes. Al mateix temps, gran part de la història dels collegia no va ser registrada pels historiadors romans, ja que els autors aristocràtics de l'època eren predominantment desinteressats en la cronologia de les activitats sindicals, els rituals de culte i les pràctiques socials geneals de culte i les pràctiques socials gene
|
