| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Le Congrès Beja est un mouvement politique et militaire de l'est du Soudan représentant le peuple Beja. Il s'oppose au centralisme de l'état soudanais. Il est fondé en 1957 et a rejoint l'Alliance nationale démocratique (Soudan) en 1993.
, Der Beja Congress (engl. für „Kongress der Bedscha“) ist eine sowohl mit politischen als auch zuweilen mit militärischen Mitteln agierende Organisation des Volkes der Bedscha im Osten Sudans.
, مؤتمر البجا هو حزب سياسي في السودان تأسس عام 1957م ومقره الرئيسي في مدينة كسلا بشرق السودان.
, El Congrés dels Beja (Beja Congress) és un … El Congrés dels Beja (Beja Congress) és un partit polític del Sudan que representa al poble dels beges. Algun beges educats ja havien explorat el 1948 la possibilitat de crear un partit polític beja sent el seu cap Ustaz Mohamed Karrar Kajar. El Dr Taha Osman Baliyya un beja que havia estat metge personal del negus Haile Selassie a Etiòpia, va retornar al Sudan el 1951 i va treballar a l'Hospital de Port Sudan iniciant activitat política i arribant a president del consell local de la ciutat. El 1953 Kajar va celebrar una reunió a Port Sudan amb Baliyya i es va decidir tirar endavant la creació d'un congrés dels Beges. El mateix 1953 M. D. Ismail publicava un pamflet(Kifa’h-al-Bija, The Struggle of the Beja), en que demanava el final de la marginació dels beges. Era un moment d'activitat política i el 1954 els nubis o nubes de les muntanyes Nuba formaven el seu propi grup, la Unió General de les Muntanyes Nuba, i al Darfur es començava el Moviment Fur (1956; després donaria pas el 1968 al Moviment Soni o Sony); aquests grups sentien a la seva gent marginada. La independència del Sudan es va declarar l'1 de gener de 1956 i a l'abril diversos intel·lectuals i caps tribals beges es van reunir a Por Sudan, al Club Beja preparatòria del congrés nacional. L'agost de 1958 els representants d'ètnia beja del parlament van convidar a Port Sudan al primer ministre Abdallah Khalil i se li van presentar dotze peticions, sent la principal un control major sobre els afers regionals; el govern va acollir favorablement les peticions; una segona reunió es va celebrar a mitjan octubre de 1958 amb assistència de representants de totes les subtribus beges, els seus caps, els caps tradicionals, i diverses persones d'ètnia beja de tots els sectors. Es pot considerar que el Congrés es va fundar en aquesta reunió. Baliyya fou elegit president i Abu Musa Ali secretari. L'Umma va mostrar el seu suport al Congrés. El 17 de novembre el govern democràtic era enderrocat pel general Ibrahim Abbud i els partits polítics suspesos. La democràcia es va restaurar després de la revolució d'octubre de 1964. El 30 d'octubre entrava en funcions un govern de transició. Els partits polítics van poder reprendre l'activitat. En les eleccions d'abril de 1965, mercès al boicot a les eleccions a la regió del Partit Popular Democràtic Sudanès (PPDS), va aconseguir fer elegir a nou candidats independents representants de les tribus beges (anomenats aleshores la Unió Tribal Beja) membres del Congrés del Beges foren elegits, i un més s'hi va afegir després. En canvi a les eleccions del 1968 l'atenció es va desviar cap al problema del sud, i el PPDS i el Partit Nacional Unionista s'havien unit en el Partit Democràtic Unionista Sudanès, i només va aconseguir tres escons. El 25 de maig de 1969 el cop d'estat de Gaafar al-Nimeiry va prohibir altre cop els partits polítics i fins al 1985 la Unió Socialista Sudanesa fou l'únic partit autoritzat. Alguns beges van cooperar amb el règim i en un moment van arribar a tenir 9 dels llocs dirigents de l'Estat Oriental, però com a cooperadors de Nimeiry no tenien suport popular. En les eleccions de 1986 el Front Nacional Islàmic va crear una organització beja destinada a competir pels escons regionals: el Congrés Islàmic dels Beges; el nom implicava que si era islàmic, l'altra grup no ho era. El Congrés va mantenir el seu programa de defensa de la cultura, la llengua i les tradicions dels beges, sense considerar la religió com un element fonamental, tot i que els beges eren gairebé tots musulmans. El 30 de juny de 1989 els militars propers al Front Nacional Islàmic van donar un cop d'estat i van assolir el poder. Es va crear un Consell Revolucionari de 15 membres anomenat Consell de Comandament Revolucionari per la Salvació Nacional (Revolutionary Command Council for National Salvation, RCC) presidit pel general Omar al-Bashir; els partits foren prohibits i l'activitat política esdevingué il·legal; els caps de l'oposició foren arrestats i les forces armades foren purgades; els diaris independents clausurats. El governador elegit democràticament de l'estat oriental, el beja Mohamed Osman Karrar, fou substituït per un oficial de l'exèrcit de la zona del Nil i àrab i el 1990 Karrar fou executat junt amb 27 oficials i 200 soldats (la major part beges) acusats de preparar un cop d'estat. A l'estat oriental i altres es van expropiar terres, principalment de la família al-Mirghani, dirigents de la confraria Khatamiyya, una part de les quals van anar a mans d'Osama bin Laden. El NIF va reclutar per la força molts beges per les Forces Populars de Defensa, una milícia del règim. El 1991 alguns beges van presentar peticions a al-Bashir que en el seu discurs va semblar acollir-les favorablement, però res va canviar. El Congrés va fer seves la declaració de Londres de 1992 i la declaració de Nairobi de 1993. El RCC va durar fins al 1993, quan al-Bashir es va fer nomenar president de la república. Poc mesos després del cop d'estat es creava l'Aliança Nacional Democràtica i el Congrés dels Beges va decidir passar a la lluita armada i va ingressar a l'organització el 1994. Es va iniciar lentament la lluita però l'activitat fou limitada; van rebre ajut d'Eritrea i va mantenir alguns grups armats al Front Oriental a la zona fronterera amb aquest estat. L'Acord d'Asmara del juny de 1995 va decidir la continuació de la lluita armada. La lluita va seguir fins al 2005 amb la Pau de Nairobi coneguda com a Comprensive Peace Agreement (CPA). El 1996 se li va assignar el nord de la part oriental del Sudan a la frontera amb Eritrea, amb centre a Hamishkoreib. El 1999 va donar suport a la declaració de Kampala, a la declaració del Caire i a la declaració de Trípoli; el 2000 va donar suport a la segona declaració d'Asmara. En aquest temps va operar a la frontera la Beja Relief Organization (BRO) una organització d'ajuda, que va col·laborar amb les agència internacionals d'ajut humanitari a la zona, però fou considerada corrupte perquè inflava els números per rebre més ajuts. L'ingrés al Front Oriental del EPAS, va reforçar aquest front. El EPAS es va haver de retirar conforme als acords de Nairobi (CPA) i el Congrés dels Beges va quedar gairebé sol en la lluita. El 29 de gener de 2005 es va aliar als Lleons Lliures Rashaida que lluitaven també a la regió oriental i després s'hi va aunir el Moviment de la Justícia i la Igualtat del Darfur (suport principalment política, ja que les seves forces militars eren a l'oest). Des del CPA la lluita va seguir durant 18 mesos fins a les negociacions de pau. L'anomenat Eastern Sudan Peace Agreement fou signat el 14 d'octubre de 2006 a Asmara, Eritrea. El Congrés dels Beges va participar en les eleccions de l'abril de 2010, presentant uns 100 candidats però només un fou elegit.ns 100 candidats però només un fou elegit.
, The Beja Congress (Arabic: مؤتمر البجا, ro … The Beja Congress (Arabic: مؤتمر البجا, romanized: Mu'tamar al-Bijā) is a political group comprising several ethnic entities, most prominently the Beja, of the eastern region of Sudan. It was founded in 1957 by Dr. together with a group of Beja intellectuals, as a political platform for the politically and economically marginalized Beja people. According to the "Black Book", an analysis of Sudanese regional political representation published underground in the late 1990s by Darfur Islamist followers of Hassan al-Turabi, Eastern Sudan has been conspicuous since its independence for its political and economic marginalization. This part of Sudan had fewer ministers and representatives than other parts of the country in the civil and military branches of the central government, as well as having among the lowest rates of education and access to health services in the country. At first the Beja Congress was frustrated in seeking political power: it was banned in 1960, along with all other political parties, by the military junta of General Ibrahim Abboud. Once the ban was lifted in 1964, the party was able to mobilize the educated sector of the eastern Sudan and, it successfully participated in the 1965 parliamentary elections, with several of its activists winning seats to the constituent assembly. Though it was banned once again during the years of the military government of Gaafar Nimeiry (1969–84), after the popular uprising of 1985 removed Nimeiry, the Beja Congress participated in the national elections of 1986. The Congress won only one seat in that election, losing to a resurgent Democratic Unionist Party (DUP), which subsequently participated in the Sadig Al-Mahdi-led coalition government of 1986–89. With the military takeover of the current National Islamic Front government in 1989, the Beja Congress was once again banned. In 1993 the group joined the National Democratic Alliance (NDA) based in Asmara, which had been founded by the DUP and the Umma Party in 1989. In the 1995 the Beja Congress signed the . Aided by the Sudan Liberation Movement/Army (SPLA) and the Eritrean military, armed fighters of the Congress made a series of attacks along the Sudanese-Eritrean border, concentrating on strategic assets, such as the Khartoum-Port Sudan road, the oil pipeline, and the military installations defending them. Despite their successes, Young notes, these attacks "did not close the road for more than a few hours or stop the flow of oil for more than a few days." Although the Beja Congress have a significant fighting presence, they achieved a number of modest military victories. With the help of the SPLA, twice captured , before finally holding it from October 2002 until April 2006 when the SPLA withdrew from the NDA. By itself the Beja Congress held territory around Tokar, one of their historic strongholds, and the town of near Kassala, which the NDA had declared to be their "capital". Politically the Beja Congress was far more effective, capitalizing on two different incidents in January 2005 where Sudanese security attacked and killed unarmed civilians. Shortly after these events the Beja Congress organized a national conference in which Musa Mohamed Ahmed, was elected chairman of the group. Further, the party has enjoyed some success in uniting its fractious and isolated people: internal clashes are reported to be down in numbers. The Congress has been particularly successful at mobilizing its young people: the student administrations at two of the three main universities in the east are controlled by the Beja Congress and the party is making inroads into even secondary and primary schools. Young observes, "Beja resentment and support for the BC is clear to anyone spending just a short time in the coffee shops of Port Sudan." Despite this, both the Beja Congress and the Rashaida Free Lions felt marginalized within the NDA. These tensions came to a head after the Egyptian security services organized negotiations between the NCP and the NDA in Cairo in 2004. Both the Beja Congress and the Free Lions walked out of the negotiations, claiming that their interests were not being fairly represented. Two months later the NDA held its annual conference in Asmara amid considerable acrimony. When the DUP, the Sudanese Communist Party, and components of the NDA entered the Sudan National Assembly shortly afterwards, the NDA was obviously moribund. When the withdrawal of the SPLA from the NDA in 2004 led to the collapse of that alliance, the Beja Congress joined with the Rashaida Free Lions and other smaller groups to form the Eastern Front rebel group. However, weak leadership, an inability to reach out to other ethnic groups in eastern Sudan, and dependence on Eritrean support led to the failure of the Eastern Front. The Eastern Sudan Peace Agreement of 14 October 2006 called for the absorption of the Eastern Front armed forces into the Sudanese military in exchange for political positions in the national government, the national assembly, and in three eastern states for the Eastern Front leadership. In making this Agreement, many members of the Eastern Front negotiatingteam in Asmara are reported to have not been enthusiastic at the final language, and only signed the document because they felt that they had few viable alternatives.elt that they had few viable alternatives.
|
| rdfs:comment |
Le Congrès Beja est un mouvement politique et militaire de l'est du Soudan représentant le peuple Beja. Il s'oppose au centralisme de l'état soudanais. Il est fondé en 1957 et a rejoint l'Alliance nationale démocratique (Soudan) en 1993.
, El Congrés dels Beja (Beja Congress) és un … El Congrés dels Beja (Beja Congress) és un partit polític del Sudan que representa al poble dels beges. Algun beges educats ja havien explorat el 1948 la possibilitat de crear un partit polític beja sent el seu cap Ustaz Mohamed Karrar Kajar. El Dr Taha Osman Baliyya un beja que havia estat metge personal del negus Haile Selassie a Etiòpia, va retornar al Sudan el 1951 i va treballar a l'Hospital de Port Sudan iniciant activitat política i arribant a president del consell local de la ciutat. El 1953 Kajar va celebrar una reunió a Port Sudan amb Baliyya i es va decidir tirar endavant la creació d'un congrés dels Beges. El mateix 1953 M. D. Ismail publicava un pamflet(Kifa’h-al-Bija, The Struggle of the Beja), en que demanava el final de la marginació dels beges. Era un moment d'activitat poó dels beges. Era un moment d'activitat po
, Der Beja Congress (engl. für „Kongress der Bedscha“) ist eine sowohl mit politischen als auch zuweilen mit militärischen Mitteln agierende Organisation des Volkes der Bedscha im Osten Sudans.
, مؤتمر البجا هو حزب سياسي في السودان تأسس عام 1957م ومقره الرئيسي في مدينة كسلا بشرق السودان.
, The Beja Congress (Arabic: مؤتمر البجا, ro … The Beja Congress (Arabic: مؤتمر البجا, romanized: Mu'tamar al-Bijā) is a political group comprising several ethnic entities, most prominently the Beja, of the eastern region of Sudan. It was founded in 1957 by Dr. together with a group of Beja intellectuals, as a political platform for the politically and economically marginalized Beja people. According to the "Black Book", an analysis of Sudanese regional political representation published underground in the late 1990s by Darfur Islamist followers of Hassan al-Turabi, Eastern Sudan has been conspicuous since its independence for its political and economic marginalization. This part of Sudan had fewer ministers and representatives than other parts of the country in the civil and military branches of the central government, as well as hav of the central government, as well as hav
|
