Browse Wiki & Semantic Web

Jump to: navigation, search
Http://dbpedia.org/resource/Dodecasyllable
  This page has no properties.
hide properties that link here 
  No properties link to this page.
 
http://dbpedia.org/resource/Dodecasyllable
http://dbpedia.org/ontology/abstract Der Zwölfsilb(l)er ist in der Verslehre beDer Zwölfsilb(l)er ist in der Verslehre bei silbenzählendem Versprinzip ein Versmaß bzw. Vers mit zwölf Silben. Gelegentlich, vor allem im Kontext antiker Dichtung, wird auch die Bezeichnung Dodekasyllabus verwendet.Von antiken Formen — zum Beispiel dem Asclepiadeus minor — zu unterscheiden ist der dodekasyllabische Vers der mittelgriechischen Dichtung. Das bekannteste zwölfsilbige Versmaß ist der vor allem in der französischen Dichtung lange Zeit dominierende Alexandriner. Anders als die meist direkt nach ihrer Silbenzahl benannten Versmaße (z. B. vers de dix syllabes für „Zehnsilbler“) heißt der Alexandriner im Französischen durchgängig vers alexandrin und nicht vers de douze syllabes. Weitere zwölfsilbige Versmaße sind in der spanischen Dichtung die regelmäßige Form des Verso de arte mayor und in der italienischen Dichtung der Dodecasillabo oder auch doppio senario, also „doppelter Sechssilbler“. Allen diesen Formen ist eine Zäsur in der Versmitte gemeinsam: * Alexandriner: ×××××× ‖ ××××××́ * Verso de arte mayor und Dodecasillabo: ◡—◡◡—◡ ‖ ◡—◡◡—◡e mayor und Dodecasillabo: ◡—◡◡—◡ ‖ ◡—◡◡—◡ , Dodecassílabo, no poema, é chamado o verso que apresenta doze sílabas métricas, ou sílabas poéticas. , El dodecasíl·lab és un vers de dotze síl·lEl dodecasíl·lab és un vers de dotze síl·labes d'Art major molt usat en la mètrica castellana, sobretot en poemes de caràcter narratiu. La versió catalana és el vers alexandrí. Amb tot Josep Bargalló (1991) ens diu que el dodecasíl·lab presenta dotze síl·labes sense cesura ni hemistiquis i dona l'exemple de Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies (...)(J. Carner) i ens diu que per això algun autor el considera un alexandrí sense cesura. De tota manera cal veure'l dins de la composició per a distingir-lo bé. Bargalló (1991), més endavant presenta el cas de Els qui cada diumenge, muntats en automòbils,passen formant corrua per la carretera,pugen de vora mar fins a l'ombra dels boscos,o baixen de muntanya fins al sol de les platges.(M. Martí i Pol) On identifica: 1 alexandrí (6+6), un dodecasíl·lab (12), perquè, si bé podria semblar també una cesura femenina (corrua) cal veure el vers següent, també dodecasíl·lab, amb accent a la sisena i paraula masculina (aguda), per tant amb el recompte de 12 igual que l'anterior i, finalment, un altre alexandrí (6+6) amb cesura femenina igual que el primer vers. cesura femenina igual que el primer vers. , Dodecasílabo (del griego δώδεκα "doce" y σDodecasílabo (del griego δώδεκα "doce" y συλλαβή "sílaba") es el verso de doce sílabas utilizado en la métrica española. El dodecasílabo clásico, tal cual fue utilizado por primera vez en el siglo XV, se reparte en dos hemistiquios o partes isométricas de seis sílabas cada una, separadas por cesura, y cuenta con un característico ritmo acentual de cuatro sílabas tónicas separadas cada una de la otra por dos sílabas átonas, lo que le confiere una típica prestancia solemne, aunque un poco monótona. El ritmo resultante es dactílico y se articula en torno a cuatro ejes rítmicos, pero resulta algo invariable y machacón, por lo cual fue reemplazado rápidamente durante el Renacimiento por el más flexible endecasílabo, articulado sobre tres ejes rítmicos, pero con más variedad de combinaciones, sobre todo en el primer eje acentual. El dodecasílabo fue usado principalmente en el Prerrenacimiento del siglo XV por la escuela alegórico-dantesca de Juan de Mena, micer Francisco Imperial, Íñigo López de Mendoza y otros) y en la primera mitad del siglo XVI, a causa de la solemnidad de su ritmo, que lo hacía apto para las narraciones épicas cultas como el Laberinto de Fortuna de Juan de Mena o la de Íñigo López de Mendoza; luego entró en decadencia hasta el Modernismo del siglo XX, en que de nuevo empezó a resurgir merced al frecuente empleo que de él hizo Rubén Darío, en lo que fue seguido por sus imitadores. en lo que fue seguido por sus imitadores. , Dodecasyllable verse (Italian: dodecasillaDodecasyllable verse (Italian: dodecasillabo) is a line of verse with twelve syllables. 12 syllable lines are used in a variety of poetic traditions. Jacob of Serugh (c. 451 – 29 November 521), a Miaphysite Bishop of Batnan da-Srugh, also called 'Flute of the Spirit' who composed in the dodecasyllabic verse more than seven-hundred verse homilies, or mêmrê (ܡܐܡܖ̈ܐ), of which only 225 have thus far been edited and published. With the so-called "political verse" (i.e. pentadecasyllable verse) it is the main metre of Byzantine poetry. It is also used in Italian and French poetry, and in poetry of the Croats (the most famous example being Marko Marulić). In an Anglo-Saxon and French context, the dodecasyllable is generally called the "alexandrine", after the French equivalent.alexandrine", after the French equivalent. , Il termine dodecasillabo, usato come aggetIl termine dodecasillabo, usato come aggettivo, denota genericamente un verso di dodici sillabe con l'accento sull'undicesima sillaba. Si differenzia dal verso alessandrino per il fatto che in quest'ultimo, l'accento è sulla dodicesima sillaba.Nella metrica italiana tradizionale, il termine dodecasillabo è quasi sempre usato come sinonimo di doppio senario, ovvero un verso composto, formato da due senari, di cui il primo piano. Più raramente, un dodecasillabo risulta costituito da un ottonario a cui segue un quaternario.Con l'avvento del verso libero, molti poeti italiani hanno iniziato ad usare dodecasillabi con metrica non tradizionale.odecasillabi con metrica non tradizionale. , Dwunastozgłoskowiec – rozmiar wiersza sylaDwunastozgłoskowiec – rozmiar wiersza sylabicznego, występujący przeważnie w formatach średniówkowych 6 + 6 i 7 + 5. Dwunastozgłoskowiec ze średniówką po sylabie szóstej występuje na przykład u Sebastiana Grabowieckiego w jednym z wierszy z Setnika rymów duchownych: Nieszczęsny jest żywot człowieka grzesznego,Pajęczynie równe wszystkie sprawy jego;A jako mol szatę, tak one żal kazi,Które więc zła wola od Pana odrazi. Dwunastozgłoskowiec ze średniówką po sylabie siódmej wprowadził do literatury polskiej Jan Kochanowski. Poeta użył tej formy w Trenie I: Wszystko prózno; macamy, gdzie miękcej w rzeczy,A ono wszędy ciśnie: błąd wiek człowieczy.Nie wiem, co lżej: czy w smutku jawnie żałować,Czyli się z przyrodzeniem gwałtem mocować. Dwunastozgłoskowiec symetryczny stanowi bazę dla formatów sylabotonicznych, trocheicznego sześciostopowca i amfibrachicznego czterostopowca.Czterostopowiec amfibrachiczny należy do najpopularniejszych w literaturze polskiej formatów sylabotonicznych i występuje na przykład w wierszu Bolesława Leśmiana Matysek. Częściowo dwunastozgłoskowcem amfibrachicznym jest skomponowana Żmija Juliusza Słowackiego. Sześciostopowiec trocheiczny został wykorzystany przez czeskiego poetę Vítězslava Nezvala w poemacie Edison, znanym również w Polsce z przekładów Kazimierza Andrzeja Jaworskiego i Józefa Waczkowa. Dwunastozgłoskowiec może się też pojawiać w postaci 5+7 i wtedy jego interpretacja sylabotoniczna jest jambiczna. Dwunastozgłoskowiec był bardzo popularny w renesansowej poezji chorwackiej. Użył go między innymi Marko Marulić w dziele Judyta.Dwunastozgłoskowcem jest również francuski aleksandryn, jednak stanowi on osobną formę wiersza ze względu na odmienną rytmikę, wynikającą z akcentu oksytonicznego (padającego na ostatnią sylabę) i fakt, że w przypadku zastosowania rymu żeńskiego przybiera on dodatkową sylabę.u żeńskiego przybiera on dodatkową sylabę.
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageID 2940015
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageLength 1229
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageRevisionID 1109155391
http://dbpedia.org/ontology/wikiPageWikiLink http://dbpedia.org/resource/Octosyllable + , http://dbpedia.org/resource/Alexandrine + , http://dbpedia.org/resource/Verse_%28poetry%29 + , http://dbpedia.org/resource/Meter_%28poetry%29 + , http://dbpedia.org/resource/Syllable + , http://dbpedia.org/resource/Decasyllable + , http://dbpedia.org/resource/Hexameter + , http://dbpedia.org/resource/Hendecasyllable + , http://dbpedia.org/resource/Croats + , http://dbpedia.org/resource/French_Alexandrine + , http://dbpedia.org/resource/Category:Types_of_verses + , http://dbpedia.org/resource/Hexasyllable + , http://dbpedia.org/resource/French_language + , http://dbpedia.org/resource/Jacob_of_Serugh + , http://dbpedia.org/resource/Marko_Maruli%C4%87 +
http://dbpedia.org/property/wikiPageUsesTemplate http://dbpedia.org/resource/Template:Unreferenced + , http://dbpedia.org/resource/Template:Short_description +
http://purl.org/dc/terms/subject http://dbpedia.org/resource/Category:Types_of_verses +
http://purl.org/linguistics/gold/hypernym http://dbpedia.org/resource/Line +
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom http://en.wikipedia.org/wiki/Dodecasyllable?oldid=1109155391&ns=0 +
http://xmlns.com/foaf/0.1/isPrimaryTopicOf http://en.wikipedia.org/wiki/Dodecasyllable +
owl:sameAs http://de.dbpedia.org/resource/Zw%C3%B6lfsilbler + , http://fr.dbpedia.org/resource/Dod%C3%A9casyllabe + , http://sh.dbpedia.org/resource/Dvostruko_rimovani_dvanaesterac + , http://dbpedia.org/resource/Dodecasyllable + , http://it.dbpedia.org/resource/Dodecasillabo + , http://pt.dbpedia.org/resource/Verso_dodecass%C3%ADlabo + , https://global.dbpedia.org/id/HUbL + , http://www.wikidata.org/entity/Q1253572 + , http://es.dbpedia.org/resource/Dodecas%C3%ADlabo + , http://ca.dbpedia.org/resource/Dodecas%C3%ADl%C2%B7lab + , http://sr.dbpedia.org/resource/Dvostruko_rimovani_dvanaesterac + , http://pl.dbpedia.org/resource/Dwunastozg%C5%82oskowiec + , http://br.dbpedia.org/resource/Daouzeksilabenneg + , http://hr.dbpedia.org/resource/Dvanaesterac + , http://rdf.freebase.com/ns/m.08f0p2 +
rdfs:comment Dodecasyllable verse (Italian: dodecasillaDodecasyllable verse (Italian: dodecasillabo) is a line of verse with twelve syllables. 12 syllable lines are used in a variety of poetic traditions. Jacob of Serugh (c. 451 – 29 November 521), a Miaphysite Bishop of Batnan da-Srugh, also called 'Flute of the Spirit' who composed in the dodecasyllabic verse more than seven-hundred verse homilies, or mêmrê (ܡܐܡܖ̈ܐ), of which only 225 have thus far been edited and published.5 have thus far been edited and published. , Dodecassílabo, no poema, é chamado o verso que apresenta doze sílabas métricas, ou sílabas poéticas. , Dwunastozgłoskowiec – rozmiar wiersza sylaDwunastozgłoskowiec – rozmiar wiersza sylabicznego, występujący przeważnie w formatach średniówkowych 6 + 6 i 7 + 5. Dwunastozgłoskowiec ze średniówką po sylabie szóstej występuje na przykład u Sebastiana Grabowieckiego w jednym z wierszy z Setnika rymów duchownych: Nieszczęsny jest żywot człowieka grzesznego,Pajęczynie równe wszystkie sprawy jego;A jako mol szatę, tak one żal kazi,Które więc zła wola od Pana odrazi. Dwunastozgłoskowiec ze średniówką po sylabie siódmej wprowadził do literatury polskiej Jan Kochanowski. Poeta użył tej formy w Trenie I:hanowski. Poeta użył tej formy w Trenie I: , El dodecasíl·lab és un vers de dotze síl·lEl dodecasíl·lab és un vers de dotze síl·labes d'Art major molt usat en la mètrica castellana, sobretot en poemes de caràcter narratiu. La versió catalana és el vers alexandrí. Amb tot Josep Bargalló (1991) ens diu que el dodecasíl·lab presenta dotze síl·labes sense cesura ni hemistiquis i dona l'exemple de Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies (...)(J. Carner) i ens diu que per això algun autor el considera un alexandrí sense cesura. De tota manera cal veure'l dins de la composició per a distingir-lo bé. Bargalló (1991), més endavant presenta el cas deló (1991), més endavant presenta el cas de , Il termine dodecasillabo, usato come aggetIl termine dodecasillabo, usato come aggettivo, denota genericamente un verso di dodici sillabe con l'accento sull'undicesima sillaba. Si differenzia dal verso alessandrino per il fatto che in quest'ultimo, l'accento è sulla dodicesima sillaba.Nella metrica italiana tradizionale, il termine dodecasillabo è quasi sempre usato come sinonimo di doppio senario, ovvero un verso composto, formato da due senari, di cui il primo piano. Più raramente, un dodecasillabo risulta costituito da un ottonario a cui segue un quaternario.Con l'avvento del verso libero, molti poeti italiani hanno iniziato ad usare dodecasillabi con metrica non tradizionale.odecasillabi con metrica non tradizionale. , Der Zwölfsilb(l)er ist in der Verslehre beDer Zwölfsilb(l)er ist in der Verslehre bei silbenzählendem Versprinzip ein Versmaß bzw. Vers mit zwölf Silben. Gelegentlich, vor allem im Kontext antiker Dichtung, wird auch die Bezeichnung Dodekasyllabus verwendet.Von antiken Formen — zum Beispiel dem Asclepiadeus minor — zu unterscheiden ist der dodekasyllabische Vers der mittelgriechischen Dichtung. * Alexandriner: ×××××× ‖ ××××××́ * Verso de arte mayor und Dodecasillabo: ◡—◡◡—◡ ‖ ◡—◡◡—◡e mayor und Dodecasillabo: ◡—◡◡—◡ ‖ ◡—◡◡—◡ , Dodecasílabo (del griego δώδεκα "doce" y σDodecasílabo (del griego δώδεκα "doce" y συλλαβή "sílaba") es el verso de doce sílabas utilizado en la métrica española. El dodecasílabo clásico, tal cual fue utilizado por primera vez en el siglo XV, se reparte en dos hemistiquios o partes isométricas de seis sílabas cada una, separadas por cesura, y cuenta con un característico ritmo acentual de cuatro sílabas tónicas separadas cada una de la otra por dos sílabas átonas, lo que le confiere una típica prestancia solemne, aunque un poco monótona.estancia solemne, aunque un poco monótona.
rdfs:label Verso dodecassílabo , Dodecasyllable , Dodecasílabo , Dwunastozgłoskowiec , Dodecasíl·lab , Dodécasyllabe , Dodecasillabo , Zwölfsilbler
hide properties that link here 
http://dbpedia.org/resource/Dodecasyllabic + http://dbpedia.org/ontology/wikiPageRedirects
http://dbpedia.org/resource/Metre_%28poetry%29 + , http://dbpedia.org/resource/Judita + , http://dbpedia.org/resource/%C5%A0ime_Budini%C4%87 + , http://dbpedia.org/resource/Decasyllable + , http://dbpedia.org/resource/Milan_Raki%C4%87 + , http://dbpedia.org/resource/Bosniaks + , http://dbpedia.org/resource/Christian_poetry + , http://dbpedia.org/resource/Nik%C5%A1a_Ranjina%27s_Miscellany + , http://dbpedia.org/resource/Hendecasyllable + , http://dbpedia.org/resource/Odiljenje_sigetsko + , http://dbpedia.org/resource/Vazetje_Sigeta_grada + , http://dbpedia.org/resource/Planctus_de_obitu_Karoli + , http://dbpedia.org/resource/Kozmetika_%28album%29 + , http://dbpedia.org/resource/Hexasyllable + , http://dbpedia.org/resource/Dubravka_%28drama%29 + , http://dbpedia.org/resource/War_poet + , http://dbpedia.org/resource/Octosyllable + , http://dbpedia.org/resource/Crusade_song + , http://dbpedia.org/resource/Glossary_of_poetry_terms + , http://dbpedia.org/resource/Jeronim_Viduli%C4%87 + , http://dbpedia.org/resource/%C5%A0i%C5%A1ko_Men%C4%8Deti%C4%87 + , http://dbpedia.org/resource/Marko_Maruli%C4%87 + , http://dbpedia.org/resource/Christopher_of_Mytilene + , http://dbpedia.org/resource/Dodecasyllabic + , http://dbpedia.org/resource/Dodecasyllabic_verse + http://dbpedia.org/ontology/wikiPageWikiLink
http://en.wikipedia.org/wiki/Dodecasyllable + http://xmlns.com/foaf/0.1/primaryTopic
http://dbpedia.org/resource/Dodecasyllable + owl:sameAs
 

 

Enter the name of the page to start semantic browsing from.