| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Julien Tiersot, né le 5 juillet 1857 à Bourg-en-Bresse et mort le 10 août 1936 à Paris, est un musicologue, ethnomusicologue et compositeur français.
, Jean Baptiste Élysée Julien Tiersot, född den 5 juli 1857 i Bourg-en-Bresse, död den 10 augusti 1936 i Paris, var en fransk musikskriftställare och tonsättare.
, Julien Tiersot (5 July 1857, in Bourg-en-Bresse (Rhône-Alpes) – 10 August 1936, in Paris), was a French musicologist, composer and a pioneer in ethnomusicology.
, Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, 5 luglio … Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, 5 luglio 1857 – Parigi, 10 agosto 1936) è stato un compositore, etnologo e musicologo francese. Lavorò al conservatorio di Parigi come vicebibliotecario dal 1883 e come bibliotecario dal 1909 al 1920. Dal 1894 aveva collaborato con la Rivista Musicale Italiana di Torino.Dal 1895 al 1899 raccolse più di 1200 canzoni popolari che vennero in parte pubblicate nel 1903 nel libro “Chansons populaires recueillies dans les Alpes françaises, Savoie et Dauphiné” (Canzoni popolari raccolte nelle Alpi francesi, Savoia e Delfinato) dove compaiono anche 125 testi e 119 melodie della collezione di Joseph Siméon Favre. Negli anni 1905-1906 svolse ricerche etnomusicologiche in Canada con É. Gagnon. Fu presidente della Società Francese di Musicologia.nte della Società Francese di Musicologia.
, Жан Батіст Елізе Жюльєн Тьєрсо (фр. Jean-Baptiste Elisée Julien Tiersot; 5 липня 1857, Бург-ан-Бресс — 10 серпня 1936, Париж) — французький музикознавець, фольклорист, композитор, педагог, музичний критик.
, Julien Tiersot (* 5. Juli 1857 in Bourg-en-Bresse; † 10. August 1936 in Paris) war ein französischer Musikwissenschaftler, Komponist und Pionier der Musikethnologie.
, Жан Батист Элизе Жюльен Тьерсо (фр. Jean-Baptiste Elisée Julien Tiersot; 5 июля 1857, Бурк-ан-Брес — 10 августа 1936, Париж) — французский музыковед, фольклорист, композитор, педагог, музыкальный критик.
, Julien Tiersot (* Bourg-en-Bresse, 5 de ju … Julien Tiersot (* Bourg-en-Bresse, 5 de julio de 1857 – † París, 10 de agosto de 1936), fue un etnógrafo, musicólogo y compositor francés. Es considerado un pionero de la etnomusicología. En sus inicios como compositor, Tiersot se vio seriamente interesado por la música popular de Francia, por lo que en 1889 publicó un artículo titulado Histoire de la chanson populaire en France (Historia de la canción popular en Francia), en donde se trata de plantear una historia de este tipo de música, mediante la vinculación a fuentes académicas. Ese artículo fue mal visto y criticado por sus contemporáneos. Con el paso del tiempo, Tiersot se vio interesado en las composiciones de compositores como Bedřich Smetana, La familia Couperin, Johann Sebastian Bach y Hector Berlioz. Tiersot cantó la parte de tenor en el estreno de Duo de l'ouvreuse de l'Opéra-Comique et de l'employé du Bon Marché, una composición de Emmanuel Chabrier, en abril de 1988. En 1917, el compositor suizo Arthur Honegger escribió un poema sinfónico basado en tres temas que encontró en las notas relativas a la etnografía musical de Tiersot.ativas a la etnografía musical de Tiersot.
, Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, Ain, 5 de … Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, Ain, 5 de juliol de 1857 - París, 10 d'agost de 1937) fou un compositor i crític musical francès. Fill del metge Edmond Tiersot, estudià al Liceu Sant Lluís i després medicina i després música en el Conservatori de París, on tingué per professors com , Massenet i Franck. Va contraure matrimoni amb la senyoreta Ernoult i el 1883 fou nomenat bibliotecari segon del Conservatori, el 1909 bibliotecari i el 1920 president de la Societat francesa de musicologia. Durant aquest període va compondre diverses peces de música i treballs de crítica musical i va donar diversos cicles de conferències a França, Bèlgica, els Països Baixos, Escandinàvia, Estats Units i Canadà. Com a obres més importants en el terreny de la critica i la història musical cal mencionar:
* Études sur le chançon populaire en France, (premiada per l'Institut).
* Études sur Belioz, (premiada per l'Acadèmia Francesa).
* Études sur Gluck.
* Études sur Rousseau.
* Études sur la musique au temps de la Révolutionfrançaise.
* Histoire de la chanson populaire en France, (premiada per l'Acadèmia, París, 1889.
* Musiques pittoresques.
* Promenades musicales à l'exposition de 1889, (1889).
* Notes d'ethnographiesical, (en Ménestrel, 1900-02, edició a part, 1903).
* Rouget de Lisle, son oeuvre, sa vie, (obra premiada, 1892).
* Les fétes de la rèvolution française, (1894).
* Ronsard et la musique de son temps, (Leipzig, 1902).
* Index musical pour le Romancero populaire de France, (1904).
* Hèctor Berlioz et la musique de son temps, (1904).
* Étude sur Les Maîtres Chanteurs de Wahner.
* Notes d'ethnographie musicale, (1905).
* Les annèes romantiques, 810-1842, correspondència de Berlioz (1907).
* Gluck, (París, 1909).
* La musique chez les peuples indigénes de l'Amérique du Nord, (París, 1910).
* Un démi siècle de musique française.
* Entre deux guerres, 1870-1917, (París, 1918).
* La musique dans les comédies de Molière, (1922). A més, per encàrrec del Govern col·leccionà els cants populars dels Alps francesos (impresos el 1903). El 1886 s'estrenà a París i a Arràs una refosa feta per Tiersot de Jean de Robin et de la Marion, d'Adam de la Halle. També va compondre un gran nombre de peces de cant per a festes i commemoracions com:
* el jubileu de Quinet el 1903.
* la festa de Berlioz a Grenoble (1903).
* una Rapsòdia, per a orquestra vers cants populars de la Bresse.
* Stella, per a cor i orquestra.
* Cançons populars franceses, per a cor i orquestra.
* Sire Halewyn, llegenda simfònica.
* Suite, vers danses populars franceses.
* música per l'Andromeda de Corneille, etc. El 1891, amb , dirigí la primera audició d'obres de Palestrina en l'església de Saint-Gervais, de París. fou col·laborador de les principals revistes de música franceses i d'algunes estrangeres. música franceses i d'algunes estrangeres.
|
| rdfs:comment |
Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, 5 luglio … Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, 5 luglio 1857 – Parigi, 10 agosto 1936) è stato un compositore, etnologo e musicologo francese. Lavorò al conservatorio di Parigi come vicebibliotecario dal 1883 e come bibliotecario dal 1909 al 1920. Dal 1894 aveva collaborato con la Rivista Musicale Italiana di Torino.Dal 1895 al 1899 raccolse più di 1200 canzoni popolari che vennero in parte pubblicate nel 1903 nel libro “Chansons populaires recueillies dans les Alpes françaises, Savoie et Dauphiné” (Canzoni popolari raccolte nelle Alpi francesi, Savoia e Delfinato) dove compaiono anche 125 testi e 119 melodie della collezione di Joseph Siméon Favre. Negli anni 1905-1906 svolse ricerche etnomusicologiche in Canada con É. Gagnon. Fu presidente della Società Francese di Musicologia.nte della Società Francese di Musicologia.
, Жан Батист Элизе Жюльен Тьерсо (фр. Jean-Baptiste Elisée Julien Tiersot; 5 июля 1857, Бурк-ан-Брес — 10 августа 1936, Париж) — французский музыковед, фольклорист, композитор, педагог, музыкальный критик.
, Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, Ain, 5 de … Julien Tiersot (Bourg-en-Bresse, Ain, 5 de juliol de 1857 - París, 10 d'agost de 1937) fou un compositor i crític musical francès. Fill del metge Edmond Tiersot, estudià al Liceu Sant Lluís i després medicina i després música en el Conservatori de París, on tingué per professors com , Massenet i Franck. Va contraure matrimoni amb la senyoreta Ernoult i el 1883 fou nomenat bibliotecari segon del Conservatori, el 1909 bibliotecari i el 1920 president de la Societat francesa de musicologia. Durant aquest període va compondre diverses peces de música i treballs de crítica musical i va donar diversos cicles de conferències a França, Bèlgica, els Països Baixos, Escandinàvia, Estats Units i Canadà.ixos, Escandinàvia, Estats Units i Canadà.
, Julien Tiersot (* Bourg-en-Bresse, 5 de ju … Julien Tiersot (* Bourg-en-Bresse, 5 de julio de 1857 – † París, 10 de agosto de 1936), fue un etnógrafo, musicólogo y compositor francés. Es considerado un pionero de la etnomusicología. En sus inicios como compositor, Tiersot se vio seriamente interesado por la música popular de Francia, por lo que en 1889 publicó un artículo titulado Histoire de la chanson populaire en France (Historia de la canción popular en Francia), en donde se trata de plantear una historia de este tipo de música, mediante la vinculación a fuentes académicas. Ese artículo fue mal visto y criticado por sus contemporáneos. visto y criticado por sus contemporáneos.
, Julien Tiersot (5 July 1857, in Bourg-en-Bresse (Rhône-Alpes) – 10 August 1936, in Paris), was a French musicologist, composer and a pioneer in ethnomusicology.
, Жан Батіст Елізе Жюльєн Тьєрсо (фр. Jean-Baptiste Elisée Julien Tiersot; 5 липня 1857, Бург-ан-Бресс — 10 серпня 1936, Париж) — французький музикознавець, фольклорист, композитор, педагог, музичний критик.
, Julien Tiersot, né le 5 juillet 1857 à Bourg-en-Bresse et mort le 10 août 1936 à Paris, est un musicologue, ethnomusicologue et compositeur français.
, Julien Tiersot (* 5. Juli 1857 in Bourg-en-Bresse; † 10. August 1936 in Paris) war ein französischer Musikwissenschaftler, Komponist und Pionier der Musikethnologie.
, Jean Baptiste Élysée Julien Tiersot, född den 5 juli 1857 i Bourg-en-Bresse, död den 10 augusti 1936 i Paris, var en fransk musikskriftställare och tonsättare.
|
