| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Les Bonnes villes liégeoises étaient les l … Les Bonnes villes liégeoises étaient les localités les plus importantes de la principauté de Liège. Elles envoyaient des représentants au (généralement 2), pouvaient s'entourer d'un mur d'enceinte (avec l'obligation d'en défendre l'accès) et ériger un perron. Ce statut n'est pas à confondre avec celui de bonne ville en France, lors de l'Ancien Régime. ville en France, lors de l'Ancien Régime.
, The Good Cities (French: Bonnes Villes) we … The Good Cities (French: Bonnes Villes) were the most important cities of the Prince-Bishopric of Liège (980-1795). If considered a Good City, the city was allowed to build a city wall; partake in the ; and erect a perron symbolising the autonomy and freedom of Liège. In 1651 the Good Cities numbered 23, and they were grouped in either the so-called villes thioises (Low Dietsch cities, which contemporarily would be termed Dutch or Flemish) and the villes françoises (contemporarily French or Walloon cities). All of these Good Cities are located within present-day Belgium. Two other major cities of the Prince-Bishopric had a special statute, which differentiated them from the Good Cities as they were not allowed to be represented at the States of Liège. These two were part of the Condominium of Maastricht, an area of joint sovereignty shared by the Prince-Bishopric of Liège and the Duchy of Brabant.shopric of Liège and the Duchy of Brabant.
, De Goede Steden (Bonnes Villes) waren de v … De Goede Steden (Bonnes Villes) waren de voornaamste plaatsen van het prinsbisdom Luik. Om het statuut van goede stad te krijgen moest een stad omwald zijn, of omgekeerd: zo'n stad kreeg het recht een omwalling te bouwen. Zij konden ook deelnemen aan de Staten van Luik en mochten een perroen oprichten als symbool van de Luikse vrijheid. Bij het begin van de nieuwe tijd waren er 21 Goede Steden; in 1651 werden het er definitief 23, twaalf Dietse en elf Romaanse:
* Dietse steden (villes thioises), men zou nu zeggen Nederlandstalige:Beringen, Bilzen, Borgloon (vroeger Loon), Bree, Hamont, Hasselt, Herk-de-Stad, Maaseik, Peer, Sint-Truiden, Stokkem, Tongeren.
* Romaanse steden (villes françoises), men zou nu zeggen Franstalige:Borgworm, Châtelet, Ciney, Couvin, Dinant, Fosses-la-Ville, Hoei, Luik (de hoofdstad), Thuin, Verviers, Wezet. De tweeherigheid van Maastricht en het hertogdom Bouillon, en dus ook de steden Maastricht en Bouillon, hadden een speciaal statuut binnen het prinsbisdom.n speciaal statuut binnen het prinsbisdom.
, Les Bones Viles liegeses (en francès les B … Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja. Tenien el dret de construir muralles i fortificacions, d'erigir un perron i el deure de defendre'ls i el dret d'enviar representants de l'estament tercer a l'òrgan legislatiu del principat, anomenat Dies dels estats. Després de la Pau de Fexhe, l'any 1316 el legislatiu es compartia entre el príncep-bisbe i els tres estaments: el capítol de la catedral, la noblesa i els representants de les bones viles. Per esdevenir efectiu, li calia a una proposició de llei del príncep l'aprovació dels tres estaments, votada durant els Dies dels estats. Se celebraven dues vegades l'any i solien durar deu dies. Les bones viles prefiguraven una mena de parlament. Tenien un poder real que creixerà amb el temps quan el tercer estament s'emancipava a poc a poc. El 2 de desembre 1373, després la es creà el Tribunal dels XXII, compost de quatre canonges, quatre nobles i catorze representants de les Bones Viles. Els funcionaris i els consellers del príncep-bisbe havien de sotmetre's a les decisions sobiranes del tribunal. Aquest sistema perdurarà fins a la . Al 7 de desembre 1792, serà reemplaçat per a una assemblea única: la Convenció nacional liegesa, elegida amb un sufragi universal i directe. El seu nombre es va fixar a 23 l'any 1651: les 12 bones viles germàniques: Tongeren i 11 bones viles del comtat de Loon annexionat el 1366 i de parla limburguesa o neerlandesa i 11 bones viles romàniques, de parla valona o francesa. El territori de Lieja era partit en quarters. La llista davall indica el quarter, el nombre de representants al Tribunal dels XXII i la província belga actual on es troba la ciutat. Dues ciutats més tenien un estatut particular al principat, tot i no ésser «Bona Vila» en no tenir representants al tercer estament.no tenir representants al tercer estament.
|
| rdfs:comment |
Les Bones Viles liegeses (en francès les B … Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja. Tenien el dret de construir muralles i fortificacions, d'erigir un perron i el deure de defendre'ls i el dret d'enviar representants de l'estament tercer a l'òrgan legislatiu del principat, anomenat Dies dels estats. Després de la Pau de Fexhe, l'any 1316 el legislatiu es compartia entre el príncep-bisbe i els tres estaments: el capítol de la catedral, la noblesa i els representants de les bones viles.sa i els representants de les bones viles.
, De Goede Steden (Bonnes Villes) waren de v … De Goede Steden (Bonnes Villes) waren de voornaamste plaatsen van het prinsbisdom Luik. Om het statuut van goede stad te krijgen moest een stad omwald zijn, of omgekeerd: zo'n stad kreeg het recht een omwalling te bouwen. Zij konden ook deelnemen aan de Staten van Luik en mochten een perroen oprichten als symbool van de Luikse vrijheid. Bij het begin van de nieuwe tijd waren er 21 Goede Steden; in 1651 werden het er definitief 23, twaalf Dietse en elf Romaanse:initief 23, twaalf Dietse en elf Romaanse:
, The Good Cities (French: Bonnes Villes) we … The Good Cities (French: Bonnes Villes) were the most important cities of the Prince-Bishopric of Liège (980-1795). If considered a Good City, the city was allowed to build a city wall; partake in the ; and erect a perron symbolising the autonomy and freedom of Liège. In 1651 the Good Cities numbered 23, and they were grouped in either the so-called villes thioises (Low Dietsch cities, which contemporarily would be termed Dutch or Flemish) and the villes françoises (contemporarily French or Walloon cities). All of these Good Cities are located within present-day Belgium.es are located within present-day Belgium.
, Les Bonnes villes liégeoises étaient les l … Les Bonnes villes liégeoises étaient les localités les plus importantes de la principauté de Liège. Elles envoyaient des représentants au (généralement 2), pouvaient s'entourer d'un mur d'enceinte (avec l'obligation d'en défendre l'accès) et ériger un perron. Ce statut n'est pas à confondre avec celui de bonne ville en France, lors de l'Ancien Régime. ville en France, lors de l'Ancien Régime.
|
