| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Felice Orsini, född 10 december 1819 i Meldola i dåvarande romerska provinsen Forlì, då tillhörande Kyrkostaten, död 13 mars 1858 i Paris, var en italiensk greve och revolutionär samt huvudmannen för mordattentatet mot Napoleon III 1858.
, فيليس أورسيني (10 ديسمبر/ كانون الأول 1819 - 13 مارس/ آذار 1858) ثوري إيطالي وزعيم حركة كاربوناري حاول اغتيال نابليون الثالث، إمبراطور الفرنسيين.
, Felice Orsini (Meldola, Emilia-Romagna, Aita Santuen Lurraldea, gaur egun Italia, 1819ko abenduaren 10a - Paris, Frantzia, 1858ko martxoaren 13a) italiar iraultzailea izan zen.
, Orso Teobaldo Felice Orsini (Meldola, 10 d … Orso Teobaldo Felice Orsini (Meldola, 10 dicembre 1819 – Parigi, 13 marzo 1858) è stato uno scrittore e rivoluzionario italiano, noto per aver causato una strage nel tentativo di assassinare l'imperatore francese Napoleone III. Anticlericale e mazziniano convinto, fu un acceso sostenitore dell'indipendenza della sua terra d'origine, la Romagna, dal dominio dello Stato Pontificio.magna, dal dominio dello Stato Pontificio.
, Felice Orsini (Italian pronunciation: [feˈliːtʃe orˈsiːni]; French: [fəlis ɔʁsini]; 10 December 1819 – 13 March 1858) was an Italian revolutionary and leader of the Carbonari who tried to assassinate Napoleon III, Emperor of the French.
, Orso Teobaldo Felice Orsini (Meldola, Romaña, Estados Pontificios, 10 de diciembre de 1819-París, 13 de marzo de 1858) fue un revolucionario italiano que intentó asesinar a Napoleón III, emperador de Francia.
, フェリーチェ・オルシーニ（Felice Orsini, 1819年 - 1858年3月13日）は、イタリアの貴族(伯爵)。カルボナリ党の活動家。1858年に発生したナポレオン3世暗殺未遂事件(en)の主犯。
, Teobaldus Orsus Felice Orsini (né le 10 dé … Teobaldus Orsus Felice Orsini (né le 10 décembre 1819 à Meldola, près de Forlì, Émilie-Romagne - mort le 13 mars 1858 à Paris) est un révolutionnaire et patriote italien, figure importante du Risorgimento italien, auteur d'un attentat contre Napoléon III, empereur des Français, le 14 janvier 1858. Felice Orsini, membre du mouvement Jeune Italie — fondé par Giuseppe Mazzini pendant son exil à Marseille — et conspirateur de longue date, qui fait partie de l'Assemblée républicaine de Rome en 1848 est l'instigateur et l'organisateur de l'attentat, qu'il exécute avec ses trois complices, Pieri, Gomez et Rudio. Il reproche à l'empereur sous l'influence du parti de l'Ordre d'entraver l'unification italienne dont il est partisan, notamment en raison de l'intervention des troupes françaises à Rome en 1849 afin de réinstaurer le pape. Rome en 1849 afin de réinstaurer le pape.
, Felice Graf Orsini (* 1819 in Meldola (Emilia-Romagna); † (hingerichtet) 13. März 1858 in Paris) war italienischer Rechtsanwalt und wurde durch ein Attentat auf Napoléon III. bekannt.
, Фели́че Орси́ни (итал. Felice Orsini; 10 декабря 1819, Мельдола, ныне Италия — 13 марта, 1858, Париж) — итальянский революционер-карбонарий. Известен своим неудачным покушением на французского императора Наполеона III.
, Felice Orsini (Meldola, Emília-Romanya, 10 … Felice Orsini (Meldola, Emília-Romanya, 10 de desembre de 1819 - Guillotinat a París, França, 13 de març de 1858) fou un anarquista italià. El seu pare fou oficial al servei de Napoleó en la campanya de Rússia, Felice va ésser educat per un oncle matern a Imola i després va estudiar jurisprudència en la Universitat de Bolonya. Ja en aquell temps s'afilia a la societat Giovine Italia i prengué part en diverses conspiracions contra el Govern Pontifici, sent detingut, junt amb el seu pare, el 1844, i condemnat a gal·leres a perpetuïtat com a còmplice en la conjuració dels germans Bandiera, però el 1846 fou indultat per Pius IX, i se'l expulsà de la Toscana. El 1848 batallà en defensa de Venècia contra els austríacs, assistint entre d'altres a tots els fets d'armes del famós setge de , i l'any següent, caiguda Venècia, els electors de Bolonya i Forli l'enviaren com a representant seu a l'Assemblea Constituent de Roma. El Govern de la República li confià diverses missions, i en caure aquesta Orsini es trobava de governador civil i militar a Ancona. Des de llavors es dedicà novament a conspirar sota la direcció del cèlebre Mazzini, però fracassaren totes les seves temptatives insurreccionals. Cansat de trobar-se sotmès a la direcció d'aquell revolucionari, resolgué obrar pel seu conte, i passà a Àustria. Detingut a a últims de 1854, fou conduït a Viena i després a la fortalesa de San Giorgio de Màntua; allà, sotmès a judici, fou condemnat a mort, però abans que es pronunciés aquesta sentència aconseguí portar a terme una audaç evasió (30 de maig de 1856) i es refugià a Londres. Allà feu traduir a l'anglès les seves Memòries, que publica en dues parts amb els títols Austrian Dungeons in Italy i Memoirs and Adventures (Edimburg, 1857). Malgrat que Mazzini feu a Orsini noves proposicions revolucionàries, aquest ja no se'n fiava d'aquell, i la ruptura entre ambdós anà fent-se més evident en atacar l'Italia del Popolo (orgue de Mazzini) les Memòries publicades per Orsini. Convençut aquest que la mort de Napoleó III portaria en ella una revolució a França, que s'estendria després a Itàlia, va resoldre atemptar contra la vida de l'emperador francès. Arribà a París amb un passaport anglès a nom de Tomás Allsop, portant amb ell les bombes de la seva invenció --(Bomba Orsini)--. Junt amb els seus còmplices , , i , s'apostà en el carrer Lepelletier, davant el teatre de l'Òpera de París, el 14 de gener de 1858, esperant el moment que Napoleó III i la seva esposa es dirigissin a aquest teatre. Pieri no va poder llançar la bomba, perquè fou reconegut pels agents policíacs; Gómez fou el primer a llançar la seva; Rudio poc temps després, i finalment feu el mateix Orsini. Aquesta triple explosió causà nombroses víctimes, restant ferit el mateix Orsini, (Entre morts i ferits es contaren 56 víctimes, sortint il·lesos els sobirans). Gómez fou condemnat a treballs forçosos a perpetuïtat, i contra Orsini, Pieri i Rudio es pronuncià sentència de mort, si bé aquest últim se li commutà la pena. Dos dies abans de la seva execució, Orsini dirigí a la joventut italiana una carta en la qual condemnava obertament l'assassinat polític i posava de manifest que l'única manera d'alliberar Itàlia era amb la pràctica de tota classe de virtuts cíviques. Es diu que en la presó el visità Napoleó III, en persona, i que ambdós tractaren de l'abast que tenien els compromisos per l'emperador quan en la seva joventut havia ingressat en la maçoneria. Altres diuen que l'objecte de Napoleó fou oferir a Orsini el perdó o indult, si delatava altres còmplices.dó o indult, si delatava altres còmplices.
, Teobaldus Orsus Felice Orsini (Meldola, 10 … Teobaldus Orsus Felice Orsini (Meldola, 10 december 1819 - Parijs, 13 maart 1858) was een Italiaanse revolutionair en patriot, was een belangrijk figuur binnen de Risorgimento en pleegde op 14 januari 1858 een mislukte aanslag op Napoleon III, de keizer van Frankrijk, waarvoor hij ter dood werd veroordeeld. Orsini was lid van de Jong Italië-beweging en was de aanstichter en organisator van de aanslag, die hij uitvoerde met drie medeplichtigen: , en . Hij verwijt de keizer dat die, onder de invloed van de , de Risorgimento (de eenmaking van Italië) zou verhinderen, een zaak waar Orsini voorstander van was. een zaak waar Orsini voorstander van was.
, Felice Orsini (ur. 10 grudnia 1819 w Meldola, zm. 13 marca 1858 w Paryżu) – włoski karbonariusz i działacz polityczny, organizator nieudanego zamachu na cesarza francuskiego Napoleona III Bonaparte.
|
| rdfs:comment |
Felice Orsini (ur. 10 grudnia 1819 w Meldola, zm. 13 marca 1858 w Paryżu) – włoski karbonariusz i działacz polityczny, organizator nieudanego zamachu na cesarza francuskiego Napoleona III Bonaparte.
, Orso Teobaldo Felice Orsini (Meldola, 10 d … Orso Teobaldo Felice Orsini (Meldola, 10 dicembre 1819 – Parigi, 13 marzo 1858) è stato uno scrittore e rivoluzionario italiano, noto per aver causato una strage nel tentativo di assassinare l'imperatore francese Napoleone III. Anticlericale e mazziniano convinto, fu un acceso sostenitore dell'indipendenza della sua terra d'origine, la Romagna, dal dominio dello Stato Pontificio.magna, dal dominio dello Stato Pontificio.
, Felice Orsini (Meldola, Emilia-Romagna, Aita Santuen Lurraldea, gaur egun Italia, 1819ko abenduaren 10a - Paris, Frantzia, 1858ko martxoaren 13a) italiar iraultzailea izan zen.
, フェリーチェ・オルシーニ（Felice Orsini, 1819年 - 1858年3月13日）は、イタリアの貴族(伯爵)。カルボナリ党の活動家。1858年に発生したナポレオン3世暗殺未遂事件(en)の主犯。
, Felice Orsini (Italian pronunciation: [feˈliːtʃe orˈsiːni]; French: [fəlis ɔʁsini]; 10 December 1819 – 13 March 1858) was an Italian revolutionary and leader of the Carbonari who tried to assassinate Napoleon III, Emperor of the French.
, فيليس أورسيني (10 ديسمبر/ كانون الأول 1819 - 13 مارس/ آذار 1858) ثوري إيطالي وزعيم حركة كاربوناري حاول اغتيال نابليون الثالث، إمبراطور الفرنسيين.
, Teobaldus Orsus Felice Orsini (né le 10 dé … Teobaldus Orsus Felice Orsini (né le 10 décembre 1819 à Meldola, près de Forlì, Émilie-Romagne - mort le 13 mars 1858 à Paris) est un révolutionnaire et patriote italien, figure importante du Risorgimento italien, auteur d'un attentat contre Napoléon III, empereur des Français, le 14 janvier 1858.empereur des Français, le 14 janvier 1858.
, Felice Graf Orsini (* 1819 in Meldola (Emilia-Romagna); † (hingerichtet) 13. März 1858 in Paris) war italienischer Rechtsanwalt und wurde durch ein Attentat auf Napoléon III. bekannt.
, Teobaldus Orsus Felice Orsini (Meldola, 10 … Teobaldus Orsus Felice Orsini (Meldola, 10 december 1819 - Parijs, 13 maart 1858) was een Italiaanse revolutionair en patriot, was een belangrijk figuur binnen de Risorgimento en pleegde op 14 januari 1858 een mislukte aanslag op Napoleon III, de keizer van Frankrijk, waarvoor hij ter dood werd veroordeeld.k, waarvoor hij ter dood werd veroordeeld.
, Фели́че Орси́ни (итал. Felice Orsini; 10 декабря 1819, Мельдола, ныне Италия — 13 марта, 1858, Париж) — итальянский революционер-карбонарий. Известен своим неудачным покушением на французского императора Наполеона III.
, Felice Orsini (Meldola, Emília-Romanya, 10 … Felice Orsini (Meldola, Emília-Romanya, 10 de desembre de 1819 - Guillotinat a París, França, 13 de març de 1858) fou un anarquista italià. El seu pare fou oficial al servei de Napoleó en la campanya de Rússia, Felice va ésser educat per un oncle matern a Imola i després va estudiar jurisprudència en la Universitat de Bolonya. Ja en aquell temps s'afilia a la societat Giovine Italia i prengué part en diverses conspiracions contra el Govern Pontifici, sent detingut, junt amb el seu pare, el 1844, i condemnat a gal·leres a perpetuïtat com a còmplice en la conjuració dels germans Bandiera, però el 1846 fou indultat per Pius IX, i se'l expulsà de la Toscana.per Pius IX, i se'l expulsà de la Toscana.
, Felice Orsini, född 10 december 1819 i Meldola i dåvarande romerska provinsen Forlì, då tillhörande Kyrkostaten, död 13 mars 1858 i Paris, var en italiensk greve och revolutionär samt huvudmannen för mordattentatet mot Napoleon III 1858.
, Orso Teobaldo Felice Orsini (Meldola, Romaña, Estados Pontificios, 10 de diciembre de 1819-París, 13 de marzo de 1858) fue un revolucionario italiano que intentó asesinar a Napoleón III, emperador de Francia.
|
