| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
La Dinastía Banu Di-l-Nun (este nombre parece el más utilizado por la historiografía, también conocido su apellido como Banu Dil-Nun o Banu Di L-Nun) fue una dinastía bereber que reinó en la Taifa de Toledo.
, Les Dhunnunides (aussi Banu Dhi-Noun ou Banu Dhu-Noun) sont une dynastie andalouse d'origine berbère qui régnait dans la taïfa de Tolède de (1023-1092).
, Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren u … Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara. El seu nom prové d'una primerenca arabització del nom amazic ; la qual cosa explica que també siguin coneguts com a Banu Dhunnun o dhunnúnides. Van governar l'emirat de Tulàytula, entre Wadi-l-Hijara (Guadalajara) i Talabira (Talavera), al nord, i Múrsiya (Múrcia), al sud. Inicialment s'instal·laren a la kura de Xantabariyya (a l'actual Santaver, a la confluència del i el Tajo), on ja hi trobem assentat Sulayman ibn Dhi-n-Nun, descendent en quarta generació d'As-Samh, hipotètic participant en la . En aquesta regió d'Ath-Thaghr al-Àwsat o Marca Mitjana o, com també se l'anomena, d' o Marca Septentrional, els dhu-n-núnides hi van tenir un paper actiu, generalment en oposició al poder central omeia, fins al final del . Després dels disturbis anomenats de la Fitna ("la sedició") el 1009, la família es va aliar a Sulayman al-Mustain però aviat, dirigits per Abd al-Rahman al-Midras ibn Dhi l-Nun i el seu fill Ismail ibn Abd al-Rahman (anomenat sovint Ismail Ibn Dhi l-Nun), van adoptar una línia independent. Ismail fou investit del doble visirat amb el títol de Nasir al-Dawla, i Ibn Hayyan diu que fou el primer governant local a trencar oficialment amb el califat encara que no dona la data, però diu que fou seguit per altres. La data tradicional diu que va començar a regnar a Toledo el 1035 després del govern del cadi Ibn Yaish, però sembla que l'any és massa tardà (en tot cas el govern independent del Dhu l-Núnides a Santaver fou vers el 1011, a tot tardar el 1016) i Ibn Bashkuwal dona la data de la mort del cadi Ibn Yaish el 1028/1029 i tanmateix ja hi ha una inscripció d'Ismail a Toledo datada el 1032 on es titula Dhu l-Riasatayn i al-Zafir (el Triomfant).Algunes fonts remunten el seu poder a la ciutat el 1023. Com a rei de Toledo va haver de fer front a la guerra amb els cristians i amb Còrdova, però va conservar el tron fins a la seva mort el 1043 en què el va succeir el seu fill Yahya ibn Ismail al-Mamun, que sol·licità l'ajuda de Ferran I de Castella contra Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud de l'Emirat de Saraqusta (Saragossa); la mort d'Ibn Hud el 1046 li va allunyar aquest perill. Pel costat del rei Ferran I, Toledo va comprar la seva tranquil·litat mitjançant el pagament de paries. Quan fou atacat pels castellans va preferir demanar auxili als toledans abans que acceptar el control cristià, però Yahya ibn Ismail al-Mamun només es va limitar a deposar l'emir de Balansiya i a unir ambdós regnes el 1064, amb la permissivitat de Ferran I. Toledans i sevillans aspiraven a unir als seus dominis l'antiga capital del califat, que serà agregada a la Taifa de Sevilla el 1070. El 1072 Yusuf va acollir a Alfons VI que acabava de ser derrotat per son germà Sanx de Castella a la batalla de Volpejares o Golpejera, i el va tenir com hoste durant nou mesos. Alfons VI de Lleó, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici: amb l'ajuda d' va derrotar el 1074 al granadí Abd Allah ibn Buluggin i li va obligar a pagar paries, al mateix temps que donava suport a Yahya al-Mamun perquè ocupés Còrdova que els djahwàrides havien posseït fins al 1069, i després als abbadites de Sevilla; Yahya va entrar a Còrdova el 1075 poc abans de la seva mort. Yahya I es va convertir així en el rei més important dels Dhu l-Núnides, annexionant-se Còrdova i Balansiya. En 1075 va ser enverinat a Còrdova, assumint el regnat el seu net Yahya Al-Qadir, que el 1075 va fer enverinar al wazir Ibn al-Hadidi (el principal actiu de la dinastia) i es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo—Còrdova—València com per a prescindir del rei lleonès, expulsant de Toledo als partidaris de la col·laboració—submissió amb els cristians; però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleó, va perdre les terres cordoveses el 1077, així com les províncies del sud de la regió, i va veure's atacat per al-Mutawakki de Badajoz. Al-Qadir es va veure, doncs, forçat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la població: d'una banda estaven els musulmans, que eren partidaris d'una ruptura de l'aliança amb Castella i Lleó, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els mossàrabs i jueus, partidaris de l'aliança amb Castella i, fins i tot de l'annexió. Així Al-Mutawakki de Badajoz va entrar en la ciutat el 1080, mentre Al-Qadir es refugiava a Conca. Va recuperar el tron l'any següent, ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de què València fos para Al-Qadir i Toledo per a Alfons. Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport de , i ; mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de trair la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'islam la cessió de Toledo. El cèrcol de la ciutat no va impedir a Alfons VI atacar les taifes de Saragossa, Balansiya i Sevilla, i el 1085, després de quatre anys de setge, Toledo es rendia pacíficament el 6 de maig després d'obtenir garanties els musulmans que es respectarien les seves persones i béns i que se'ls permetria seguir en possessió de la mesquita major. Per la seva banda, els toledans es comprometien a abandonar les fortaleses i l'alcàsser. El 25 de maig del mateix any Alfons VI va entrar a la ciutat. En aquell moment, el regne de Lleó, considerat l'hereu del Regne Visigot de Toledo, era més poderós que el de Castella, i tenia la intenció de recuperar per a si la capital de l'antic regne. En aquest regne es va aplicar la legislació de caràcter romano-visigòtic, vigent a Lleó i diferenciada de la de Castella, basada en les comunidades de villa y tierra, que es va poder aplicar en aquelles zones de l'antiga taifa, on el poder de l'església era menys fort. Després de la conquesta d'aquesta Taifa, la Corona de Castella va passar a ser més poderosa i va donar motiu a la inversió de forces entre cristians i musulmans a la península Ibèrica. Yahya Al-Qadir fou assassinat el 1092 i amb ell va desaparèixer la dinastia. L'únic personatge destacat que va donar la família en el camp de la cultura fou Arkam ibn Dhi l-Nun, germà d'Ismail al-Zafir. Però al-Mamun va donar protecció a nombrosos poetes i savis, especialment el cadi Said autor de les Tabakat al-Umams, i l'astrònom al-Zarkala (Azarchiel).mams, i l'astrònom al-Zarkala (Azarchiel).
, I Banū Dhī l-Nūn (in arabo: ﺑﻨﻮ ﺫﻱ ﺍﻟﻨﻮﻥ) furono una dinastia berbera che regnò sulla in al-Andalus (Spagna islamica).
, Die Dhun-Nuniden, auch Zennun genannt (ara … Die Dhun-Nuniden, auch Zennun genannt (arabisch بنو ذي النون, DMG Banū Ḏī n-Nūn), waren eine Berberdynastie in Toledo (852–930 und 1028–1085), Valencia (1065–1075 und 1086–1092) sowie in Málaga (1229, fragwürdig). Nachdem die Dhun-Nuniden schon zwischen 852 und 930 die Herrschaft über Toledo innehatten, sich aber den Umayyaden wieder unterwerfen mussten, errangen sie während der Machtkämpfe im Kalifat von Córdoba am Anfang des 11. Jahrhunderts unter Ismail az-Zafir (1028–1043) erneut ihre Unabhängigkeit (siehe auch: Taifa-Königreiche). Zunächst stand Toledo dabei in erbitterten Kämpfen mit den Hudiden von Saragossa, die Kastilien für Einfälle in Toledo bezahlten, woraufhin Toledo im Gegenzug Navarra für Angriffe auf Saragossa bezahlte. Seine Nachfolger Yahya I. al-Mamun (1043–1075) und Yahya II. al-Qadir (1075–1092) dehnten die Herrschaft zeitweise sogar auf Valencia aus (1065–1076). Zwar wurden 1069 auch die Dschahwariden in Córdoba gestürzt, doch verloren die Dhun-Nuniden diese Eroberung schon 1070 an die Abbadiden von Sevilla. 1079–81 vertrieben die Aftasiden von Badajoz den Dhun-Nuniden Yahya II. sogar aus Toledo selbst, der gestürzte Emir konnte aber mit kastilischer Hilfe zurückkehren. Auch wenn die Dhun-Nuniden so eines der größten Taifa-Königreiche regierten, waren sie doch zu schwach, sich gegen das christliche Kastilien zu behaupten. So mussten sie dessen Oberherrschaft anerkennen und Tribute entrichten. Nachdem schon 1083 Madrid gefallen war, eroberte Alfons VI. von Kastilien 1085 Toledo. 1085 beherrschten die Dhun-Nuniden, wie schon 1080, nur noch Cuenca. Dem erneut gestürzten Yahyia II. wurde 1086 zum Ausgleich bei der Eroberung von Valencia geholfen. Dort wurde Yahya II. allerdings schon 1092 von Almoraviden-freundlichen Rebellen ermordet. Nach deren Hinrichtung geriet Valencia 1094 unter die Herrschaft des El Cid. Der Fall Toledos hatte eine Gegenoffensive der Almoraviden und damit die marokkanische Herrschaft über Andalusien ausgelöst. Nach der Eroberung Toledos durch Kastilien wurde die Stadt zum Zentrum für die Übersetzung arabischer Werke in die lateinische Sprache. Dadurch wurden viele im Westen verlorengegangene Texte aus der griechischen Antike wieder in Europa zugänglich. Nach dem Sturz der Almohaden riss 1229 in Málaga ein Emir die Macht an sich, der von den Dhun-Nuniden abzustammen behauptete, er wurde aber 1239 durch die Nasriden von Granada verdrängt. durch die Nasriden von Granada verdrängt.
, بنو ذي النون أسرة أمازيغية من هوارة، أسمهم … بنو ذي النون أسرة أمازيغية من هوارة، أسمهم الاصلي بنو زنون قبل ان يحرف لذي النون، وهو لقب شائع في بلاد المغرب. أول ظهور لهذه الاسرة كان مع تولى جدهم ذو النون بن سليمان حكم حصن أقليش وشنتمرية في عهد الأمير محمد بن عبد الرحمن. وقد حاولوا الأستقلال مرات عدة منها محاولة الفتح بن موسى بن ذي النون بقلعة رباح سنة 912 م. بن موسى بن ذي النون بقلعة رباح سنة 912 م.
, The Dhulnunid dynasty or Dhunnunid dynasty … The Dhulnunid dynasty or Dhunnunid dynasty, known in Arabic sources as 'Banū Dhī al-Nūn' (Arabic: ﺑﻨﻮ ذي اﻟﻨﻭﻦ) was a Muslim Berber dynasty that reigned over the Taifa of Toledo in Al-Andalus in the 11th century. According to Ibn 'Idhari, the family’s original name was Dhannūn, which was a common Berber name.s Dhannūn, which was a common Berber name.
|
| rdfs:comment |
Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren u … Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara. El seu nom prové d'una primerenca arabització del nom amazic ; la qual cosa explica que també siguin coneguts com a Banu Dhunnun o dhunnúnides. Així Al-Mutawakki de Badajoz va entrar en la ciutat el 1080, mentre Al-Qadir es refugiava a Conca. Va recuperar el tron l'any següent, ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de què València fos para Al-Qadir i Toledo per a Alfons.a fos para Al-Qadir i Toledo per a Alfons.
, بنو ذي النون أسرة أمازيغية من هوارة، أسمهم … بنو ذي النون أسرة أمازيغية من هوارة، أسمهم الاصلي بنو زنون قبل ان يحرف لذي النون، وهو لقب شائع في بلاد المغرب. أول ظهور لهذه الاسرة كان مع تولى جدهم ذو النون بن سليمان حكم حصن أقليش وشنتمرية في عهد الأمير محمد بن عبد الرحمن. وقد حاولوا الأستقلال مرات عدة منها محاولة الفتح بن موسى بن ذي النون بقلعة رباح سنة 912 م. بن موسى بن ذي النون بقلعة رباح سنة 912 م.
, The Dhulnunid dynasty or Dhunnunid dynasty … The Dhulnunid dynasty or Dhunnunid dynasty, known in Arabic sources as 'Banū Dhī al-Nūn' (Arabic: ﺑﻨﻮ ذي اﻟﻨﻭﻦ) was a Muslim Berber dynasty that reigned over the Taifa of Toledo in Al-Andalus in the 11th century. According to Ibn 'Idhari, the family’s original name was Dhannūn, which was a common Berber name.s Dhannūn, which was a common Berber name.
, Die Dhun-Nuniden, auch Zennun genannt (ara … Die Dhun-Nuniden, auch Zennun genannt (arabisch بنو ذي النون, DMG Banū Ḏī n-Nūn), waren eine Berberdynastie in Toledo (852–930 und 1028–1085), Valencia (1065–1075 und 1086–1092) sowie in Málaga (1229, fragwürdig). Der Fall Toledos hatte eine Gegenoffensive der Almoraviden und damit die marokkanische Herrschaft über Andalusien ausgelöst. Nach der Eroberung Toledos durch Kastilien wurde die Stadt zum Zentrum für die Übersetzung arabischer Werke in die lateinische Sprache. Dadurch wurden viele im Westen verlorengegangene Texte aus der griechischen Antike wieder in Europa zugänglich.ischen Antike wieder in Europa zugänglich.
, I Banū Dhī l-Nūn (in arabo: ﺑﻨﻮ ﺫﻱ ﺍﻟﻨﻮﻥ) furono una dinastia berbera che regnò sulla in al-Andalus (Spagna islamica).
, Les Dhunnunides (aussi Banu Dhi-Noun ou Banu Dhu-Noun) sont une dynastie andalouse d'origine berbère qui régnait dans la taïfa de Tolède de (1023-1092).
, La Dinastía Banu Di-l-Nun (este nombre parece el más utilizado por la historiografía, también conocido su apellido como Banu Dil-Nun o Banu Di L-Nun) fue una dinastía bereber que reinó en la Taifa de Toledo.
|
