| http://dbpedia.org/ontology/abstract
|
Anagama (japanska: 穴窯) är en typ av ugn so … Anagama (japanska: 穴窯) är en typ av ugn som är konstruerad med avsikten att bränna keramik. Ugnen har sitt ursprung i Kina men används traditionellt även i Japan och Korea och har en tradition som sträcker minst 3000 år tillbaka i tiden. I dag används ugnarna för det unika uttryck vedaskor och eld ger keramik. Här finns en längre artikel om Anagambränning och dess unika resultat. Idag finns det en handfull aktiva Anagama i Sverige. Jan-Åke Andersson byggde den första i Sverige 1986 och bland de som bränner regelbundet hittar man Stefan Andersson, Steven Jones och en rad skolor t.ex. Leksands Folkhögskola och HDK.kolor t.ex. Leksands Folkhögskola och HDK.
, El forn anagama (Japonès: 窖窯) és un antic … El forn anagama (Japonès: 窖窯) és un antic tipus de forn ceràmic que va ser importat al Japó des de la Xina, a través de Corea, al segle v. És una versió del "forn drac" ascendent típic del sud de la Xina. Posteriorment, es van importar també altres innovacions rellevants, com per exemple la divisió de la cambra de cocció en una seqüència de cambres adjuntes per a un millor aprofitament de la calor. El forn resultant d'aquesta modificació s'anomena . L'anagama (que en japonès significa " forn cova" o "forn túnel") està format per una única cambra de cocció amb la foganya en un extrem i el tir a l'altre. Encara que el terme "foganya" es refereix normalment a l'espai segregat que conté el foc, en aquest cas, no hi ha cap estructura física que separi la zona de càrrega de la llenya de l'espai on s'allotgen les peces per coure, com sol passar a la majoria de forns de llenya. L'anagama acostuma a tenir forma de túnel ascendent i, de fet, els antics forns sovint es construïen excavant túnels en un pla pendent de terra argilosa. L'anagama s'alimenta sempre amb llenya, a diferència dels forns elèctrics o de gas utilitzats per la majoria de ceramistes contemporanis. Cal anar proveint constantment el combustible al llarg de tota la cuita, ja que la fusta que és llençada a la foganya es consumeix molt ràpidament. La durada de la cuita dependrà de múltiples factors: la grandària del forn, la humitat de les parets, la densitat de la càrrega de peces dins el forn, la temperatura a assolir, el manteniment de la temperatura per a la correcta maduració dels esmalts o les cendres, etc. Pot oscil·lar de 48 hores a 12 dies o més. En general, triga el mateix temps a refredar-se. Registres històrics pertanyents a cuites d'alguns grans forns comunitaris d'Asia, proven que sovint s'alimentava el foc de manera continuada durant setmanes. La llenya que s'utilitza de combustible, no només serveix per a assolir la temperatura adequada, que pot arribar als 1400 °C, sino que genera cendres volants i sals volàtils que s'adhereixen a la peça durant la cuita. La complexa interacció entre les flames, les cendres i els minerals que componen l'argila, acaben formant un esmalt de cendres natural que recobreix les peces. Aquest esmalt pot presentar infinites variacions de color, textura i gruix, proporcionant un rang d'aspectes molt variat, que va de la superfície més rugosa i aspra a vidriats perfectament fosos i brillants. El lloc on estan situades les peces dins el forn afecta de manera definitiva el seu aspecte final: les peces més properes a la foganya acostumen a rebre capes molt denses de cendra, inclús de vegades queden soterrades entre les brases, mentre que les que se situen al fons del forn reben els efectes de les cendres de manera molt més subtil. Per zones, també seran diferents tant l'evolució de la temperatura com l'atmosfera que envolta les peces. Aquesta última, pot ser oxidant o reductora i és un factor que també influeix de manera important en el resultat final. Finalment, la manera de col·locar les peces i la distància entre elles determinaran el camí que recorrerà la flama i per tant també pren part en el seu aspecte final. Es diu que carregar un forn anagama és la part més complicada de la cuita: el ceramista ha d'imaginar per on acabaran passant les flames i utilitzar el seu instint per a "pintar les peces amb foc". instint per a "pintar les peces amb foc".
, The anagama kiln (Japanese Kanji: 穴窯/ Hira … The anagama kiln (Japanese Kanji: 穴窯/ Hiragana: あながま) is an ancient type of pottery kiln brought to Japan from China via Korea in the 5th century. It is a version of the climbing dragon kiln of south China, whose further development was also copied, for example in breaking up the firing space into a series of chambers in the noborigama kiln. An anagama (a Japanese term meaning "cave kiln") consists of a firing chamber with a firebox at one end and a flue at the other. Although the term "firebox" is used to describe the space for the fire, there is no physical structure separating the stoking space from the pottery space. The term anagama describes single-chamber kilns built in a sloping tunnel shape. In fact, ancient kilns were sometimes built by digging tunnels into banks of clay. The anagama is fueled with firewood, in contrast to the electric or gas-fueled kilns commonly used by most modern potters. A continuous supply of fuel is needed for firing, as wood thrown into the hot kiln is consumed very rapidly. Stoking occurs round the clock until a variety of variables are achieved including the way the fired pots look inside the kiln, the temperatures reached and sustained, the amount of ash applied, the wetness of the walls and the pots, etc. Burning wood not only produces heat of up to 1400°C (2,500 °F), it also produces fly ash and volatile salts. Wood ash settles on the pieces during the firing, and the complex interaction between flame, ash, and the minerals of the clay body forms a natural ash glaze. This glaze may show great variation in color, texture, and thickness, ranging from smooth and glossy to rough and sharp. The placement of pieces within the kiln distinctly affects the pottery's appearance, as pieces closer to the firebox may receive heavy coats of ash, or even be immersed in embers, while others deeper in the kiln may only be softly touched by ash effects. Other factors that depend on positioning include temperature and oxidation/reduction. Besides location in the kiln, (as with other fuel-fired updraft kilns) the way pieces are placed near each other affects the flame path, and, thus, the appearance of pieces within localized zones of the kiln can vary as well. It is said that loading an anagama kiln is the most difficult part of the firing. The potter must imagine the flame path as it rushes through the kiln, and use this sense to 'paint the pieces with fire'. The length of the firing depends on the volume of the kiln and may take anywhere from 48 hours to 12 or more days. The kiln generally takes the same amount of time to cool down. Records of historic firings in large Asian kilns shared by several village potters describe several weeks of steady stoking per firing.everal weeks of steady stoking per firing.
, Anagama (jap. 穴窯, dt. Tunnelofen) sind aus … Anagama (jap. 穴窯, dt. Tunnelofen) sind aus dem ostasiatischen Altertum stammende, liegende Einkammer-Öfen (meistens in einen Hang gebaut), die für das Brennen von Töpferei-Produkten verwendet werden. Ein Anagama wird mit Holz befeuert. Es können Temperaturen bis 1400 °C erreicht werden. Jan Kollwitz schreibt dazu: „Die Farben auf den Keramiken entstehen durch das Brennen. Es werden keine Glasuren aufgetragen, sondern die Stücke werden den Flammen, dem Rauch, der Glutkohle und der Flugasche ausgesetzt. So entstehen rote und graue, zum Teil blauviolette Färbungen. Die Asche des verbrennenden Holzes wirbelt durch den Ofen und legt sich als feiner Staub über die Keramiken, welcher bei Temperaturen oberhalb von 1250 °C mit der Tonoberfläche zu einem Glas verschmilzt. Diese natürlich entstehende Flugascheglasur variiert je nach Standort des Gefäßes im Ofen von einem matten ockerfarbenen Anflug bis zu einem tiefgrünen klaren Glasfluß.“ bis zu einem tiefgrünen klaren Glasfluß.“
, Il forno anagama (窖窯?) è un antico tipo di … Il forno anagama (窖窯?) è un antico tipo di forno per la ceramica introdotto in Giappone dalla Cina attraverso la Corea nel V secolo. È una versione del forno drago ascendente utilizzato nel sud della Cina, del quale fu copiato anche l'ulteriore sviluppo, per esempio nella suddivisione dello spazio di combustione in una serie di camere nel forno noborigama. Un anagama (un termine giapponese che significa "forno a galleria") consiste di una camera di combustione con un focolare a un'estremità e una canna fumaria all'altra. Sebbene si usi il termine "focolare" per descrivere lo spazio destinato al fuoco, non c'è nessuna struttura fisica che separi lo spazio dell'alimentazione da quello destinato alla ceramica. Il termine anagama descrive forni a camera singola costruiti a forma di galleria in pendenza. In realtà, i forni antichi erano a volte costruiti scavando gallerie in ammassi di argilla. L'anagama è alimentato a legna, al contrario dei forni elettrici o alimentati a gas usati comunemente dalla maggioranza dei ceramisti contemporanei. Per la cottura è necessario un rifornimento continuo di combustibile, in quanto la legna gettata nel forno ardente si consuma molto rapidamente. L'alimentazione avviene giorno e notte finché non sono soddisfatte una serie di variabili tra cui il modo in cui appaiono i recipienti cotti dentro il forno, le temperature raggiunte e sostenute, la quantità di cenere applicata, l'umidità delle pareti e dei recipienti, ecc. Bruciare la legna non solo produce calore fino a 1.400 °C (2.500 °F), ma anche cenere volante e sali volatili. La cenere della legna si deposita sui pezzi durante la cottura, e la complessa interazione tra la fiamma, la cenere e i minerali del corpo di argilla forma una vetrina di cenere naturale. Questa vetrina può mostrare grande varietà di colore, tessitura e spessore, andando da liscia e lucida a ruvida e tagliente. La collocazione dei pezzi all'interno del forno influenza distintamente l'aspetto della ceramica, in quanto i pezzi più vicini al focolare possono ricevere pesanti strati di cenere o essere perfino immersi nelle braci, mentre altri più in profondità nel forno possono essere toccati solo lievemente dagli effetti della cenere. Altri fattori che dipendono dalla localizzazione includono la temperatura e l'ossidoriduzione. Oltre alla localizzazione nel forno (come con altri forni a tiraggio ascendente alimentati a combustibile) il modo in cui i pezzi sono posti l'uno vicino all'altro influenza il percorso della fiamma e, quindi, anche l'aspetto dei pezzi all'interno di zone localizzate del forno può variare. Si dice che caricare un forno anagama sia la parte più difficile della cottura. Il ceramista deve immaginare il percorso della fiamma mentre attraversa velocemente il forno e usare questa direzione per "dipingere" i pezzi con il fuoco. Scrive al riguardo il ceramista tedesco Jan Kollwitz: «I colori sulle ceramiche si formano dalla cottura. Non si applica nessuna vetrina, bensì i pezzi vengono esposti alle fiamme, al fumo, al carbone ardente e alla cenere volante. Così si formano colorazioni rosse e grigie, in parte pervinca. La cenere della legna che arde turbina attraverso il forno e si posa come polvere sottile sulle ceramiche, che a temperature al di sopra di 1.250 °C si fonde con la superficie di argilla in uno smalto vitreo. Questa vetrina di cenere volante che si forma naturalmente varia a seconda della posizione del recipiente nel forno da un velo opaco color ocra a una pasta vitrea verde cupo». I tempi di cottura dipendono dal volume del forno e possono impiegare da 48 ore a 12 o più giorni. Il forno generalmente impiega la stessa quantità di tempo per raffreddarsi. Le registrazioni delle cotture storiche fatte in grandi forni asiatici condivisi da vari ceramisti dello stesso villaggio, descrivono parecchie settimane di alimentazione costante per la cottura. di alimentazione costante per la cottura.
|
| rdfs:comment |
Anagama (japanska: 穴窯) är en typ av ugn so … Anagama (japanska: 穴窯) är en typ av ugn som är konstruerad med avsikten att bränna keramik. Ugnen har sitt ursprung i Kina men används traditionellt även i Japan och Korea och har en tradition som sträcker minst 3000 år tillbaka i tiden. I dag används ugnarna för det unika uttryck vedaskor och eld ger keramik. Här finns en längre artikel om Anagambränning och dess unika resultat.om Anagambränning och dess unika resultat.
, The anagama kiln (Japanese Kanji: 穴窯/ Hira … The anagama kiln (Japanese Kanji: 穴窯/ Hiragana: あながま) is an ancient type of pottery kiln brought to Japan from China via Korea in the 5th century. It is a version of the climbing dragon kiln of south China, whose further development was also copied, for example in breaking up the firing space into a series of chambers in the noborigama kiln.series of chambers in the noborigama kiln.
, Anagama (jap. 穴窯, dt. Tunnelofen) sind aus … Anagama (jap. 穴窯, dt. Tunnelofen) sind aus dem ostasiatischen Altertum stammende, liegende Einkammer-Öfen (meistens in einen Hang gebaut), die für das Brennen von Töpferei-Produkten verwendet werden. Ein Anagama wird mit Holz befeuert. Es können Temperaturen bis 1400 °C erreicht werden. Jan Kollwitz schreibt dazu: „Die Farben auf den Keramiken entstehen durch das Brennen. Es werden keine Glasuren aufgetragen, sondern die Stücke werden den Flammen, dem Rauch, der Glutkohle und der Flugasche ausgesetzt. So entstehen rote und graue, zum Teil blauviolette Färbungen. Die Asche des verbrennenden Holzes wirbelt durch den Ofen und legt sich als feiner Staub über die Keramiken, welcher bei Temperaturen oberhalb von 1250 °C mit der Tonoberfläche zu einem Glas verschmilzt. Diese natürlich entstehendes verschmilzt. Diese natürlich entstehende
, El forn anagama (Japonès: 窖窯) és un antic … El forn anagama (Japonès: 窖窯) és un antic tipus de forn ceràmic que va ser importat al Japó des de la Xina, a través de Corea, al segle v. És una versió del "forn drac" ascendent típic del sud de la Xina. Posteriorment, es van importar també altres innovacions rellevants, com per exemple la divisió de la cambra de cocció en una seqüència de cambres adjuntes per a un millor aprofitament de la calor. El forn resultant d'aquesta modificació s'anomena .esultant d'aquesta modificació s'anomena .
, Il forno anagama (窖窯?) è un antico tipo di … Il forno anagama (窖窯?) è un antico tipo di forno per la ceramica introdotto in Giappone dalla Cina attraverso la Corea nel V secolo. È una versione del forno drago ascendente utilizzato nel sud della Cina, del quale fu copiato anche l'ulteriore sviluppo, per esempio nella suddivisione dello spazio di combustione in una serie di camere nel forno noborigama. una serie di camere nel forno noborigama.
|
