| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
De captatio benevolentiae is de hoofdzin v … De captatio benevolentiae is de hoofdzin van het exordium, oorspronkelijk binnen een klassiek Latijnse redevoering, later veralgemeend tot ieder soort redevoering. De zin wordt gebruikt om het publiek gunstig te stemmen, het is de heilwens aan het begin van het betoog, om de toehoorders met naam te verwelkomen. Een voorbeeld van deze stijlfiguur is het toespreken van priester Daens in de gelijknamige film, waar hij tijdens betoog vele malen 'broeders' en 'vrienden' herhaalt.e malen 'broeders' en 'vrienden' herhaalt.
, Der lateinische Ausdruck captatio benevole … Der lateinische Ausdruck captatio benevolentiae („Haschen nach Wohlwollen“) bezeichnet eine seit der Antike gebräuchliche rhetorische Figur. Der Autor eines Textes wendet sich hierbei zu Anfang mit schmeichelhaften Worten direkt an seinen Leser und bittet diesen darum, das Folgende freundlich anzunehmen. In der antiken Praxis trat eine captatio benevolentiae besonders häufig im Zusammenhang mit dem gesprochenen Wort auf, etwa zu Beginn einer Rede oder eines Theaterstücks. Sie kann daher auch als eine elaborierte Form des „Um-Ruhe-Bittens“ gegenüber dem zuhörenden Publikum aufgefasst werden. In weniger ausgefeilter Form gehören captatio-benevolentiae-artige Floskeln bis heute zum Standardrepertoire jeder Rede. Im Theater hielt sich noch lange die Tradition, der eigentlichen Bühnenhandlung einen Prolog voranzustellen, in ähnlicher Weise wendet sich der Autor von längeren Prosatexten gelegentlich zunächst an den „geneigten Leser“. Im weiteren Sinne wird unter der Captatio Benevolentiae jegliche Form des Werbens um die Gunst des Publikums verstanden, insbesondere Anbiederung und Schmeichelei, weswegen der Schriftsteller Harry Rowohlt die vorzugsweise diesem Zweck dienenden eröffnenden Minuten seiner Autorenlesungen als „Anschleimphase“ apostrophierte.ungen als „Anschleimphase“ apostrophierte.
, Captatio benevolentiae (Latin for "winning … Captatio benevolentiae (Latin for "winning of goodwill") is a rhetorical technique aimed to capture the goodwill of the audience at the beginning of a speech or appeal. It was practiced by Roman orators, with Cicero considering it one of the pillars of oratory. For example, Roman historian Livy (Titus Livius) begins his prologue with a description of his own insignificance against the importance of the Roman people and history of Rome. By preaching his own humility, and especially by comparing himself to the much greater importance of the Roman people (his audience), he hopes to gain their favor at the start of his work. During the Middle Ages it was used in court cases to gain the judge's favor, with lavish praise of the judge's wisdom considered most effective by Guillaume Durand. In parallel, the techniques of the captatio benevolentiae began to be used in the prologues of chivalric romance novels, addressing the readers and trying to have them view the work favourably.ing to have them view the work favourably.
, La captatio benevolentiae, del llatí capta … La captatio benevolentiae, del llatí captatio ('captació, acció de buscar alguna cosa') i benevolentia ('benevolença') és una locució llatina que descriu un recurs literari i retòric que significa «percaçament de benevolença o de simpatia». Consisteix en un esforç a l'inici d'una obra, d'un parlament o d'un discurs per crear una actitud positiva i una bona predisposició per part del públic o dels lectors. Pot consistir a mostrar des de l'inici que hom coneix i comprèn la situació, que hom és ciutadà, igual com el públic, amb qui comparteix preocupacions i problemes, que hom mateix només és un home amb imperfeccions que també fa errors, etc. Segons Ciceró, és la part més important d'un discurs: si l'orador no reïx captivant els cors del seu públic des de l'inici, o desconnecten, o no escolten o només preparen la resposta i la crítica. En la literatura, la captatio benevolentiae és una de les funcions principals dels pròlegs. És un recurs de tots els temps, tot i que la forma va canviar amb la moda, i per ésser efectiva, una captatio benevolentiae ha de ser subtil i evitar afalacs massa obvis, que poden tenir l'efecte contrari. Molts cantants internacionals utilitzen el procediment a l'inici d'un concert, pronunciant algunes paraules en la llengua local per expressar el feliços que són d'actuar en aquella ciutat. En la psicoteràpia directiva, el psiquiatre va definir el procediment d'apropar-se a la família o a altres grups socials implicats en el problema com a essencial per tal de crear una relació col·laborativa efectiva. Igual com en discursos polítics condescendents, el tradicional terapeuta d'antany que solia posicionar-se com un setciències superior faç a un pacient incompetent i ignar, segons Minuchin, més aviat obtenia resistència que no pas col·laboració.enia resistència que no pas col·laboració.
, Captatio benevolentiae, dal verbo capio (" … Captatio benevolentiae, dal verbo capio ("afferrare", "catturare", "cercare di prendere, di ottenere") e benevolentia ("benevolenza") in caso genitivo, è un'espressione latina che, tradotta letteralmente, significa accattivarsi la simpatia. Talvolta l'espressione è usata nella forma ad captandam benevolentiam. L'espressione è usata per indicare l'atteggiamento di chi con belle parole, raggiri, blandizie, cerca di guadagnarsi un atteggiamento benevolo o condiscendente da parte di determinate persone. Nell'antichità era praticata dagli oratori romani, con Marco Tullio Cicerone che la considerava uno dei pilastri dell'ars oratoria. Notoriamente, sono presenti episodi di captatio benevolentiae anche nella letteratura di Omero, con esempi sia nell'Iliade (quando Priamo si umilia di fronte ad Achille per farsi restituire il corpo del figlio Ettore), che nell'Odissea (quando Ulisse supplica Nausicaa con parole dolci e lusinghiere di vestirlo e mostrargli la città). Viene utilizzata anche da Dante Alighieri nell'Inferno ( II, 58), seguendo lo schema retorico classico, per conquistare la benevolenza dell'interlocutore . In retorica, con questa espressione si intende una tecnica che, generalmente nella parte iniziale di un componimento, serve a disporre favorevolmente l'attenzione di chi ascolta o legge. In tal senso, la figura retorica venne adottata nella letteratura cavalleresca, ed era indirizzata al lettore affinché egli considerasse l'opera favorevolmente. Da un punto di vista giuridico, con questa espressione si indica la capacità di influenzare il cittadino nel voto attraverso lo sfruttamento del proprio ruolo istituzionale all'interno della comunità nella quale il cittadino vive. In altri casi, questa tecnica retorica viene intesa nel significato originale, ovvero tentare di guadagnare il favore del giudice elogiandone la saggezza in modo eloquente. Nel XIII secolo, Guglielmo Durante definì questa strategia molto efficace. È inoltre uno degli stratagemmi della dialettica eristica di Arthur Schopenhauer.ialettica eristica di Arthur Schopenhauer.
, Captatio benevolentiæ é uma expressão da r … Captatio benevolentiæ é uma expressão da retórica latina que significa literalmente "atrair a benevolência". Refere-se a uma estratégia usada em textos literários, quando o autor se dirige ao leitor visando conquistar a sua simpatia, como é o caso do capítulo III do livro Viagens da Minha Terra, de Almeida Garrett, em que o autor simula estar convicto de ter "desapontado" o leitor: "Vou desapontar decerto o leitor benévolo; vou perder, pela minha fatal sinceridade, quanto em seu conceito tinha adquirido nos dois primeiros capítulos desta interessante viagem."Dessa forma, o autor supõe que, diante de tanta sinceridade e humildade, o leitor não hesitará em "desculpar" suas falhas.r não hesitará em "desculpar" suas falhas.
, La Captatio benevolentiae, del latín capta … La Captatio benevolentiae, del latín captatio ('captación, acción de buscar algo') y benevolentia ('benevolencia') en el caso genitivo, es un recurso literario y retórico a través del cual el autor intenta atraerse la atención y buena disposición del público, en el caso de un discurso, o lector, si apareciese en una obra escrita. Los oradores romanos utilizaban este recurso, y Cicerón lo consideraba uno de los pilares de la oratoria. Más tarde, se convirtió en un recurso habitual en los prólogos de los romances y novelas de caballería, dirigiéndose a los lectores para predisponerlos favorablemente a la obra. Los autores hacen alusión la mayoría de las veces a que los oyentes o lectores sean comprensivos con sus errores aduciendo alguna excusa o razón, si bien en muchos de los casos es, presumiblemente, falsa modestia. En otros casos puede ser un recurso interesado, como en los juzgados medievales, donde era habitual una alocución inicial alabando la sabiduría del juez para ganarse su favor.sabiduría del juez para ganarse su favor.
, Captatio benevolentiae. Erretorikazko figu … Captatio benevolentiae. Erretorikazko figura hau etimologikoki latinetik dator: "captatio" hitzak zerbait bilatzeko ekintza adierazten du, eta "benevolentia", onginahia, borondate on. Figura honekin publikoaren atentzioa erakarri nahi du egileak, hizlaria zein idazlea. Gehienetan gezurrezko modestia erakutsiz, egileak berak egin ditzakeen akatsen aurrean publikoaren ulertzea eskatzen du. Hona hemen Inozentzio Olea bertsolariaren adibide bat: Irakurleai O, irakurle maitagarriok, bildurrez natorkizute! Goierri-lore auen usaia gustatuko ote zaizute? Nola diran zuentzat artu batuzek beintzat, eta barka zaidazute gaizki landatu ditudalako zimeltzen bazaizkizute.landatu ditudalako zimeltzen bazaizkizute.
, La captatio benevolentiae — qui pourrait s … La captatio benevolentiae — qui pourrait se traduire du latin en « recherche de la bienveillance [de l'auditoire] » — est une locution latine définissant une technique oratoire cherchant, au début de l'exorde d'un discours, à s’attirer l’attention bienveillante et les bonnes grâces d’un auditoire. Généralement on utilise l'expression captatio benevolentiae pour certaines introductions de discours. C'est un moment-clé pour établir un contact positif et bienveillant entre l'orateur et son auditoire. Il doit justifier sa prise de parole, se faire accepter, et s'attirer la sympathie de l'auditoire. Si elle est mal comprise, la captatio est simplement constituée de formules polies et de flatteries ordinaires. Cela peut se retourner contre l'orateur si l'aspect de flatterie est trop évident. La captatio peut également prendre la forme d'un lieu commun rassembleur, d'un trait d'humour, d'une courte histoire a priori sans lien avec le sujet, ou encore d'une mise en abyme du locuteur ou du public.ne mise en abyme du locuteur ou du public.
|
| rdfs:comment |
La captatio benevolentiae, del llatí capta … La captatio benevolentiae, del llatí captatio ('captació, acció de buscar alguna cosa') i benevolentia ('benevolença') és una locució llatina que descriu un recurs literari i retòric que significa «percaçament de benevolença o de simpatia». Consisteix en un esforç a l'inici d'una obra, d'un parlament o d'un discurs per crear una actitud positiva i una bona predisposició per part del públic o dels lectors. Pot consistir a mostrar des de l'inici que hom coneix i comprèn la situació, que hom és ciutadà, igual com el públic, amb qui comparteix preocupacions i problemes, que hom mateix només és un home amb imperfeccions que també fa errors, etc.mb imperfeccions que també fa errors, etc.
, Captatio benevolentiae. Erretorikazko figu … Captatio benevolentiae. Erretorikazko figura hau etimologikoki latinetik dator: "captatio" hitzak zerbait bilatzeko ekintza adierazten du, eta "benevolentia", onginahia, borondate on. Figura honekin publikoaren atentzioa erakarri nahi du egileak, hizlaria zein idazlea. Gehienetan gezurrezko modestia erakutsiz, egileak berak egin ditzakeen akatsen aurrean publikoaren ulertzea eskatzen du. Hona hemen Inozentzio Olea bertsolariaren adibide bat: Irakurleailea bertsolariaren adibide bat: Irakurleai
, La captatio benevolentiae — qui pourrait s … La captatio benevolentiae — qui pourrait se traduire du latin en « recherche de la bienveillance [de l'auditoire] » — est une locution latine définissant une technique oratoire cherchant, au début de l'exorde d'un discours, à s’attirer l’attention bienveillante et les bonnes grâces d’un auditoire. La captatio peut également prendre la forme d'un lieu commun rassembleur, d'un trait d'humour, d'une courte histoire a priori sans lien avec le sujet, ou encore d'une mise en abyme du locuteur ou du public.ne mise en abyme du locuteur ou du public.
, De captatio benevolentiae is de hoofdzin v … De captatio benevolentiae is de hoofdzin van het exordium, oorspronkelijk binnen een klassiek Latijnse redevoering, later veralgemeend tot ieder soort redevoering. De zin wordt gebruikt om het publiek gunstig te stemmen, het is de heilwens aan het begin van het betoog, om de toehoorders met naam te verwelkomen. Een voorbeeld van deze stijlfiguur is het toespreken van priester Daens in de gelijknamige film, waar hij tijdens betoog vele malen 'broeders' en 'vrienden' herhaalt.e malen 'broeders' en 'vrienden' herhaalt.
, La Captatio benevolentiae, del latín capta … La Captatio benevolentiae, del latín captatio ('captación, acción de buscar algo') y benevolentia ('benevolencia') en el caso genitivo, es un recurso literario y retórico a través del cual el autor intenta atraerse la atención y buena disposición del público, en el caso de un discurso, o lector, si apareciese en una obra escrita.lector, si apareciese en una obra escrita.
, Der lateinische Ausdruck captatio benevole … Der lateinische Ausdruck captatio benevolentiae („Haschen nach Wohlwollen“) bezeichnet eine seit der Antike gebräuchliche rhetorische Figur. Der Autor eines Textes wendet sich hierbei zu Anfang mit schmeichelhaften Worten direkt an seinen Leser und bittet diesen darum, das Folgende freundlich anzunehmen. In der antiken Praxis trat eine captatio benevolentiae besonders häufig im Zusammenhang mit dem gesprochenen Wort auf, etwa zu Beginn einer Rede oder eines Theaterstücks. Sie kann daher auch als eine elaborierte Form des „Um-Ruhe-Bittens“ gegenüber dem zuhörenden Publikum aufgefasst werden.dem zuhörenden Publikum aufgefasst werden.
, Captatio benevolentiae (Latin for "winning … Captatio benevolentiae (Latin for "winning of goodwill") is a rhetorical technique aimed to capture the goodwill of the audience at the beginning of a speech or appeal. It was practiced by Roman orators, with Cicero considering it one of the pillars of oratory.sidering it one of the pillars of oratory.
, Captatio benevolentiae, dal verbo capio (" … Captatio benevolentiae, dal verbo capio ("afferrare", "catturare", "cercare di prendere, di ottenere") e benevolentia ("benevolenza") in caso genitivo, è un'espressione latina che, tradotta letteralmente, significa accattivarsi la simpatia. Talvolta l'espressione è usata nella forma ad captandam benevolentiam. È inoltre uno degli stratagemmi della dialettica eristica di Arthur Schopenhauer.ialettica eristica di Arthur Schopenhauer.
, Captatio benevolentiæ é uma expressão da r … Captatio benevolentiæ é uma expressão da retórica latina que significa literalmente "atrair a benevolência". Refere-se a uma estratégia usada em textos literários, quando o autor se dirige ao leitor visando conquistar a sua simpatia, como é o caso do capítulo III do livro Viagens da Minha Terra, de Almeida Garrett, em que o autor simula estar convicto de ter "desapontado" o leitor: "Vou desapontar decerto o leitor benévolo; vou perder, pela minha fatal sinceridade, quanto em seu conceito tinha adquirido nos dois primeiros capítulos desta interessante viagem."Dessa forma, o autor supõe que, diante de tanta sinceridade e humildade, o leitor não hesitará em "desculpar" suas falhas.r não hesitará em "desculpar" suas falhas.
|
